Consells per demanar ajuda de forma eficaç

La tasca de cuidar un familiar amb Alzheimer requereix una dedicació cada vegada més gran i més exhaustiva, i és difícil quan només hi ha una persona cuidadora principal. Per tant, conèixer alguns consells per demanar ajuda en una situació d’aquestes característiques és fonamental.

Rebre ajuda de l’entorn més proper farà possible que la persona cuidadora pugui dedicar-se un temps a si mateixa, i això afavorirà el seu benestar. Gaudir d’aquest temps li permetrà també agafar una mica de distància d’una situació tan absorbent i analitzar-ho tot des d’una altra perspectiva. L’atenció a les necessitats físiques i psíquiques pròpies ajudarà a prevenir la sobrecàrrega de la persona cuidadora, i li aportarà energia per continuar abordant els reptes del dia a dia.

Ara bé, tot i que sovint a la persona cuidadora li agradaria poder comptar amb més suport, de vegades es mostra reticent a demanar ajuda. Probablement, això succeeix, entre altres raons, perquè no sap per on començar o com demanar-la. Per això, a continuació es proposen algunes reflexions i consells per poder demanar ajuda de forma eficaç:

Consells per demanar ajuda, les claus

Tenir-ho clar i concretar l’ajuda sol·licitada. És important estructurar correctament la petició d’ajuda de forma que quedin coberts els aspectes següents: què es necessita, com s’hauria de fer, quan és necessària l’ajuda, per a què la demanem (no cal donar excessius detalls personals, però si l’altra persona comprèn la situació, serà més fàcil que es posi al nostre lloc) i, per últim, destacar de forma clara el més important que cal tenir en compte de l’actuació. Per exemple, si la finalitat és anar a la perruqueria, el tipus d’ajuda que cal sol·licitar pot ser que algú es quedi a casa o surti a fer un tomb durant aquesta estona amb el nostre familiar. Aquesta delimitació ens ajudarà a decidir a qui podem demanar ajuda, i la persona escollida podrà valorar fàcilment la possibilitat de prestar-la.
No pretendre que l’ajuda arribi de forma automàtica ni assumir que existeix un rebuig a facilitar-la. És a dir, el fet que algunes persones no s’ofereixin a ajudar de forma espontània no vol dir que no estiguin disposades a fer-ho si se’ls ho demana. Hi ha persones que no s’atreveixen a oferir ajuda si no se’ls ho demana, perquè pensen que, d’alguna manera, estan envaïnt la vida privada de la persona cuidadora. Tanmateix, quan reben la petició poden estar encantades de donar un cop de mà.
Acotar i especificar en què es pot ajudar. Fer una llista de punts concrets permet definir les vies efectives per demanar i rebre l’ajuda necessària. De vegades, el tràfec i la pressió del dia a dia poden fer que la persona cuidadora se senti bloquejada i no sàpiga què demanar concretament, fins i tot, quan algú s’ofereix per ajudar-la en el que calgui. Pot resultar eficaç, a mesura que es percebi una necessitat d’ajuda, prendre’s un moment per anotar en una llibreta tasques concretes que creiem que podríem demanar a altres persones per disminuir així la sobrecàrrega. Per exemple: fer la compra, sortir a fer un tomb amb la persona amb Alzheimer per disposar d’una estona per a un mateix, ajuda amb les gestions econòmiques, assistència amb algunes tasques de la llar, etc. D’aquesta manera, quan es vulgui demanar o acceptar ajuda, serà més senzill ser específic.
No voler aparentar que tot està sota control. De vegades, s’opta per actuar així per no preocupar els altres, però d’aquesta manera, serà més difícil que les persones de l’entorn es mobilitzin per oferir ajuda.
Demanar ajuda de forma assertiva, evitant expressions hostils i retrets. És important distingir entre demanar i exigir, encara que pensem que tenim dret a fer-ho.
Facilitar l’actuació de la persona que presta l’ajuda: quan algú ens ajudi en algun aspecte concret, és important informar-lo bé sobre la condició de la persona malalta, explicar-li les possibles reaccions conductuals, demanar-li coses factibles, ser flexible, i no criticar la seva actuació si no fa les coses exactament com ens agradaria que les fes. Cal intentar acceptar que el fet que una altra persona no actuï exactament com actuaríem nosaltres no vol dir que la seva ajuda no pugui ser útil.

Formes d’ajuda que la persona cuidadora pot rebre

La situació de dependència progressiva de la persona malalta comporta diferents necessitats d’ajuda en cada fase. Aquestes necessitats també dependran de les persones amb qui la persona cuidadora pot comptar en el seu dia a dia, i de les repercussions que puguin tenir determinats canvis de rol o d’assumpció de noves responsabilitats, més enllà de les tasques relacionades directament amb les atencions. Per tant, les formes en què una persona cuidadora pot rebre ajuda són diverses:

Ocupar-se de la persona dependent en determinats moments perquè la persona cuidadora pugui dedicar aquell temps a atendre les seves necessitats pròpies.
Oferir suport escoltant la persona cuidadora perquè pugui desfogar-se i compartir sentiments íntims.
Acompanyar la persona cuidadora en activitats d’oci si ella vol.
Ensenyar a la persona cuidadora habilitats o tasques útils per realitzar les feines quotidianes que siguin noves per a ella: fer la bugada, cuinar, planxar, gestionar comptes, etc.
Fer encàrrecs, compres, etc. que la persona cuidadora hagi de fer i no pugui fer-se’n càrrec.
Realitzar tràmits i gestions que alliberin la càrrega de tasques de la persona cuidadora.
Oferir suport econòmic.
Recaptar informació pràctica i vàlida sobre recursos comunitaris, subvencions, etc.

De vegades, es necessiten diversos intents abans d’aconseguir que la demanda d’ajuda doni els resultats desitjats o que s’ajustin realment a les necessitats. També cal tenir en compte que les circumstàncies personals de la resta de membres de la família poden ser canviants, i potser el que en un moment donat no sembla viable, sí que ho és en un altre moment.

El fet de veure el llarg procés de cuidar un ésser estimat amb Alzheimer com una marató i no com una carrera de velocitat ens pot ajudar a comprendre la importància de dosificar els recursos. La dosificació de l’ajuda, encara que sigui en petits gestos i accions, ajudarà la persona cuidadora a preservar l’energia per a tot el camí.