Després de moltes setmanes en total confinament a causa de la pandèmia de la COVID- 19 i la consegüent alarma sanitària, ara ens trobem davant d'una nova realitat: la del desconfinament progressiu i desescalada cap al que se l'ha anomenat "nova normalitat".
El procés viscut ha requerit d'una gran capacitat d'adaptació, tractant de vèncer, a més, els sentiments d'incertesa, por, desconcert o ansietat. La nostra vida quotidiana es va veure bruscament interrompuda per l'obligat confinament i els efectes d'aquesta alteració de rutines van ser particularment impactants en alguns col·lectius, com el de les persones amb Alzheimer i les seves famílies.
Des del moment en què es va començar a permetre la sortida al carrer en horaris regulats s'ha detectat un augment del nombre de persones grans que es desorienten i es perden, un 50% de les quals són persones amb Alzheimer. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra, al costat de la Federació d'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimer (FAFAC), han advertit sobre aquest fet i han posat en marxa diverses mesures de prevenció adaptades a l'actual situació d'emergència, com la difusió de consells de seguretat i el seguiment i protecció de les persones afectades.
En aquest article resumim les orientacions recomanades per les autoritats policials i les associacions, juntament amb altres consells que oferim des de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall per afrontar, de la millor manera possible, el gradual desconfinament i el retorn a la nova normalitat.
Transitar cap a la nova normalitat és una acció necessària per reprendre autonomia i gaudir d'alguns plaers quotidians que ens va arrabassar el confinament. Però aquest retorn compta amb una sèrie de normes i restriccions que poden resultar particularment complexes de seguir per a una persona amb Alzheimer. Des de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall suggerim alguns consells per procurar facilitar la transició, adaptant la informació i comunicació a la situació individual en funció de la fase de la malaltia:
Els Mossos d'Esquadra i la FAFAC adverteixen dels riscos de seguretat als quals les persones amb Alzheimer es veuen exposades i que, en la situació actual, es poden veure particularment incrementats. Per exemple, hi ha un major risc de desorientació, ja que l'entorn ha canviat durant l'estat d'alarma i el confinament: han tancat botigues, hi ha menys gent al carrer i, la que hi ha, porta mascareta i guants. D'altra banda, la situació ha afavorit l'aparició d'oportunistes que pretenen aprofitar-se dels més vulnerables. Per això és fonamental procurar evitar que es relacionin amb desconeguts, ja que la policia ha detectat casos en què algú s'acosta a ells amb la pretesaintenció d'ajudar, ja sigui amb la compra o encàrrecs, quan el que pretén és guanyar-se la seva confiança per accedir al seu domicili, o bé acompanyar-los a treure diners de banc. Si això passa, s'ha de posar en coneixement de la policia immediatament.
La xarxa de veïns i comerciants de l'entorn de la persona amb Alzheimer pot actuar com a radar per detectar situacions de risc, avisant la família si s'observen canvis bruscos o acusats en el comportament d'aquesta persona. A més, els veïns també poden alertar si detecten que un desconegut intenta acostar-se a la persona vulnerable amb la intenció de guanyar-se la seva confiança i estafar-la, cosa que també cal comunicar a la policia sense demora.
Quan es va decretar l'estat d'alarma, vam haver de confrontar a una sèrie d'emocions derivades de no saber què passaria, com ens adaptaríem a aquesta situació, com la portaria el nostre ésser estimat amb Alzheimer... I ara hem d'abordar una altra sèrie d'inquietuds relacionades amb aquest progressiu camí cap a la nova normalitat. És probable que, ja sigui en nosaltres mateixos o en el nostre ésser estimat amb Alzheimer, es despertin temors, incertesa o ansietat davant alguna cosa que, fa molt poc, anhelàvem: la possibilitat de sortir al carrer.
La por al contagi, o no ser capaç de complir amb les restriccions, però, pot generar-nos malestar emocional i, per això, podem reaccionar tractant d'evitar la situació i resistir-nos a sortir. Amb aquesta conducta, però, s'incrementaran els pensaments negatius i la sensació de por, perquè estarem alimentant la creença que el que succeirà serà negatiu. No ens estarem donant, per tant, l'oportunitat de confrontar amb la realitat i descobrir que no té per què ser així. Per això, cal exposar-se a la situació que ens genera por o angoixa, en aquest cas, sortir al carrer i reprendre certes activitats. Si sentim aquesta aprensió és important abordar les sortides de forma gradual, sortint primer a donar petites passejades prop de casa, anar a comprar el pa a la fleca de barri, o procurant trobades en grups reduïts amb familiars, veïns o amics. Davant la comprovació que no es compleixen els nostres presagis, a poc a poc, l'ansietat anirà disminuint i les sortides s'aniran normalitzant de nou. Recordem, a més, la importància per a la persona cuidadora d'aprendre a relaxar-se.