Conseqüències de l'Alzheimer, com afecta la memòria?

Quan apareixen els primers símptomes de l'Alzheimer, és habitual que els que els pateixen no recordin algunes coses del dia en curs o de dies recents, però, en canvi, recordin perfectament coses succeïdes fa molts anys. Per què passa això?

Els símptomes de l'Alzheimer guarden relació amb les àrees del cervell afectades per la malaltia. Les primeres alteracions neuropatològiques de la malaltia d'Alzheimer afecten a l'hipocamp, una estructura que té un paper fonamental en la formació de noves memòries i en la seva elaboració perquè puguin mantenir-se a llarg termini.

Els records consolidats s'ubicaran en altres àrees cerebrals i l'hipocamp ja no és clau per la seva recuperació. Per aquesta raó, en les primeres fases, les persones amb Alzheimer no recorden coses succeïdes recentment però ho fan amb claredat quan es tracta de fets passats o coses apreses temps enrere.

Quins tipus de memòria existeixen?

Per comprendre com afecta la malaltia d'Alzheimer a la memòria, cal entendre que la memòria no és un concepte únic i que hi ha diferents tipus de memòria. La primera gran classificació és la que distingeix entre la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini.

La memòria a curt termini és aquella capacitat que permet retenir informació per un període de temps molt curt, inferior, en el millor dels casos, a un minut. Aquí se situa la memòria immediata, que és la que ens permet retenir informació molt breument, com ara un número de telèfon que anem a marcar o una adreça fins que la anotem en un paper. Una altra forma de memòria a curt termini és la memòria de treball, que ens serveix per retenir unes dades durant el temps necessari i manipular-les, per exemple, per resoldre un problema de càlcul.

La memòria a llarg termini també pot dividir-se en dos tipus.

• En primer lloc, la memòria no declarativa o implícita, que normalment no és accessible de forma conscient. Una de les seves formes és la memòria procedimental, que ens serveix per dur a terme accions seqüenciades i automatitzades, com anar en bicicleta. També és implícita la memòria condicionada, que relaciona estímuls i reaccions, com el malestar que sentim quan olorem un aliment que un dia no ens va sentar bé. Aquestes formes de memòria són molt resistents a l'evolució de la malaltia.
• La memòria declarativa o explícita és la que inclou la memòria semàntica, que conté, per exemple, els coneixements adquirits al llarg de la nostra vida i el vocabulari, el significat de les paraules. Certs problemes de llenguatge que apareixen amb l'evolució de la malaltia, tenen a veure amb l'alteració d'aquesta forma de memòria. L'altra forma de memòria declarativa és la memòria episòdica, que ens serveix per recordar els fets que hem viscut, tant si són recents com llunyans en el temps.

Els primers símptomes de la malaltia

En els inicis de la malaltia, és freqüent que les persones afectades tinguin dificultats o no puguin recordar el que han pres per esmorzar, però poden explicar amb detall anècdotes o vivències de la seva joventut. Això té a veure, com dèiem, amb el fet que l'hipocamp sigui una de les primeres estructures que es veu afectada per la malaltia i la seva rellevància en la formació de nous records.

Aquesta preservació dels records llunyans pot generar confusió i dificultar l'acceptació del diagnòstic per part dels familiars, que poden tenir dubtes sobre si el que passa és un problema de memòria o simplement d'actitud.

Així doncs, els primers símptomes de la malaltia estan relacionats amb l'alteració de la memòria episòdica, la que ens permet recordar els fets viscuts, particularment els recents. A mesura que la malaltia progressa, es van afectant també records més llunyans en el temps i van apareixent nous símptomes relacionats amb altres formes de memòria i altres funcions cognitives.

La desorientació és una altra conseqüència de la pèrdua de capacitats per retenir informacions noves o canviants. Això pot fer que la persona malalta es trobi desorientat en l'espai o en el temps, ja que a la persona amb Alzheimer cada vegada li resulta més difícil integrar la informació necessària per processar canvis de dia o de lloc. A mesura que la malaltia avança, la major gravetat de l'alteració cognitiva serà també responsable de la desorientació sobre dades biogràfiques de la pròpia persona.

La memòria està implicada en pràcticament tots els nostres actes quotidians. La majoria de les funcions cognitives estan mediatitzades, d'alguna forma, per la memòria. Per tot això, és evident que l'Alzheimer és molt més que un problema de memòria.