<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
convencer per anar al metge

Com convèncer un ésser estimat d’anar al metge?


Sovint són els familiars propers els que detecten el que podrien ser senyals d’alerta de deteriorament cognitiu en els seus éssers estimats, però de vegades no és fàcil convèncer la persona d’anar al metge.

En aquest article, basat en les recomanacions (en anglès) publicades per l’Alzheimer's Association, s’expliquen algunes estratègies que han funcionat a diferents famílies i que poden ser útils a persones que es troben en la situació d’haver de convèncer un ésser estimat d’anar al metge

Per què el nostre ésser estimat sembla no adonar-se dels seus canvis cognitius?

Potser la persona sí és conscient que té un problema de memòria, però el fet de sospitar que puguin ser símptomes de la malaltia d’Alzheimer li fa molta por i, per evitar que s’arribi a confirmar la sospita, opta per intentar amagar-los o negar-los. Però també pot ser que aquests canvis cognitius, efectivament, siguin una manifestació de la malaltia d’Alzheimer i, realment, no en sigui conscient. Aquesta manca de reconeixement dels propis dèficits s’anomena anosognòsia

A continuació oferim algunes idees i orientacions que poden ajudar a fer entendre a la persona malalta que és important realitzar una consulta mèdica o, com a mínim, intentar que accepti anar a fer una visita:

Els canvis es poden deure a altres causes i no a la malaltia d’Alzheimer

Una opció és parlar amb el nostre ésser estimat sobre altres causes potencials d’aquests símptomes, diferents a la malaltia d’Alzheimer. És important fer-li veure que l’Alzheimer no és l’única causa de la pèrdua de memòria o d’altres problemes cognitius

Algunes causes es poden tractar i, d’aquesta manera, els problemes cognitius acostumen a solucionar-se. És el cas, per exemple, del dèficit de vitamina B12, una infecció del tracte urinari, o els efectes secundaris d’alguns medicaments. Si existeix una causa reversible per als símptomes, és millor detectar-la el més aviat possible per poder tractar-la.  

Comptar amb el suport d’un amic proper

De vegades el nostre ésser estimat mostra més predisposició a escoltar a un amic o veí que el conegui bé. No és res estrany. En aquest cas, podem traslladar a aquesta persona les nostres preocupacions i comprovar si ella també ha notat comportaments similars en el nostre ésser estimat. 

En cas afirmatiu, podem demanar a aquesta persona que parli amb el nostre ésser estimat i que provi de convèncer-lo d’anar al metge. Junts podeu decidir si es bona idea que hi hagi alguna persona més present en la conversa.

Demanar ajuda al metge de família

Si, malgrat els nostres esforços, la persona no vol anar al metge, podem anotar el que ens preocupa i observacions concretes i intentar fer arribar una nota al metge de capçalera del nostre ésser estimat. Com que els professionals de la salut no poden parlar amb ningú sobre el seu pacient sense el seu consentiment, llegir el nostre missatge els pot ajudar a comprendre millor la situació. 

Podem demanar al centre mèdic que truqui el nostre ésser estimat per programar una cita. Pot ser el moment de comprovar el colesterol o la pressió sanguínia. També pot ser necessària una revisió per renovar una recepta. La resposta dependrà, entre altres coses, de l’accessibilitat i disponibilitat de cada metge i de cada centre assistencial, però val la pena intentar-ho.

Esbrinar com li agradaria a la persona que actuéssim si notéssim canvis en ella

Una altra fórmula per propiciar la conversa és plantejar al nostre ésser estimat una pregunta directa, per exemple: “Si notés quelcom sobre la teva salut física o cognitiva que em preocupés, voldries que t’ho digués?” Si la resposta és afirmativa, podem començar a compartir amb ell les nostres preocupacions.

Si la resposta és negativa, caldrà provar un enfocament diferent per convèncer-lo de la necessitat d’anar al metge. Algunes idees que poden ser útils són:

  • Suggerir que potser és el moment de realitzar una revisió (perquè se la fa cada any o perquè fa temps que no se’n fa cap), que pugui incloure un reconeixement cognitiu per saber com està la memòria (si la persona no dona importància a aquesta qüestió, potser és millor no fer-ne referència). 
  • Connectar la visita al metge amb una activitat agradable. Tractar d’aprofitar la sortida al metge per realitzar alguna activitat que li agradi particularment. Per exemple, “Podem aprofitar que anem al metge per després dinar en un restaurant”.  
  • Si les dificultats cognitives que presenta la persona són importants, la seva capacitat per raonar pot estar afectada. En aquest cas, s’haurà de recórrer a la creativitat. Per exemple, agafar el cotxe junts per anar a menjar o comprar i fer veure que “acabem de recordar” que tenim una cita amb el metge. Podem dir que fa uns dies van trucar o va arribar una carta indicant la cita per a una revisió, quan en realitat la demanem nosaltres mateixos. 

Triar les paraules acuradament

És important pensar molt bé quines paraules utilitzarem. Potser no és bona idea parlar de “malaltia d’Alzheimer” o “demència” quan li compartim les nostres preocupacions. Una opció pot ser: “Seria interessant anar al metge per saber què és el que podria estar causant aquests canvis”. En aquest punt és important reforçar la idea que probablement sigui quelcom fàcil de solucionar i que, per tant, interessa no retardar la visita.

En tot moment és fonamental expressar-li afecte i comprensió. Podem comentar que la visita al metge ajudaria a aclarir dubtes i  preocupacions. D’aquesta manera, la persona podria animar-se a anar al metge per demostrar que no passa res i reduir així la preocupació dels seus familiars. 

Tenir en compte que pot haver-hi una crisi

De vegades, res no funciona i el nostre intent d’ajudar la persona pot fer que aquesta s’emprenyi. Pot tenir por a perdre la seva independència; hem d’intentar imaginar com ens sentiríem nosaltres si estiguéssim al seu lloc. A vegades és necessari que es produeixi un incident seriós i que la visita al metge sigui inevitable (una caiguda, una situació d’urgència, un episodi important de desorientació, etc.).  

Si no aconseguim que vagi al metge i ens preocupa la seva seguretat, ja sigui perquè viu sola o perquè la seva conducta pot posar en perill la mateixa persona i/o les persones que l’envolten, cal contactar amb el seu centre d’atenció primària per informar de la situació i que es pugui valorar la necessitat de recórrer a serveis socials o trobar la millor forma de procedir.

A vegades, convèncer algú d’anar al metge no és fàcil, sobretot si la persona intueix que rebrà males notícies i no vol afrontar-les. En qualsevol cas, l’empatia i la comunicació són fonamentals.

Categories: Consells i cures

04.11.2022


Sobre l'autor

Més informació →

Posts relacionados