Al llarg de l’evolució de la malaltia, la persona que pateix Alzheimer pot tenir episodis agressius o d’agitació. És important comprendre les possibles causes que poden portar la persona amb Alzheimer a aquest estat per poder prevenir-lo o, si no s’aconsegueix, posar en pràctica algunes estratègies que puguin ser útils per reconduir la situació.
Agressivitat i agitació són termes diferents, encara que l’agitació pugui donar lloc a conductes més o menys agressives. L’agitació és un estat en què la persona es mostra particularment inquieta i preocupada o angoixada, amb aparent dificultat per estar quieta i tranquil·la en un lloc. És habitual que l’agitació faci que la persona vagi d’un costat a un altre, que tingui problemes per dormir o, fins i tot, que es mostri agressiva, ja sigui verbalment (crits, insults,…) o físicament (cops, llançament de coses, o agressions a altres persones). Aquests comportaments poden aparèixer per una frustració, però també sobtadament, sense un motiu aparent.
El comportament agressiu d’una persona amb Alzheimer és segurament un dels més difícils d’afrontar i, tot i que és fàcil de dir, tenir present en tot moment que la persona malalta no està actuant de forma voluntària pot ajudar.
És important tenir en compte que, moltes vegades, els comportaments agressius que té una persona amb Alzheimer estan motivats per una dificultat o incapacitat per expressar una necessitat no atesa, normalment pels problemes inherents que té per expressar-la. És fonamental comprendre que no és un atac ni una qüestió personal amb la persona que la cuida, sinó una reacció fruit de la malaltia. Intentar buscar la causa, reconduir l’atenció cap a una altra activitat i fomentar el benestar personal de la persona cuidadora són algunes de les estratègies fonamentals per abordar aquestes situacions amb la màxima eficiència.
Amb el progressiu deteriorament cognitiu, a la persona malalta li resulta cada vegada més difícil comprendre moltes situacions i expressar la seva voluntat, el seus desitjos, les seves emocions i el seus malestars. Però, òbviament, no deixa de tenir aquesta necessitat, com qualsevol altra persona. El comportament agressiu en una persona amb Alzheimer pot ser una forma d’expressar una necessitat que, com que no té la capacitat d’expressar-la, no s’està atenent i li genera malestar, incomoditat, dolor, etc.
Aquesta necessitat no satisfeta pot ser tant de tipus físic (algun dolor, problema de salut, fatiga, sensació de fred o calor, etc.), social (dificultat per comunicar-se amb altres persones, manera d’actuar amb ell/ella per part de les persones que l’envolten, sentiment de soledat, sentir-se desconcertat per excés de gent, etc.) o psicològic (vivència d’una emoció o sensacions que no sap expressar: avorriment, tristesa, confusió, etc.).
Sovint, per tant, una persona amb Alzheimer pot estar intentant comunicar mitjançant la conducta quelcom que no és capaç de fer mitjançant el llenguatge i l’expressió convencional perquè el seu deteriorament cognitiu no li permet. Per això, potser l’agressivitat és una forma d’expressar la frustració per una necessitat no satisfeta.
De vegades, l’agitació o l’agressivitat no responen a una causa modificable i, potser, quan els intents per identificar el motiu i provar de resoldre’l no són útils, cal la prescripció d’una medicació per prevenir aquestes situacions, la qual cosa, lògicament, l’ha de valorar i decidir l’especialista mèdic de referència.
Quan ens trobem davant una reacció o un comportament agressiu per part d’una persona amb Alzheimer, pot ser útil seguir les següents recomanacions:
Les reaccions agressives o els comportaments agitats generen molt estrès i ansietat a la persona que s’encarrega de cuidar la persona que pateix Alzheimer. Per poder augmentar les possibilitats d’èxit en la seva gestió, és molt important que la persona cuidadora atengui també el seu benestar, dedicant-se un temps per a si mateix i tenint espais d’oci i plaer propis.
En els moments quan es viuen episodis d’agressivitat resulta molt útil tenir estratègies per controlar l’ansietat, com la tècnica de la respiració profunda, que s’aprèn molt fàcilment. Per potenciar els recursos personals i sentir-se recolzat es recomana acudir a grups de suport o participar en un grup terapèutic per a persones cuidadores parents de persones amb Alzheimer.