<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
manejo de emociones

La gestió de les emocions i els sentiments davant l’Alzheimer


Ser capaç de gestionar l’acumulació de sentiments que suposa cuidar una persona estimada amb Alzheimer passa pel control de les pròpies emocions i sentiments. Comprendre el que es sent i analitzar-ho potenciarà la capacitat del cuidador per suportar una situació vital que resulta estressant i complexa.

La tasca de cuidar a una persona amb Alzheimer acostuma a ser un procés llarg. Els canvis continus als que s’ha de fer front provoquen que el cuidador es vegi absorbit, una situació que acostuma a provocar alts nivells d’estrés. Sovint també, la pròpia cura, emocional i física, de la persona que atén al malalt queda rellevada a un segon terme.

Ningú disposa d’un “manual d’instruccions” que indiqui com afrontar el dia a dia al costat d’un ser estimat amb Alzheimer, ni com interpretar i conduir les sensacions i emocions que es poden anar experimentant, alhora que la malaltia va evolucionant. No es poden donar consells igual d’eficients i vàlids per tothom per diverses raons. De la mateixa forma que no hi ha dues persones iguals, la malaltia de l’Alzheimer també s’expressa de forma diferent en  cadascú. A més, les circumstàncies de cada família són diferents i, al mateix temps, cada cuidador experimenta les circumstàncies d’una forma particular. Cada persona doncs, gestiona de forma diferent les emocions i les sent amb diferent intensitat.

La gestió de les emocions, sensacions i pensaments

És probable que, en determinats moments, el cuidador (o qualsevol familiar proper a la persona amb Alzheimer) senti confusió davant els seus propis sentiments. És habitual que alguns dels seus pensaments li puguin semblar inacceptables, degut a que pot experimentar emocions negatives cap a a la persona malalta. Pot ser que se senti jutjat pels altres si expressa o manifesta segons quins sentiments o emocions, fins i tot témer que se’l pugui malinterpretar.

Veiem, a continuació, algunes situacions que poden donar-se en el dia a dia amb una persona amb Alzheimer i com poden impactar en les emocions i sentiments de qui la cuida:

  • Frustració. Presenciar un comportament inadequat a la taula, confonent els coberts o la forma d’utilitzar-los, comprovar que no és capaç de vestir-se correctament o qualsevol altra situació quotidiana que desmonti les nostres expectatives més bàsiques respecte al comportament esperat del nostre ser estimat malalt, acostuma a generar frustració.
  • Culpabilitat. Si creiem que amb els nostres actes o les nostres reaccions podem haver fet sentir malament a la persona malalta o confondre-la encara més, ens podem sentir culpables. És habitual preguntar-se com és possible que li haguem cridat o plantejar-se si ens hem equivocat en la nostra forma d’actuar, pensant que, d’haver-ho fet d’una altra manera, haguéssim pogut evitar algun contratemps.
  • Tristesa. Assistir en primera persona a la pèrdua progressiva de capacitats i d’autonomia d’algú i assumir que les expectatives i plans de futur, tant de la persona afectada com del seu cuidador, es vegin truncats per l’Alzheimer generarà, comprensiblement, sentiments de tristesa. 
  • Enuig. El cuidador pot enfrontar-se a situacions que no li agraden o li molesten. Pot sentir-se també agredit o menyspreat per la persona afectada (per exemple, si aquesta li crida o li insulta, o sembla que no li preocupa com l'altra persona se sent o li porta la contrària sistemàticament). En aquestes ocasions fàcilment pot aparèixer l'enuig. Es tracta d'una emoció natural i transitòria, però és important aprendre a controlar-la. L'enuig fora de control sí que pot ser perjudicial, ja que pot suposar que es generin pics d'ansietat. Si ens valem d'algunes estratègies per controlar-la a temps, resultarà més fàcil evitar majors conseqüències i ens sentirem millor. Una tècnica útil és la de la respiració profunda o diafragmàtica.

Cal comprendre que experimentar un remolí de sensacions quan es té cura d'un ésser estimat amb Alzheimer és totalment normal. El realment important és acceptar i gestionar adequadament aquest tipus d'emocions i sentiments. Del contrari, es pot caure en la infravaloració d'un mateix. Restar importància al que fem, a les nostres habilitats, actituds, comportament i dedicació pot fer augmentar el sentiment de culpabilitat per no saber com afrontar una situació desbordant.

En moments puntuals es pot experimentar una sensació de renúncia, que es tradueix en el desig d'abandonar allò que per a un sempre havia estat important. Això es deu al fet que és habitual pensar que ja no hi ha manera de mantenir-ho, ni val la pena intentar-ho, ja que cal dedicar tot el temps disponible al malalt estimat. De totes maneres, abans de renunciar a aspectes que siguin importants per a nosaltres, cal valorar si, realment, no hi ha cap altra possibilitat per mantenir-los sense que la cura a la persona amb Alzheimer es vegi afectada significativament. És important que el cuidador mantingui les seves aficions i el seu espai personal, aprenent a distribuir el temps de forma més eficient i combinant les responsabilitats de la cura amb temps per a l'oci i el descans. Per aconseguir-ho, és clau demanar i acceptar ajuda o suport. Assistir a grups d'acompanyament per a familiars de persones amb Alzheimer o a un grup terapèutic per cuidadors familiars, són recursos a considerar si un no sap per on començar.

Tenir cura d'una persona estimada amb Alzheimer implica superar molts reptes a nivell personal i enfrontar-se a moltes emocions, sovint ambigües. És molt important ser capaç de reconèixer i identificar els propis sentiments i el motiu de les emocions que s'experimenten, per analitzar com estem interpretant els fets i tractar de modificar les nostres percepcions i reaccions. La gestió de les emocions ens ajudarà a potenciar la nostra resiliència, aquesta capacitat que ens facilita suportar les situacions vitals estressants, extraient d'elles aspectes positius i créixer personalment.

Categories: Consells per afectats i cuidadors

21.10.2019


Posts relacionados