Ens trobem en un moment d’alarma sanitària a causa del coronavirus que comporta un canvi de rutines, activitats i hàbits en la nostra vida en general que, en determinades situacions, es fa particularment complex, com és quan un familiar té Alzheimer o qualsevol altra forma de demència. El tancament de centres de dia, el fet de no poder sortir a fer una passejada, la prohibició o restricció de visites a la residència, la dificultat per anar a veure familiars a casa seva, o la convivència de 24 hores, genera inquietud i sobreesforç que hem de gestionar de la millor manera possible.
Hem d’intentar fer-ho des de la calma, tenint en compte que les dificultats de comprensió pròpies del deteriorament cognitiu comporten, a més, que els que el pateixen tinguin més dificultat per entendre i assimilar la nova situació. La Dra. Sandra Poudevida destaca fa les següents recomanacions, recolzada per l'equip de l'Àrea Social i de Divulgació, des de la seva experiència en la conducció de grups terapèutics per a familiars de persones amb Alzheimer.
Afrontar la situació des de la serenitat
Davant d’aquesta emergència sanitària tots hem de cuidar-nos per pal·liar les conseqüències que aquesta situació pot generar, sobretot per evitar que el sistema sanitari es col·lapsi i que les persones més vulnerables emmalalteixin. Com a éssers biopsicosocials que som, hem de cuidar el nostre cos, la nostra ment i la nostra esfera social. Totes aquestes facetes, a més d’interactuar entre elles, es veuen afectades, en major o menor mesura, per la situació actual de confinament.
La preocupació per gestionar de la millor manera possible el dia a dia en confinament obligat, unida a la incertesa per l’impacte que aquesta situació pugui tenir en diferents àmbits (econòmic, social, sanitari…), tant a escala individual com col·lectiva, pot conduir a un estat d’estrès i ansietat. Aquesta reacció és comprensible, però hem de procurar afrontar la situació des de la serenitat.
La convivència familiar ininterrompuda no sempre és fàcil de gestionar i, amb un familiar amb deteriorament cognitiu o demència, és encara més complex. Clarament, la situació actual exigeix dotar-se d’una bona dosi de paciència, tolerància i empatia, que només des de l’amor, el coneixement (i autoconeixement) i la responsabilitat pot afrontar-se amb sensació de control d’un mateix.
Manejar l’ansietat i l’estrès de la persona cuidadora
L’ansietat i l’estrès poden provocar la disminució de les nostres defenses i afectar el nostre sistema immunològic, i estem en uns moments en què el necessitem ben fort. És important detectar si tenim símptomes de l’anomenada síndrome de la persona cuidadora cremada, que podria comportar un procés d’estrès perjudicial per a la nostra salut. Un nivell ajustat d’estrès o ansietat és necessari per fer front a noves situacions, però presentar nivells elevats no ajuda a gestionar òptimament la situació.
Alguns dels símptomes que ens indiquen que estem patint alts nivells d’ansietat són:
- Físicament: palpitacions, taquicàrdia, boca seca, sensació d’opressió al pit, molèsties gàstriques, dificultat per agafar el son…
- Mentalment: dificultat de concentració, irritabilitat, incapacitat per prendre decisions, pensaments negatius…
- Emocionalment: por, desesperació, sensació de falta de control, símptomes depressius…
Per mirar de minimitzar l’impacte d’aquesta situació en la nostra salut i benestar, així com en el de la persona a qui cuidem, poden ser de gran utilitat diferents tècniques per controlar l’ansietat. El ventall de possibilitats és ampli i cadascú pot optar per les que més s’ajustin a les seves característiques personals i possibilitats.
Gestionar el dia a dia
La persona que té cura necessita poder trobar, encara que siguin breus, espais per a si mateixa que l’ajudin a millorar el seu benestar i augmentar així la seva cota de paciència i capacitat de control. Per a això hi ha tècniques psicològiques de gran ajuda per millorar tant l’estat físic com el mental. Una tècnica de relaxació fàcil de practicar és la relaxació muscular progressiva, la pràctica de la qual ajuda a controlar els nivells d’estrès i ansietat. També pot resultar molt útil la tècnica de respiració diafragmàtica.
Per mirar de rebaixar el possible nivell d’ansietat i confusió, és recomanable observar el nostre familiar amb Alzheimer i detectar quines situacions l’alteren i quines el calmen. Per a això és important fomentar l’empatia per procurar comprendre la seva perspectiva.
Podem pensar en activitats que puguin resultar plaents per als dos, sempre adaptades a les possibilitats i preferències de cada cas, com ara escoltar música, ballar, cuinar junts, mirar àlbums de fotos... i procurar incorporar-les a les rutines de cada dia. La nostra visió de qualsevol situació, la forma com la percebem (per exemple, com una oportunitat i no com una amenaça) influeix clarament en el nostre benestar.
Tot i que no estem vivint una circumstància agradable, podem aprendre’n molt. Per exemple, valorar la situació com una oportunitat per poder dedicar més temps a atendre el nostre familiar sense presses, manejar els temps sense pressions externes, fomentar converses familiars (ja sigui amb qui conviu a casa, per telèfon o per internet).
Òbviament, no deixaran d’existir i necessitarem gestionar els conflictes propis de la convivència, a més dels que es poden derivar dels símptomes de la malaltia mateixa. És recomanable tenir en compte alguns consells per afrontar el dia a dia amb una persona amb Alzheimer i que una comunicació adequada pot estalviar-nos confrontacions desagradables.
Situació complicada, però temporal
Abans de tot, tinguem present que aquesta situació és temporal i que, més endavant, tornarem a les nostres rutines, a disposar de serveis ara cancel·lats, a poder abraçar els nostres éssers estimats, a passejar pels carrers, a sortir amb amics i a gaudir de trobades familiars. Probablement llavors valorarem amb molta més intensitat el que fa tan sols uns dies ens semblava normal.
Aquests dies, a més, estem veient com afloren valors comunitaris que demostren que la nostra societat, majoritàriament, és bona: apostar pel bé comú, destacar el valor de la solidaritat i la fraternitat, sentir-se part d’un col·lectiu “humà” i protegir-lo per sobre de tot. Intentar adoptar un enfocament positiu, dins de la dura realitat, sempre ens ajudarà a relaxar-nos, a evitar estats d’ansietat i a potenciar la nostra capacitat de resiliència. Si aconseguim controlar la por i l’ansietat serà més fàcil adaptar-nos a una situació tan extrema, on prevalgui la nostra protecció, la dels nostres éssers estimats, i la de la societat en general.
