Les diferents fases de la malaltia d’Alzheimer es defineixen per un conjunt de símptomes habituals, encara que en cada persona afectada es poden manifestar de forma diferent o amb diferent intensitat.
La fase avançada de l’Alzheimer és a vegades referida en el context mèdic com la fase III o, segons una altra forma de gradació (l’Escala de Deteriorament Global, de l’anglès Global Deterioration Scale), el què correspon a les fases GD 6 i GD 7 (aquesta última ja molt avançada).
A mida que la malaltia va avançant, les necessitats d’atenció van canviant. Encara que acostuma a ser difícil encaixar la pèrdua progressiva d’autonomia i la difícil comunicació amb la nostra persona estimada afectada, només podrem minimitzar el seu impacte amb una progressiva adaptació als canvis, a mida que es van presentant.
Els símptomes de l’Alzheimer avançat
A mida que la malaltia va progressant, les necessitats de la persona amb Alzheimer van canviant. Quan l’Alzheimer està avançat, la persona experimenta un gran deteriorament cognitiu i funcional que la conduirà cap a una dependència absoluta i la necessitat d’ajuda per dur a terme activitats bàsiques com alimentar-se, netejar-se, vestir-se o moure’s. En aquesta fase també apareixen problemes de control d’esfínters, primer de tipus urinari i després instestinal.
El símptomes conductuals de l’Alzheimer poden manifestar-se en forma d’obsessions, agitació, ansietat, episodis d’agressivitat o, fins i tot, deliris i al·lucinacions. Aquestes alteracions, no obstant, són molt variables i no les presenten totes les persones afectades per la malaltia. En el cas de presentar-se i ser molt disruptives (ja sigui per a la pròpia persona o per al seu entorn) és útil portar un senzill registre de quan succeeixen, com són i com evolucionen. D’aquesta manera, serà més senzill determinar com abordar-les, farmacològica o no farmacològicament, en la consulta amb el metge o especialista.
La demanda de cures en la fase avançada
La demanda de cures en la fase avançada de l’Alzheimer poden superar les possibilitats d’atenció a la pròpia llar d per part del cuidador principal, que pot experimentar símptomes de sobrecàrrega. Arribat aquest moment és recomanable buscar recolzament per dur a terme determinades activitats relacionades amb les cures, particularment aquelles que suposen activitats rutinàries i físiques, com el manteniment de la higiene o el vestir.
Potser resulti adequat valorar la decisió d’ingressar a una persona amb Alzheimer en una residència, per garantir que rep les cures que necessita i els seus éssers estimats puguin centrar la seva atenció en els aspectes emocionals, la companyia tranquil·la o l’expressió d’afecte.
Les dificultats de comunicació
Quan el llenguatge verbal ja es troba molt afectat en la fase d’Alzheimer avançat, la conducta pot convertir-se en una forma de comunicació, per expressar malestar o molèstia. Davant d’una conducta estranya és necessari preguntar-se si la persona intenta transmetre algun tipus de dolor o incomoditat, prenent com a referència les senyals físiques i els signes no verbals, com gestos o expressions facials. En cas de sospita s’ha de consultar al metge per trobar la causa del dolor. A vegades, una determinada conducta o comportament pot reflectir una necessitat concreta: fam, son, cansament… L’observació detallada pot portar-nos a deduir què volen dir determinats gestos o comportaments de la nostra persona estimada amb Alzheimer.
La importància de l’afectivitat i el contacte fisic
Durant la fase avançada de l’Alzheimer, a la persona afectada li resulta cada vegada més difícil comprendre o integrar totes les senyals del seu entorn. Hem de pensar que, el què a nosaltres ens sembla molt simple, a ella li pot resultar molt complicat de comprendre, perquè fins les coses més quotidianes es poden veure desprovistes de sentit per qui ja té el seu cervell molt mermat. En aquests moments, la millor forma de reforçar la connexió amb el món que l’envolta és a través de la comunicació paraverbal (el to de veu, el volum, la velocitat de la parla…) i de la no verbal (els gestos, el contacte físic, els petons…).
Per això, quan l’Alzheimer està avançat és recomanable propiciar aquest tipus de situacions: mirar-li els ulls, somriure, agafar-li de la mà o del braç, acariciar-li la cara… i estimular les seves emocions de forma sensorial, com posar la seva música preferida o rellevant en diferents moments de la seva vida, cuinar el seu plat preferit, posar-li un perfum que li agradava, mirar fotos plegats… En aquest enllaç, per exemple, oferim alguns consells per gaudir de la música a la llar. Encara que sembli que la persona afectada ja no ens entén no s’ha de deixar de parlar-li en un to calmat, ja que acostuma a resultar-li reconfortant escoltar una veu coneguda...
