Noves tecnologies i persones grans: la bretxa digital

En els darrers anys, són molts els indicadors que han assenyalat que la digitalització de la societat està excloent moltes persones grans. De la mà d’Estefanía de Régil, coordinadora d’emancipaTIC, en aquest article parlem sobre la bretxa digital en les persones grans.

La pandèmia com a detonant per evidenciar la bretxa digital en les persones grans

La pandèmia ha evidenciat quelcom que ja es començava a treballar des de diverses associacions: el risc de la dominància de la tecnologia en la vida quotidiana sense que tothom tingui la preparació suficient per poder-la integrar. 

Amb l’arribada del confinament, de la nit al dia res ja no es podia fer de manera presencial, tot s’havia de fer a través d’aplicacions i pantalles, és a dir, de la tecnologia. No només parlem de la feina i les gestions del dia a dia. Les relacions interpersonals van quedar atrapades entre pantalles i, en molts casos, les persones grans van aprendre, els ensenyaren, o bé es van quedar incomunicades.

Les noves tecnologies avancen ràpidament i, sens dubte, aporten grans beneficis a la societat: l’oportunitat que suposa el teletreball per a la conciliació familiar, la possibilitat de relacionar-nos amb ciutadans d’arreu del món, la rapidesa amb la qual podem fer determinades gestions sense haver d’estar de forma presencial, etc. Tanmateix, correm el risc que aquestes tecnologies deixin una part de la població al marge, i les persones grans són una de les més vulnerables en relació amb la bretxa digital. El nostre deure com a societat és garantir la igualtat de drets i oportunitats per a tota la ciutadania.

La rellevància de l’acció social per fer front a la bretxa digital

Recentment escoltàvem als mitjans de comunicació el cas de Carlos San Juan, creador de la campanya “Soy mayor, no idiota”, que va posar els bancs entre les cordes i va aconseguir que aquests iniciessin un procés d’accessibilitat dels seus serveis a tots els seus clients i no només als adaptats a la societat digital.

En aquest context, la bretxa digital en les persones grans és molt evident. Aquesta bretxa digital separa les generacions segons el seu grau de familiaritat amb les noves tecnologies. És a dir, d’una banda estan les que les han conegut en etapes vitals d’aprenentatge i les han incorporat amb facilitat al seu dia a dia. D’altra banda, les generacions més grans, que han viscut l’aparició de les noves tecnologies en els darrers anys de les seves carreres laborals o, fins i tot, en la jubilació, etapes en què la incorporació de determinats aprenentatges al dia a dia costa més o, en alguns casos, és impossible. 

La bretxa digital en les persones grans engloba diferents problemàtiques:

• D’una banda, tenim l’accés a les noves tecnologies. No tothom té equipament tecnològic a casa i, si decideix comprar-lo, si una persona propera no els assessora, moltes persones es troben perdudes i sense el coneixement necessari per prendre una decisió. 
• D’altra banda, les habilitats tecnològiques. Tot i que cada vegada són més freqüents els cursos de noves tecnologies per a persones grans, encara no n’hi ha suficients per dotar de coneixements a totes aquestes generacions i, en el cas de les zones rurals i poc poblades, l’accés a aquests cursos encara és més difícil. 
• I, finalment, l’accessibilitat de les mateixes tecnologies. Més enllà dels esforços de les persones grans per incorporar-se a la societat digital, cal que les tecnologies estiguin adaptades a les seves capacitats i possibilitats.

L’impacte de la bretxa digital en l’autonomia i el benestar de les persones grans

Tot això ens porta a parlar de l’autonomia, una facultat imprescindible per al benestar de totes les persones. Moltes vegades, les noves tecnologies fan que les persones grans experimentin una nova forma de dependència, ja que necessiten l’ajuda constant de terceres persones per poder participar i sortir-se’n en moltes activitats, des de l’adquisició de nous aparells tecnològics, fins al fet d’aprendre a emprar-los i, fins i tot, mantenir-los amb els problemes que puguin sorgir amb el seu ús.

El desenvolupament i aplicació de noves tecnologies està també cada vegada més present en l’àmbit assistencial. Es desenvolupen molts sistemes digitals i telemàtics pensats per apropar informació, recursos i serveis a l’entorn domiciliari de les persones que els necessiten, amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre possible de beneficiaris i millorar així la seva qualitat de vida. 

Un exemple està en la posada en marxa del programa psicoeducatiu online per proporcionar orientació i suport a les persones cuidadores d’un familiar amb Alzheimer. Aquest tipus d’iniciatives són cada vegada més necessàries, però, si no s’acompanyen d’una actuació integral per afavorir l’accessibilitat digital de les persones grans, moltes d’elles queden inevitablement excloses dels seus potencials beneficis i s’accentua la bretxa digital en les persones grans.