<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
alzheimer alucinaciones

Alzheimer i al·lucinacions: com actuar


En alguns casos, les persones que pateixen Alzheimer poden tenir al·lucinacions al llarg del procés de la malaltia, tot i que la gran majoria no les experimenten mai. Una al·lucinació és l'experiència de quelcom que realment no hi és o no existeix. Poden donar-se de qualsevol modalitat sensorial, és a dir, la persona pot percebre alguna cosa no real de tipus visual, auditiu, olfactiu, gustatiu o tàctil (com notar que alguna cosa o algú l'empeny, per exemple).

Cal no confondre una al·lucinació amb una percepció errònia o un fals reconeixement, que són símptomes habituals de l'Alzheimer, però amb connotacions diferents. En aquest cas, la persona fa una interpretació errònia d'alguna cosa que sí està present, com no reconèixer com a casa seva la que realment ho és o confondre un penjador amb roba amb una persona. 

Quan una persona té una al·lucinació experimenta una percepció imaginària d'alguna cosa que no està present en aquell moment o que no és real, malgrat la seva vivència és com si ho fos. De vegades no li genera cap emoció negativa o incomoditat però, d'altres, pot causar gran ansietat, fins i tot pànic. És important saber identificar-les i conèixer algunes idees per a gestionar la situació.

Alzheimer i al·lucinacions: context

Les al·lucinacions són falses percepcions que poden tenir la seva causa en diversos trastorns o malalties, com diferents tipus de demència o patologies psiquiàtriques. En el cas de la malaltia d'Alzheimer, si es donen, el més habitual és que siguin de tipus visual o auditiu i apareguin en fases avançades

No necessàriament suposen un problema però, en el cas que ho fossin, és important actuar amb calma i tractar de tranquil·litzar la persona si li generen ansietat o agitació. És recomanable consultar amb el metge davant l'aparició d'al·lucinacions en una persona que mai les havia experimentat, o si s'aguditzessin molt, per tal de poder avaluar particularment la situació. 

Quan la persona amb Alzheimer experimenta una al·lucinació pot reaccionar a una cosa que està veient o sentint i que nosaltres no podem constatar, perquè només es troba en el seu imaginari. Aquesta experiència pot desencadenar emocions o reaccions positives o negatives. Per exemple, mirant per la finestra, pot comentar, de manera divertida i feliç com de bé ho passen els nens jugant a la plaça, quan en realitat no hi ha cap nen a la plaça. O potser pot respondre tranquil·lament com si estigués mantenint una conversa amb algú quan ningú li està parlant. No obstant això, de vegades, allò que està veient o sentint li pot generar ansietat perquè li causa por o aprensió... potser veu bestioles, escolta sons que l'espanten o quelcom que li causa angoixa. 

Com actuar quan una persona amb Alzheimer pateix una al·lucinació?

Algunes al·lucinacions poden ser ignorades per ser inofensives i no causar cap agitació o incomoditat a qui les pateix, però d’altres poden ser clarament pertorbadores. Per això, davant el comportament d'una persona amb Alzheimer que suggereix que està tenint una al·lucinació, el primer és avaluar si l'experiència representa un problema per a la persona que la pateix o per a les persones del seu voltant. Per això, cal considerar si l'al·lucinació li angoixa, si l'espanta, si l'impulsa a actuar de manera que pugui suposar algun risc per a la seva seguretat o la d'altres (sortir corrent, saltar, llançar coses, tractar de barallar...). 

Si l'al·lucinació li provoca reaccions d'aquest tipus s'ha de procurar calmar la persona, de manera pausada, explicant-li que estem aquí per ajudar-la i protegir-la i que entenem que estigui espantada o angoixada, però sense discutir el que està veient o tractant de convèncer-la que el que veu o sent és fals, perquè, probablement, això encara generarà més inquietud a tots dos. Recordem que per a ell o ella, l'experiència és "molt real". Pot resultar més útil dir-li que, encara que nosaltres no veiem o sentim el mateix que ell o ella (ja que és important no enganyar-la ni alimentar la seva imaginació) volem saber què és el que està experimentant. Si ho pot expressar i hi parem atenció, ens serà útil per veure si es repeteix en altres ocasions i trobar formes de minimitzar-ho quan es repeteixi. O, per exemple, si la visualització està limitada a un espai concret (p.ex., el menjador), acompanyar la persona a una altra habitació pot contribuir tranquilitzar-la. 

També pot ajudar donar-li suaus copets al braç o provocar petits sons (unes palmades, petar la llengua, posar música que li agradi...) per atreure la seva atenció i desviar-la de l'al·lucinació. 

De vegades, les al·lucinacions poden estar desencadenades per percepcions errònies d'objectes o situacions. Per això, és important parar atenció a l'entorn i modificar-lo en la mesura que sigui possible per minimitzar aquesta possibilitat: sons que puguin ser malinterpretats, com el d'un electrodomèstic o sorolls del carrer, estades mal il·luminades amb espais ombrívols, reflexos, etc. Si l'al·lucinació no provoca cap reacció emocional negativa ni cap conducta de risc, no cal actuar. 

Consultar amb el metge de referència

Si una persona amb Alzheimer comença a experimentar al·lucinacions és important sol·licitar una visita mèdica per avaluar la situació, determinar possibles causes i obtenir pautes i indicacions específiques sobre com actuar. Pot ser oportú fer una revisió visual o auditiva. La primera línia d'elecció per controlar l'aparició d'al·lucinacions és mitjançant aproximacions no farmacològiques. Si amb elles no és suficient, el metge pot considerar necessari l'administració d'algun medicament específic que, per les característiques d'aquest tipus de fàrmacs, mai haurien de donar-se a la persona malalta sense la indicació mèdica oportuna. 

Categories: Consells per afectats i cuidadors

18.12.2019


Posts relacionados