Alzheimer i al·lucinacions: com actuar

A més de la pèrdua progressiva de memòria i d’altres capacitats cognitives, en les persones amb Alzheimer poden aparèixer altres símptomes, com ara les al·lucinacions. Quan una persona té una al·lucinació experimenta una percepció imaginària d’alguna cosa que no està present en aquell moment o que no és real, tot i que la seva vivència és que sí que hi és. De vegades no li genera cap emoció negativa ni incomoditat, però d’altres pot causar-li gran ansietat i, fins i tot, pànic. 

Per això, és important saber identificar aquestes falses percepcions i conèixer les formes per a poder gestionar bé la situació. En aquest article aprofundirem sobre la relació entre Alzheimer i al·lucinacions.

Alzheimer i al·lucinacions: context

En alguns casos, les persones que pateixen Alzheimer poden tenir al·lucinacions al llarg del procés. De totes maneres, hi ha persones que no les experimenten mai. 

Una al·lucinació és l’experiència sensorial d’alguna cosa que realment no està present o no existeix. Dit d’una altra manera, són falses percepcions causades per diversos trastorns o malalties, com diferents tipus de demència o patologies psiquiàtriques. Les al·lucinacions poden donar-se de qualsevol modalitat sensorial, és a dir, la persona pot percebre quelcom no real de tipus visual, auditiu, olfactiu, gustatiu o tàctil (notar que algú l’empeny, per exemple).

És important no confondre una al·lucinació amb una percepció errònia o un fals reconeixement, que són símptomes habituals de l’Alzheimer, però amb connotacions diferents. En aquest cas, la persona fa una interpretació errònia d’alguna cosa que sí que està present. En aquest cas, la persona fa una interpretació errònia d’una cosa que sí està present, com no reconeixer com a casa seva la que realment ho és, o confondre un penja-robes amb una persona, Les al·lucinacions no sempre suposen un problema, però si veiem que a la persona li genera ansietat, irritabilitat o agitació, és important actuar amb calma i intentar tranquil·litzar-la. És recomanable consultar el metge quan les al·lucinacions les experimenta algú que mai les havia experimentat, o quan s’aguditzen molt, per poder així avaluar particularment la situació. 

Quan la persona amb Alzheimer experimenta una al·lucinació pot reaccionar a qualsevol cosa que està veient o sentint i que nosaltres no podem constatar perquè només està a la seva imaginació.

Aquesta experiència pot desencadenar emocions o reaccions tant positives com negatives. Per exemple, si mira per la finestra, pot comentar de forma divertida i feliç que els nens s’ho estan passant pipa jugant a la plaça, encara que no hi hagi ningú. O pot respondre tranquil·lament com si estigués mantenint una conversa amb algú, encara que ningú no li estigui parlant. Tanmateix, a vegades el que està veient o sentint li pot generar ansietat perquè li causa temor o aprensió (veu bitxos, sent sorolls que l'espanten, etc.). 

Com actuar quan una persona amb Alzheimer pateix una al·lucinació?

El binomi Alzheimer i al·lucinacions és un tema que no sempre rep prou atenció, tal vegada perquè la vivència de les al·lucinacions no sempre és reconeguda. En molts casos són inofensives i no causen cap agitació ni incomoditat a la persona que les experimenta, però de vegades poden ser clarament pertorbadores.

Per tant, amb les persones amb Alzheimer i al·lucinacions es recomana actuar de la manera següent: 

Avaluar si l’experiència representa un problema 

Considerar si la situació representa una dificultat rellevant per a la persona que la pateix o les persones que l’envolten. Cal considerar si l’al·lucinació l’angoixa, li fa por o l’impulsa a actuar de forma que posa en risc la seva seguretat o la dels altres (sortir corrent, saltar, llençar coses, intentar barallar-se, etc.). 

 Si l’al·lucinació provoca reaccions de risc

Si l’al·lucinació provoca el malalt aquest tipus de reaccions a la persona afectada, hem d’intentar calmar-la, de forma pausada, explicant-li que volem ajudar-la i protegir-la i dient-li que entenem que estigui espantada o angoixada. És important no de portar-li la contra pel que fa al que està veient, ni intentar convèncer-la que el que veu o sent és fals, perquè, probablement, això encara generarà més tensió a tots dos. 

Recordem que per a la persona que pateix l’al·lucinació, l’experiència és “molt real”. És millor dir-li que, tot i que nosaltres no veiem o sentim el mateix (ja que és important no enganyar-lo ni alimentar la seva imaginació), volem saber què és el que està experimentant.

Si la persona ho pot expressar i li prestem atenció, podrem veure més fàcilment si es repeteix el mateix contingut en altres ocasions per tal de trobar maneres de minimitzar la seva ocurrència. O, per exemple, si la visualització està limitada a un espai concret (el menjador, per exemple), podem acompanyar la persona a una altra estança pot contribuir a tranquil·litzar-la. 

 Per captar la seva atenció i desviar-la de l’al·lucinació, també poden ser útils les següents accions:

• Donar-li copets al braç.
• Posar música que li agradi.
• Provocar petits sons: palmellades o un espetec amb la llengua.

Prestar atenció a l’entorn i a la persona amb Alzheimer

A vegades, les al·lucinacions les poden desencadenar percepcions errònies d’objectes o situacions, com les que hem comentat anteriorment. Per això, és rellevant prestar atenció a l’entorn i modificar-lo en la mesura que puguem per minimitzar aquesta possibilitat: sons que puguin ser mal interpretats (com el d’un electrodomèstic o sorolls del carrer), estances mal il·luminades amb espais ombrívols, reflexos, etc. Si l’al·lucinació no provoca cap reacció emocional negativa ni cap conducta de risc, no és necessari actuar. 

Sol·licitar orientació mèdica

Quan una persona amb Alzheimer comença a experimentar al·lucinacions és crucial sol·licitar una visita mèdica per avaluar la situació, determinar possibles causes i obtenir pautes i indicacions específiques sobre la manera d’actuar. Pot anar bé realitzar una revisió visual o auditiva. 

 La primera línia d’elecció per controlar l’aparició d’al·lucinacions és mitjançant aproximacions no farmacològiques. Tanmateix, si amb elles no n’hi ha prou, cal considerar l’administració d’algun medicament específic que, per les característiques d’aquest tipus de fàrmacs, la persona malalta mai no hauria de prendre sense indicació mèdica. 

La qüestió de l’Alzheimer i les al·lucinacions s’ha d’abordar des del moment que es detecti la presència d’aquestes falses percepcions. Si comprenem millor aquestes experiències i aprenem a actuar correctament davant d’elles podrem contribuir a millorar el benestar de les persones que viuen amb Alzheimer i oferir més suport a les persones que les cuiden.