La situació que estem vivint aquests dies d'alarma sanitària i confinament està tenint conseqüències doloroses i difícils d'afrontar, particularment per als que han perdut un ésser estimat, ja sigui per la infecció per coronavirus, o per altres causes. Es recullen aquí una sèrie de reflexions i orientacions aportades per les psicòlogues Sandra Poudevida i Ángeles Castillo, terapeutes de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall.
Després de la defunció d'un ésser estimat s'inicia un procés de dol, necessari per retrobar de nou l'equilibri emocional i donar sentit al dia a dia assumint l'absència d'aquesta persona. Aquest procés sol seguir unes fases, que poden variar segons les característiques i circumstàncies de cada persona.
En moments excepcionals, com l'actual estat d'alarma, amb confinament (i en molts casos, aïllament) forçós, el procés de dol és particularment difícil. Les característiques de la situació comporten uns nivells de tensió o estrès, que poden afectar la fortalesa i l'equilibri mental, com:
De forma generalitzada, s'està vivint un període de malestar emocional que s'afegeix al patiment dels qui han perdut un ésser estimat en aquestes circumstàncies: por a contraure el virus, a què es contagiïn els nostres familiars, la preocupació pels nostres éssers estimats que estan distanciats de nosaltres, la preocupació econòmica, la incertesa... La situació de confinament comporta sovint símptomes d'ansietat i depressió fluctuants.
Serà especialment difícil acceptar la realitat de la pèrdua si no hem pogut estar a prop del nostre familiar en els seus últims moments ni participar en els rituals posteriors, el funeral o l'enterrament. Es tracta d'un procés que porta el seu temps perquè implica no només una acceptació racional sinó també emocional.
Cada procés de dol és únic i individual i, tot i que no hi ha fórmules infal·libles, oferim algunes recomanacions per facilitar la seva elaboració:
Tot i l'impacte que la pèrdua d'un ésser estimat suposa en les nostres vides, és crucial recordar la necessitat de cuidar-se un mateix. És absolutament normal sentir-se sense energia ni ganes de res, però és molt important recordar que hem de cobrir unes necessitats pròpies de nutrició, d'exercici físic i de descans.
Podem, per exemple, practicar alguna tècnica de relaxació, meditar, escoltar música, practicar l'oració o buscar moments de reflexió que convidin a la tranquil·litat i la pau interior. També, i sense pressa, anirem introduint activitats agradables en la nostra vida, cadascú al seu ritme.
Sovint, és habitual sentir culpa per tractar de tornar a refer la pròpia vida sense l'ésser estimat mort. La culpa és un sentiment amb alt arrelament cultural, però hem d'esforçar-nos per rebutjar-la ja que no podem atribuir-nos tot allò que no depèn de la nostra voluntat.
En la majoria de casos és inevitable necessitar ajuda i sentir-se acompanyat, i no cal dubtar a demanar-ho. En ocasions esperem que els altres ens ajudin espontàniament però, de vegades, els que ens envolten pot ser que es mantinguin al marge per respecte, per no ficar-s’hi, o per no saber com poden ajudar-nos. Demanar ajuda no és sinònim de debilitat, es tracta d'un acte de valentia en el qual s'assumeixen les pròpies necessitats i limitacions. Llançar-se a demanar ajuda facilita la comunicació amb altres persones que ens estimen i que, probablement, estaran encantades de poder ajudar.
El dol és un procés normal i natural que, normalment, no necessita tractament per part d'un especialista. No obstant això, és convenient sol·licitar ajuda professional quan un se sent estancat en el dolor o davant algunes situacions mantingudes en el temps com les que aquí s'exposen:
Els nens i joves també han de rebre informació adequada respecte a la pèrdua del seu familiar. És una conversa que pot resultar incòmoda, per un instint protector que ens porta a evitar-los vivències doloroses. Però, no perquè no es parli amb ells deixaran d'experimentar dolor ni pensar-hi i, la seva imaginació, sol desvirtuar molt la realitat i pot comportar temors i pensaments irracionals que, si no es parla amb ells, no podran compartir ni se’ls podrà alleujar. Les vivències vitals, encara que siguin tan doloroses com la mort, els ajuden en la seva comprensió del món i de la nostra naturalesa. La mort és una cosa que ens arriba a tots, sense excepció, pel que no s’ha de mantenir els nens al marge d'ella.
Caldrà adaptar les explicacions a l'edat i capacitat de comprensió de l'infant o jove, de manera similar a quan es vol abordar amb ells altres qüestions difícils o doloroses, com explicar la malaltia d'Alzheimer d'un familiar.
Recomanem consultar la publicació de la guia del COPC (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya), en què també s'ofereixen recomanacions per afrontar la mort d'un ésser estimat durant el confinament per COVID-19.
El dol és un procés necessari, natural i inherent a l'ésser humà. Acompanya, escolta les teves emocions, sent el dolor, la ràbia i la impotència i intenta canalitzar-les sense jutjar-les. És un procés temporal que, progressivament, portarà a encaixar la nova situació amb serenitat.