Deliris i Alzheimer: Com identificar-los i actuar?

En el procés evolutiu de la malaltia d’Alzheimer es manifesten una sèrie de símptomes cognitius i conductuals que poden aparèixer en un ordre i una magnitud diferents en cada persona.

Particularment, les alteracions conductuals varien molt d’una persona a una altra, i no apareixen totes en tots els casos. Tanmateix, quan apareixen, algunes poden generar força desconcert en les persones cuidadores i altres persones properes a la persona malalta, com és el cas de les al·lucinacions i els deliris. Tot i que una al·lucinació i un deliri són dues coses diferents, les persones que els pateixen tenen una experiència d’alguna cosa que no és real, però elles ho viuen com si ho fos.

Una de les millors estratègies per abordar aquest tipus de conductes és conèixer-les i comprendre-les. Dediquem un altre article a les al·lucinacions; en aquest explicarem com poden manifestar-se els deliris en l’Alzheimer i com podem actuar quan apareixen.

Què són els deliris?

Els deliris són creences falses o errònies que no estan basades en cap evidència, però que se sostenen amb vehemència i fermesa, de forma que és molt difícil convèncer la persona que l’experimenta del seu error o falsedat.

La diferència amb les al·lucinacions és que aquestes són percepcions sensorials falses, molt vívides, i la persona que les experimenta interactua o reacciona davant elles (és a dir, veu, sent, olora, etc. coses o persones que no existeixen o no estan presents i actua com si hi estiguessin). Els deliris, en canvi, estan basats en idees, pensaments o creences, però que tampoc no es corresponen amb la realitat.

Tots tenim les nostres creences, ja que són la base de com entenem el món, i són molt personals, tot i que a vegades puguin ser errònies o no precises. Tanmateix, quan les funcions cognitives estan preservades, tenim la capacitat de controlar la influència que les nostres creences tenen en la nostra vida i el nostre comportament, i això és el que perden les persones que pateixen alguna forma de demència, com per exemple l’Alzheimer. És en aquest cas quan les falses creences esdevenen un problema.   

Els deliris en el procés de demència

L’aparició de deliris en el procés de demència és molt variable. Com les al·lucinacions, els deliris acostumen a ser més freqüents en alguns tipus de demència que en d’altres. Per exemple, en la demència per cossos de Lewy o per la malaltia de Parkinson són molt més freqüents que en la deguda a la malaltia d’Alzheimer.

Així i tot, és probable que una persona amb Alzheimer manifesti deliris en algun moment de la malaltia. Acostumen a ser transitoris, normalment en fases moderades o avançades, però poden provocar molt estrès i desconcert en les persones cuidadores o en d’altres de l’entorn proper.

Els deliris es produeixen per la patologia cerebral pròpia de la malaltia i de les seves alteracions cognitives. Però cal tenir en compte també que hi ha algunes possibles causes desencadenants sobre les quals podem actuar per minimitzar la seva aparició. Per exemple, un entorn amb excessiva estimulació perquè hi ha: 

• Molta gent
• Elevat nivell de soroll
• Excessius estímuls
• Espais desconeguts
• Variacions rellevants en les rutines 

Aquests i altres factors poden afavorir que la persona amb Alzheimer manifesti deliris a partir d’una interpretació errònia d’alguns fets. 

Algunes formes possibles de deliri en l’Alzheimer

El deliri pot manifestar-se de maneres molt diferents. Aquí expliquem alguns dels que apareixen amb més freqüència al llarg de l’evolució de la malaltia d’Alzheimer, que acostumen a manifestar-se en forma de “paranoia” o “deliris paranoides”.  

Pensar que li volen perjudicar o fer mal

Sovint, els problemes de memòria característics de la demència i la confusió que es poden generar estan a la base d’una actitud de sospita i desconfiança de la persona amb Alzheimer envers els altres que, quan es transforma en una ferma creença sense estar sustentada en la realitat, es converteix en un deliri paranoide.

Per exemple, la persona pot no recordar on ha deixat la seva cartera o qualsevol altre objecte personal, però a causa de la manca de consciència de la seva pròpia malaltia i dels seus símptomes (anosognòsia) pensarà fermament que algú li ha robat.

Una altra expressió del deliri paranoide (pot manifestar-se de formes diferents) pot ser interpretar que les pastilles que li donen són per intentar enverinar-lo, ja que no comprèn que són el tractament d’una malaltia que no reconeix, o pensar que el volen enverinar amb els aliments i negar-se a menjar. 

Síndrome de Capgras o creure en una suplantació d’identitat

Aquesta és una forma específica de deliri que, tot i que és més freqüent en altres formes de demència, com en la malaltia per cossos de Lewy, també pot aparèixer en la malaltia d’Alzheimer. La síndrome de Capgras forma part dels anomenats “síndromes de falsa identificació” i consisteix a creure que un ésser estimat a vegades és suplantat per un impostor o un doble idèntic a ell. La major part de les vegades, la persona “suplantada” o “duplicada” és la persona cuidadora principal.

