L’anosognòsia: un dels símptomes més habituals de l’Alzheimer

La introspecció és la capacitat mental per percebre i monitoritzar el que fem, pensem o sentim. És “mirar a l’interior” o, en definitiva, ser conscients del nostre estat. Quan ens referim, específicament, a la incapacitat d’introspecció per percebre i reconèixer una malaltia que patim, parlem d’anosognòsia. L’anosognòsia és un dels símptomes habituals de la malaltia d’Alzheimer. En aquest article expliquem què és i com actuar quan apareix.

Què és l’anosognòsia?

El terme “anosognòsia” prové del grec i està format per la conjunció del prefix a (no, o sense), nósos (malaltia) i gnosi (coneixement). És a dir: “sense coneixement de malaltia”. L’anosognòsia és un símptoma que pot aparèixer en diferents patologies, trastorns o malalties, com ara en l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, després d’alguns tipus d’ictus o altres lesions cerebrals o en molts casos de demència, com acostuma a ser habitual en la malaltia d’Alzheimer.

A causa d’aquesta manca d’introspecció, la persona amb anosognòsia no és que es negui, intencionadament, a reconèixer els seus propis oblits o errors, és que no té cap manera de saber que els està cometent: no és conscient de la malaltia que pateix. Aquest símptoma apareix de forma primerenca en algunes persones amb demència i més tard en d’altres, provocant la falta de consciència de la malaltia, en diferent grau. 

L’anosognòsia es pot expressar de diferents formes o en diferents graus

El fet que una persona pateixi deteriorament cognitiu o demència no implica, directament, que no sigui conscient del que li succeeix, en un grau o un altre.

Es pot donar de forma més acusada en alguns aspectes i no tant en d’altres. No totes les persones amb Alzheimer presenten el mateix grau de falta de consciència, ni el mateix grau en diferents moments de la malaltia. Tanmateix, el més freqüent és que la persona conservi una capacitat parcial d’introspecció i de percepció dels seus propis dèficits i sigui conscient d’alguns aspectes o en tingui una consciència fluctuant.

Si en les primeres fases de la malaltia l’anosognòsia no ha aflorat, la persona amb Alzheimer probablement es mostrarà preocupada per la seva situació. Fins i tot pot arribar a deprimir-se, però també pot mostrar interès per planificar el seu futur. Tanmateix, en altres casos, aquesta falta de consciència pot aparèixer ja en fases inicials, i la persona malalta pot negar rotundament que pateixi cap malaltia o dèficit. 

Existeix un terme tècnic, anosodiafòria, que pot entendre’s com una variant de l’anosognòsia i s’empra per definir l’actitud de certa indiferència envers els propis problemes de salut. És com si la persona expressés: “Sé que em falla la memòria, però no li dono la importància que realment té, ni tampoc em plantejo quina és la causa que ho provoca”.

És la situació que es dona, per exemple, quan la persona que pateix Alzheimer, malgrat tenir problemes importants de memòria, sembla que no li dona cap importància. Per exemple, pot dir que no recorda l’any en què va néixer, l’edat que té, el carrer on viu, etc., però potser ho diu rient. És a dir, reconeix el dèficit, però la seva reacció sorprèn perquè és despreocupada. 

Com actuar davant l’anosognòsia o la falta de consciència de la malaltia? 

La pèrdua d’introspecció suposa un canvi important i provoca conductes aparentment il·lògiques. La falta de consciència i la consegüent falta de reconeixement de dèficit per part de la persona malalta fan que, sovint, les persones del seu entorn el considerin testarrut i difícil de tractar.

Per exemple, davant d’un episodi d’incontinència, la persona afectada culpa a una altra del fet d’estar mullat, o fa com si ignorés l’assumpte. O potser la persona no associa la seva pròpia conducta amb les alteracions que ocasiona (desordre al seu entorn, trastorns a les persones cuidadores, etc.). La persona també pot insistir a dir que la seva memòria i la seva cognició estan intactes, fins i tot quan és evident el contrari, i no entendre per què no pot continuar conduint.

La disminució de la capacitat d’introspecció és un símptoma habitual en la malaltia d’Alzheimer que no es pot recuperar, malgrat les explicacions que es donin. És per això que, davant la manifestació de l’anosognòsia, cal evitar discutir amb la persona afectada, ja que és inútil i, fins i tot, contraproduent perquè la pot alterar. El millor que podem fer és comprendre que la persona ha perdut aquesta capacitat d’autoconsciència i acceptar el seu punt de vista, des de l’empatia. Hem de deixar que mantingui la seva autoestima i emprar mitjans alternatius per gestionar les situacions. Així, doncs, en el primer dels casos, podem suggerir que es canviï de roba dient “Sembla que t’has esquitxat quan t’has rentat les mans”, en comptes de dir-li la veritat sobre l’episodi d’incontinència. En el segon cas, podem dir-li que el metge ha donat ordre de deixar de conduir i que, potser, en la propera visita ho podrà consultar amb ell.