Quan una persona amb Alzheimer té dificultats per portar a terme activitats quotidianes, és normal que la persona cuidadora acabi fent-les o acabant-les per ella. Tot i que així anirà molt més ràpid, no ajudarà a la persona malalta a mantenir les capacitats que encara té preservades. Per això, davant aquestes situacions, és important fomentar l’autonomia en la malaltia d’Alzheimer.
Les dificultats són conseqüència de la malaltia
A la persona afectada, la progressiva discapacitat i el fet de no poder fer bé coses que eren rutinàries, que li produïen satisfacció o, simplement, que li permetien no haver de dependre d’altres persones, poden generar-li frustració, desconcert, inseguretat i temor.
Acostumen a aflorar emocions en forma de conductes alterades (enfuriment, ira, irritabilitat, plor, crits, etc.). Cal tenir clar que aquestes conductes no reflecteixen la voluntat de la persona malalta, sinó que són una conseqüència del deteriorament cognitiu que pateix.
Què podem fer per fomentar l’autonomia de les persones amb Alzheimer?
Davant aquestes situacions, cal intentar posar-se al seu lloc i tractar de veure les coses des de la seva perspectiva. Això permetrà a les persones cuidadores ser més comprensius amb la persona afectada i entendre els beneficis de potenciar la seva autonomia, ja que afavorirà la seva autoestima, el seu sentiment d’utilitat i, en definitiva, la seva dignitat.
És molt important adaptar l’entorn físic per prevenir possibles situacions perilloses o accidents. També cal adaptar l’entorn humà per facilitar la realització de les activitats i disminuir així la freqüència i la intensitat de les conductes problemàtiques.
Aquestes adaptacions, a més d’afavorir l’autonomia de la persona amb Alzheimer, també simplifiquen la tasca de qui té cura i milloren la qualitat de vida de tots dos.
Com adaptar l’entorn físic
Les adaptacions de l’entorn físic han de fer que l’espai pel qual es mou la persona amb Alzheimer i els mitjans que utilitza siguin facilitadors i segurs. El domicili acostuma a ser l’espai on la persona afectada es mou amb més facilitat i comoditat; cal intentar que això continuï sent així durant el màxim de temps possible.
Les següents recomanacions facilitaran la seva relació amb l’entorn i ajudaran a fomentar l’autonomia davant els símptomes de l’Alzheimer:
- Procurar que l’entorn sigui senzill i ordenat. Podem posar etiquetes o ròtols per facilitar la ubicació d’objectes i estances, i evitar canviar freqüentment les coses de lloc.
- Conservar objectes emocionalment importants. També és recomanable eliminar objectes decoratius superflus, però mantenir els que tinguin un valor emocional per a la persona afectada i els que afavoreixin la seva orientació i identitat (fotos familiars, records personals, etc.).
- Evitar objectes perillosos. És important apartar del seu abast objectes amb els quals la persona malalta pugui fer mal a algú o a sí mateixa.
- Il·luminar bé la casa. És fonamental procurar una adequada il·luminació, evitant penombres, enlluernaments i condicions de baixa visibilitat.
- Afegir sistemes de seguretat a casa. És convenient fer algunes adaptacions senzilles, com per exemple posar sistemes de retenció en les portes per evitar que es tanquin soles, encoixinar els cantons dels mobles perquè no es faci mal, o eliminar catifes amb les quals pugui ensopegar (o garantir la seva fixació al terra).
Com adaptar l’entorn humà
Davant els símptomes de l’Alzheimer, les adaptacions de l’entorn humà fan referència a tot allò que la persona cuidadora, i altres persones properes a la persona amb Alzheimer, poden fer per facilitar la interacció amb ella i fomentar el seu benestar i autonomia. L’ús d’estratègies per promoure una adequada comunicació seria un exemple d’adaptació de l’entorn humà, com també aplicar altres pautes orientades al desenvolupament de les activitats quotidianes. Aquestes es basen, essencialment, en el foment de l’empatia, tractant de posar-se al seu lloc i no pretenent que la persona amb Alzheimer es posi en el dels altres, ja que aquesta capacitat també es perd amb la malaltia.
Així mateix, cal que les persones cuidadores es vagin adaptant a poc a poquet a les noves situacions. Sempre que sigui possible, cal que busquin l’equilibri entre la supervisió i la potenciació de l’autonomia en les activitats que la persona afectada d’Alzheimer encara pugui realitzar sola. És a dir, procurar ajudar però no resoldre per ella.