Altres conductes derivades d’un possible deliri a causa de l’Alzheimer

• Pensar que la seva parella li és infidel
• Creure que un estrany viu a casa seva
• Amagar les pertinences personals per posar-les en un lloc segur
• Trucar la policia per denunciar un robatori inexistent
• Negar-se a obrir la porta o a atendre trucades telefòniques

Cal tenir en compte que la realitat que percep la persona amb Alzheimer acostuma a ser diferent de la nostra. Per això, és normal no comprendre el motiu del deliri, ja que moltes vegades escapa a tota lògica aplicable. A causa d’aquestes creences, la persona amb deliris pot acusar algú, normalment del seu entorn proper, d’estar ordint aquests paranys contra ella, mostrant-se sovint irritable o, fins i tot, agressiva.  

Com actuar davant els deliris d’una persona amb demència?

Tal com hem explicat, els deliris són idees fermes que no estan basades en la realitat. Tanmateix, per a la persona amb demència són totalment certes, per això no acostuma a respondre com esperaríem a argumentacions basades en la raó.

Encara que no existeix cap fórmula infal·lible, aquí suggerim alguns consells per abordar aquestes situacions:

• Mantenir la calma. Tot i ser conscients que les falses acusacions i l’actitud esquerpa de la persona amb Alzheimer pot ser dolorosa i difícil d’encaixar, és important recordar constantment que no és una qüestió personal i que la seva conducta la provoca la mateixa malaltia.
• No discutir. Com a ferma creença i per a ella totalment real que és, la persona que té el deliri no canviarà d’idea per molt que se li argumenti des de la lògica.
• Donar seguretat. Sense donar-li la raó, intentar actuar de forma que senti que l’ajudem a buscar el que creu que li han robat, obtenir quelcom igual (procurant tenir articles de substitució, per exemple) o mostrar-li les mesures que prenem a casa per prevenir l’entrada d’estranys. 
• Mostrar afecte. Moltes creences delirants generaran angoixa i sensació de desprotecció en la persona amb Alzheimer, que a vegades es poden alleujar amb un tracte afectuós. Tanmateix, també cal reforçar la seva seguretat amb expressions com “Ha de ser terrible tenir la sensació que et volen fer mal, però jo et cuidaré perquè això no succeeixi, perquè t’estimo molt”.
• No fer-li bromes ni reganyar-li. Un cop més, encara que les seves idees siguin molt desbaratades, hem de recordar que per a la persona amb demència són totalment certes. 
• Distreure la seva atenció. Sovint, una de les estratègies perquè s’evadeixi de la seva falsa creença és implicar la persona en alguna activitat que li agradi i, particularment, li relaxi, com per exemple escoltar música personalment significativa. 
• Actuar des de l’empatia. Tractar de posar-se al seu lloc i comprendre que la seva realitat és molt diferent de la nostra. Això ens ajudarà a entendre que les seves emocions i sentiments són conseqüència del que la persona està vivint com a realitat.
• Compartir amb altres persones la inquietud i controlar l’ansietat. Determinades formes de deliris poden suposar un gran desassossec per als familiars i, particularment, per a les persones cuidadores del malalt d’Alzheimer. Per això, és important compartir amb altres persones les emocions o sentiments que aquestes situacions ens generen i recórrer també a tècniques per controlar l’ansietat.

La conducta delirant com a senyal d’alerta

Tot i que poden formar part de la simptomatologia pròpia de la malaltia d’Alzheimer, no hem de subestimar els deliris, particularment quan la seva aparició sobtada o reiterada en determinats contextos pot resultar sospitosa de:

• Un canvi en l’estat general de salut (potser degut a una infecció o a un altre problema mèdic, o a un efecte secundari d’alguna medicació) que pogués desencadenar una síndrome confusional. Si tenim cap dubte referent a això, és rellevant sol·licitar una consulta mèdica com més aviat millor.
• Una possible situació d’abús, engany o qualsevol altra forma de tracte inadequat envers la persona amb Alzheimer. Particularment quan no es viu o no es passa tot el dia amb la persona amb demència, no hem de desestimar automàticament la possibilitat que, realment, pugui estar sent víctima d’alguna mala pràctica. És recomanable, davant segons quins missatges, realitzar una discreta indagació en el seu entorn, sense culpabilitzar ningú a priori, abans d’assumir directament que són fruit d’un deliri.

La coexistència de deliris i Alzheimer pot ser un tàndem de complexa gestió per a les persones cuidadores perquè els diversos episodis de creences falses poden arribar a ser preocupants i frustrants; per això, la situació és difícil d’abordar, és important demanar ajuda.