<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
gestionar irritabilitat

Entendre i gestionar la irritabilitat que pot presentar una persona amb Alzheimer


La irritabilitat es podria considerar un dels símptomes conductuals de la malaltia d’Alzheimer. Pot anar acompanyada d’agressivitat o hiperactivitat física i inquietud, és a dir, englobada en el que es coneix com a “agitació”. Normalment, aquestes manifestacions són especialment difícils de gestionar per part de les persones que cuiden un ésser estimat amb Alzheimer.

Tanmateix, no sempre són símptomes inevitables que s’hagin de viure amb resignació o desesperació: el comportament d’una persona pot tenir una causa identificable i comprensible. En aquest article donarem unes pautes per intentar entendre la irritabilitat en persones amb Alzheimer i algunes orientacions per gestionar-la.

Descarrega la guia "Claus sobre l'Alzheimer"

Què és la irritabilitat i quan apareix?

Des de la biologia, la irritabilitat s’entén com a una resposta natural o un mecanisme d’autoregulació d’un organisme davant estímuls (ja siguin interns o externs) que afecten el seu benestar o estat natural. En un pla psicològic, la irritabilitat s’entén com a una reacció exagerada o desproporcionada, i generalment inesperada per part de l’entorn de la persona que la manifesta perquè no es perceben o comprenen els motius que la provoquen.

La irritabilitat pot aflorar en qualsevol persona davant situacions de frustració, desconcert o estrès. La freqüència o grau en què es manifesta depèn de la percepció individual del fet o situació que la desencadena, a més d’altres factors relacionats amb la personalitat i els recursos d’afrontament de cadascú.

A diferència d’altres símptomes conductuals, com la deambulació aparentment sense sentit o les al·lucinacions, que acostumen a aparèixer en fases moderades o avançades, la irritabilitat en una persona amb Alzheimer pot manifestar-se en qualsevol fase de la malaltia (com també abans de l’aparició de la malaltia, però ara, segurament, amb més freqüència).

Una persona amb deteriorament cognitiu acostuma a no ser capaç d’expressar adequadament el que li succeeix, o no poder identificar els problemes; forma part de la seva dificultat per donar sentit al món que l’envolta. Això és, en si mateix, causa de frustració i desconcert, i la persona cuidadora, que normalment és la que el malalt té més a prop, acostuma a ser l’objecte de la seva irritabilitat. 

Factors que poden propiciar la irritabilitat en persones amb Alzheimer

Primer de tot, cal recordar que tota conducta està motivada per quelcom, és a dir, que hi ha una raó que la justifica. Aquest “quelcom” pot ser extern a la persona (de l’entorn) o intern (relacionat amb una alteració del seu benestar). Per tant, una de les claus per reduir la irritabilitat d’una persona amb Alzheimer és procurar identificar-ne la causa i veure què podem fer al respecte. Recordem que, degut a les dificultats de comunicació derivades del deteriorament cognitiu que pateix, sovint, la conducta serà la forma d’expressar el que li molesta o incomoda. 

Entre els possibles factors externs que poden provocar irritabilitat destaquen, entre d’altres, els següents: 

  • Un ambient excessivament sorollós o amb molta gent.
  • Alteració de les rutines quotidianes.
  • La ingesta de substàncies estimulants (cafè, té, etc.).
  • Alguns fàrmacs.
  • No sentir-se comprès o ser contradit.

D’altra banda, entre els factors interns, alguns que poden ser causa d’irritabilitat són: 

  • dolor
  • gana
  • set
  • fatiga
  • sensació de fred o de calor
  • necessitat d’orinar
  • sentir-se perdut

Alguns consells per tractar de mitigar la irritabilitat

Segons l’exposat, primerament cal intentar identificar la causa per veure si la podem eliminar o modificar i, d’aquesta manera, contribuir a que la persona amb Alzheimer es tranquil·litzi i se senti reconfortada.

Per a això, és fonamental observar l’entorn, comprovant el nivell de soroll, la quantitat de gent, la temperatura ambiental, etc., així com senyals que puguin indicar que la persona pugui estar sentint dolor o malestar (febre, tocar-se o fregar-se sovint una part del cos, portar-se coses a la boca, caminar amunt i avall mostrant desconcert, etc.).

Si hem pogut detectar la possible causa de la irritabilitat, actuarem per intentar eliminar-la o disminuir-la, per exemple:

  • Sortint a l’aire lliure o canviant d’estança si el lloc està molt concorregut o és molt sorollós.
  • Tractant d’ajustar la quantitat de roba a la temperatura o regular la climatització. 
  • Cercant una acció adequada per mitigar el dolor (un fàrmac que sapiguem que podem administrar, un massatge, aplicació de calor o fred local, etc.).
  • Garantint una adequada hidratació i ingesta regular d’aliments, etc.

Per intentar que la persona comprengui tan bé com pugui que estem tractant d’ajudar-la i d’alleugerir el seu malestar, i perquè nosaltres puguem entendre el millor possible el que vol expressar, és molt important intentar fomentar una bona comunicació

A més, podem recórrer a algunes estratègies per tractar de suavitzar la tensió i facilitar la interacció:

  • Respectar, en la mesura que sigui possible, el seu espai. Com qualsevol altra persona, qui pateix Alzheimer també pot mostrar-se desafiant si se sent atabalat o intimidat perquè no es respecta la seva intimitat o el seu espai personal.
  • No discutir. L’argumentació amb una persona que presenta deteriorament cognitiu i, per tant, capacitat disminuïda de comprensió i raonament, no només acostuma a ser inefectiva, sinó que, sovint, és contraproduent i causa d’irritabilitat per a ambdós interlocutors.
  • Tenir paciència. Si actuem apressadament o fem que la persona se senti pressionada a l’hora de fer quelcom o d’acabar una determinada activitat, el nostre nivell de paciència i tolerància disminuirà; això probablement provocarà més susceptibilitat i reacció oposicionista a la persona amb Alzheimer. 
  • Distreure i relaxar. Quan la persona amb Alzheimer sembla enquistada en la seva irritabilitat i no trobem una possible causa o no la podem modificar, pot ajudar el fet de captar la seva atenció perquè se centri en alguna activitat que li resulti plaent. La música pot ajudar, més que a rebaixar la tensió quan és molt alta (pot ser, fins i tot, contraproduent), a prevenir els episodis d’agitació i irritabilitat. La persona cuidadora també pot realitzar alguns exercicis de respiració per controlar la seva ansietat davant determinades situacions.

La importància de modificar la nostra forma d’actuar

És fonamental recordar que sempre serà més fàcil adaptar l’entorn que tractar de canviar o convèncer la persona amb Alzheimer que ha de modificar la seva reacció. Podem canviar l’entorn o la nostra forma d’actuar i respondre a la seva conducta, però no podem canviar la persona, i encara menys quan està afectada per un deteriorament cognitiu progressiu que li dificulta la comprensió del que succeeix. 

Intentar controlar o canviar la seva conducta, sense més ni més, conduirà al fracàs de la interacció i agreujarà la situació. El nostre canvi de conducta sovint es reflectirà en un canvi en el comportament del nostre ésser estimat; tanmateix, també hem de ser conscients que el que avui funciona potser demà no ho farà. Cal ser flexible en les estratègies i la forma de gestionar les situacions d’irritabilitat. 

Categories: Consells i cures

15.07.2022

Claus sobre la malaltia d'Alzheimer

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados