Comprendre i gestionar la desorientació espacial que pateixen les persones amb Alzheimer

Al llarg del procés de la malaltia d’Alzheimer, les persones que la pateixen viuen episodis de desorientació a diferents nivells: temporal, espacial i personal. Formen part del mateix procés neurodegeneratiu i, lògicament, els problemes d’orientació i la seva freqüència seran més acusats a mesura que la malaltia avanci.

En aquest article parlarem específicament de la desorientació espacial per intentar comprendre-la i obtenir algunes indicacions sobre com hem d’actuar quan observem que una persona amb Alzheimer sembla perduda o confosa respecte al lloc on es troba.

En què consisteix la desorientació espacial?

La desorientació espacial o topogràfica és una alteració que es manifesta en aspectes com: 

• Trobar el camí correcte en un entorn familiar.
• Aprendre rutes noves.
• Reconèixer indrets.
• Explicar verbalment una ruta.
• Comprendre un mapa o plànol per orientar-se.
• Trobar les diferents habitacions del domicili. 

Tot i que la desorientació espacial va empitjorant amb la progressió de la malaltia d’Alzheimer, també pot ser una de les seves primeres manifestacions. Els dèficits cognitius propis de la malaltia fan que es vegi afectada la capacitat d’estar orientat en l’espai o en el lloc on es troba la persona.

Per exemple, els problemes de reconeixement d’objectes (l’anomenada agnòsia visual), encara que la vista estigui preservada, poden contribuir a dificultar la identificació del lloc. L’orientació espacial o topogràfica depèn del funcionament adequat d’altres funcions cognitives, com l’atenció, la memòria o la percepció visuoespacial; la seva alteració forma part dels múltiples símptomes cognitius de la malaltia d’Alzheimer i fa que el malalt percebi com no familiars els indrets o l’entorn (encara que els conegui), que senti confusió, encara que sigui momentània, o que tingui dificultats per trobar el camí correcte. 

No és senzill poder relacionar la capacitat d’orientació espacial amb parts específiques del cervell, ja que, tal com hem comentat, són diverses les funcions necessàriament implicades en l’orientació espacial, i el cervell funciona en xarxa. Tanmateix, l’hipocamp, una estructura cerebral clau en la memòria i la retenció d’informació, impactat clarament i en una fase inicial de l’Alzheimer, també està implicat en la capacitat d’orientació topogràfica.

Com a curiositat, fa uns anys es va publicar un estudi molt interessant que va demostrar que el grup participant format per taxistes londinencs, que havien de passar un examen rigorós sobre els noms dels carrers i rutes dins de la ciutat per obtenir la seva llicència i tenien molta pràctica en aquests tipus de desplaçaments, tenien algunes àrees de l’hipocamp significativament més desenvolupades que els participants de l’estudi que no eren taxistes. 

Conseqüències de la desorientació espacial i recomanacions per minimitzar riscos i situacions de confusió

El principal risc que pot suposar per a la persona amb Alzheimer el problema de la desorientació espacial és la possibilitat de perdre’s. Per això és important tenir en compte algunes idees per minimitzar aquest risc i, en cas que succeeixi, afavorir una resolució segura de la situació quan la persona amb Alzheimer surti sola al carrer:

• Portar a sobre anotacions

Per exemple, l’adreça o el lloc de destinació, l’adreça de casa, el número d’autobús o la línia de metro que ha d’agafar, com també la parada on s’ha de baixar. Aquest tipus d’estratègies són útils i contribueixen a afavorir l’autonomia, l’autoestima i la confiança en si mateixa de la persona amb Alzheimer quan la manifestació de la malaltia és encara la pròpia d’una fase lleu. 

• Demanar ajuda a les persones de l’entorn

És important que la persona amb Alzheimer entengui que, en cas de confusió o desorientació, ha de demanar ajuda a les persones del seu entorn, ja sigui demanant que li acompanyin o indicant que s’ha perdut. De la mateixa manera, és recomanable que la família informi a amics, veïns o comerços de proximitat sobre la possibilitat que el seu ésser estimat es pugui perdre i sol·licitar la seva ajuda en aquest cas.

• Portar sempre alguna forma d’identificació

Ja sigui una placa amb un nom i un telèfon gravat, una polsera com aquesta o qualsevol altra opció que permeti saber a qui adreçar-se en cas que algú estigui disposat a ajudar la persona amb Alzheimer desorientada.

• Recórrer a sistemes de geolocalització

Amb l’objectiu de saber on es troba la persona, els dispositius de geolocalització per GPS, com per exemple polseres o aplicacions que es poden instal·lar al telèfon mòbil, poden ser útils. Particularment en el cas de persones amb una afectació lleu i amb plena capacitat de decisió, això s’ha d’acordar amb elles per tal de respectar la seva privacitat.

• Sortir acompanyat

Quan la persona amb Alzheimer hagi d’anar a un lloc que estigui fora del seu entorn de proximitat o que no conegui gaire, és aconsellable que ho faci acompanyada; això serà cada vegada més necessari a mesura que avanci la malaltia, fins arribar a un punt que sigui imprescindible.

Una altra de les conseqüències del fet que la persona se senti confosa o desorientada pot ser la deambulació sense motiu aparent. Fins i tot a casa, la persona amb Alzheimer pot desorientar-se i tenir dificultats per localitzar l’estança a la qual vol anar, o no recordar quin és el lloc exacte on trobarà el que està buscant. Pot estar cercant el lavabo, o alguna cosa per menjar i, com que té dificultats per reconèixer i orientar-se en l’entorn, pot semblar que camina amunt i avall sense cap propòsit concret.z

Per minimitzar aquestes confusions dins del domicili, és important afavorir un entorn adequadament adaptat a les dificultats de la persona amb Alzheimer. Rètols a les portes de les estances, etiquetes identificatives del contingut dels armaris i calaixos, una il·luminació adequada i un espai senzill i ordenat, però amb elements significatius per a la persona, poden ajudar a minimitzar la desorientació espacial a casa.