La malaltia d'Alzheimer altera la capacitat comunicativa de la persona que la pateix. Però per poder tractar adequadament una persona amb Alzheimer és fonamental ser capaços d’entendre les seves necessitats. Les dificultats en la comunicació solen afectar la qualitat de la relació, el que sol portar a un major estrès emocional, tant en les persones cuidadores com en les persones cuidades.
Per comunicar-se eficaçment amb una persona amb Alzheimer, és essencial comprendre com la malaltia afecta progressivament al llenguatge.
Existeixen certes estratègies que poden ser d'ajuda per facilitar l'expressió i la comprensió dels missatges.
Les dificultats per expressar-se a través del llenguatge
En les fases inicials de la malaltia poden aparèixer certs problemes per expressar-se adequadament. Fonamentalment, en aquests primers moments destaca una incapacitat o dificultat per trobar la paraula adequada, el que es coneix com a anomia.
A mesura que la malaltia progressa, aquest problema es fa cada vegada més freqüent i amb termes més comuns. Això dificulta la interacció i el tracte amb el malalt d’Alzheimer, l'expressió verbal del qual serà cada vegada més confusa.
Aquests són alguns exemples que reflecteixen aquestes dificultats:
-
Fer circumloquis o rodeigs. Com que no troba en la seva ment la paraula exacta, la persona amb Alzheimer pot intentar explicar el seu ús o les característiques de l'objecte. De vegades interpretar el que vol dir pot resultar complicat. Per exemple, pot dir "això per veure coses i guardar-les per sempre" per referir-se a una càmera de fotos.
-
Usar paraules comodí per substituir el terme que no recorda, dient " el deixonses”, "el trasto", "la cosa aquesta", etcètera.
-
Equivocar-se amb les paraules, produint el que es coneixen com a parafàsies. Poden ser de tipus fonètic, per la seva similitud en el so (per exemple, dir “cata” en lloc de “casa” o "paleta" en comptes de "maleta") o de tipus semàntic, per guardar alguna relació de significat amb la paraula que realment es vol dir (per exemple "gos" en comptes de "gat").
-
Utilitzar paraules que no existeixen, o neologismes (imaginem, volent dir "menjador", potser diu "furmonó"). En aquests casos, encara que el context i la comunicació no verbal també poden servir d'ajuda per a saber a què es refereix, de vegades no és possible determinar-ho. En qualsevol cas, l'ús de neologismes és propi de fases més avançades de la malaltia.
Una altra de les conseqüències de l'Alzheimer és que altera la capacitat d'organitzar el pensament i d'expressar-lo de forma ordenada i coherent. La dificultat creixent per concentrar-se i la progressiva pèrdua de fluïdesa del llenguatge fa que el discurs sigui cada vegada més desestructurat i inconnex, més buit de contingut.
Consells per ajudar a una persona amb Alzheimer a expressar-se
Per ajudar a una persona amb Alzheimer a expressar-se, el primer que cal procurar és facilitar-li la transmissió del que volgui comunicar. Sempre que puguem, hem d'evitar formular preguntes massa obertes, com ara: "Què et passa?" O "Què vols?".
Aquest tipus de preguntes no sempre tenen una resposta fàcil i exigeixen una habilitat per organitzar les idees, que la persona que pateix Alzheimer potser ja no té. És preferible optar per realitzar preguntes concretes, que es puguin respondre amb un sí o un no. Per exemple: "Et trobes bé?", "Et fa mal alguna cosa?", "Et ve de gust passejar?", "Estàs buscant alguna cosa?" ...
També pot ser útil donar-li opcions de resposta, sense que siguin moltes, això sí. Perquè, probablement, no podrà retenir-les. Cal procurar que no siguin més de dos o, com a molt, tres: "Et vols posar la jaqueta curta o l'abric?". En aquest cas, si podem mostrar-li les peces alhora que li preguntem, encara li posarem més fàcil.
Les dificultats de comprensió
Al principi la persona amb Alzheimer entén i comprèn el que se li està dient. Però a mesura que avança la malaltia, augmenta el dèficit d'atenció i concentració, i cada vegada li costa més processar la informació rebuda. Tot això fa que vagi sent més difícil que comprengui el que li volem transmetre.
La memòria semàntica (en la qual s'emmagatzemen els coneixements generals, els conceptes i les idees) també s'anirà alterant. Això farà que, per a la persona malalta, algunes paraules i conceptes "perdin" el seu significat.
Com tractar a una persona amb Alzheimer: consells per facilitar la comprensió
Les frases molt llargues, els discursos complexos o donar de cop una gran quantitat d'informació, són alguns factors que agreugen el problema comunicatiu. Per facilitar la comprensió els missatges han de ser clars, breus i directes, evitant dobles negacions o condicionals, sempre que sigui possible. Per exemple, en comptes de dir: "No t'ho mengis tot si no us ve de gust", és preferible dir: "Menja el que et vingui de gust". O, en comptes de dir: "Què et sembla si aprofitant que no plou sortim a fer una passejada?", dir: "¿Sortim a passejar?". Encara un altre exemple, en comptes de dir: "Si acabem aviat de menjar i tenim ganes, després veurem una pel·lícula", millor dir: "Després veurem una pel·lícula".
Un bon exercici és "imaginar" que la persona que pateix Alzheimer parla un idioma diferent del nostre, per la qual cosa li costa entendre'ns. Potenciar la comunicació no verbal, augmentant l'ús de gestos, expressions de la cara, o modulant el volum i el to de la veu, també ens ajudarà a facilitar la comprensió.
Quan es vol comunicar alguna cosa a una persona amb Alzheimer és molt important assegurar-se que està prestant atenció. Per captar-la, és d'ajuda mantenir el contacte visual i recórrer al contacte físic (agafar-li la mà, fer-li una carícia ...).
