La lectura fàcil com a eina d’accessibilitat cognitiva per a persones amb Alzheimer
La lectura fàcil és un mètode que consisteix a escriure i presentar la informació de manera que els textos siguin més fàcils d’entendre per a les persones amb dificultats en la lectura. La clau està a fer servir un vocabulari senzill, frases curtes, i acompanyar el text d’imatges i iconografia.
En aquest article, de la mà de Sandra Jiménez, experta del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona), analitzem per què la lectura fàcil pot ser una eina útil per a les persones amb Alzheimer, especialment en les etapes més incipients de la malaltia. Poder mantenir hàbits de lectura gràcies a textos adaptats al moment cognitiu redueix la frustració i contribueix a millorar la qualitat de vida.
On i per què sorgeix la lectura fàcil
La lectura fàcil neix a la dècada dels seixanta a Suècia1, quan el país va experimentar un gran augment de la immigració. L'agència sueca d’educació va publicar el primer llibre en lectura fàcil el 1968. Aquest experiment va començar adaptant literatura, però aviat es va estendre a textos administratius, legislatius i de difusió. I és que la lectura fàcil és una manera d’escriure textos de manera més senzilla per a persones amb dificultats de comprensió.
A partir de la iniciativa sueca, la tècnica de redacció va expandir-se per Europa i va començar a veure’s com una oportunitat per a les persones amb discapacitat intel·lectual o aquelles que perden capacitats cognitives a causa de l'envelliment o de malalties neurodegeneratives. Per aquest motiu, l’organització Inclusion Europe i l’Associació Internacional de Bibliotecaris van establir unes pautes de redacció per facilitar la comprensió de la informació, les quals avui en dia continuen vigents.
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per diferents símptomes, com ara la pèrdua de memòria, els canvis en la personalitat i en el comportament, les alteracions en el llenguatge, la comprensió i l’expressió, i les dificultats per a la planificació de tasques o la resolució de problemes, entre d’altres. Per tant, es tracta d’una malaltia que afecta el desenvolupament autònom de les tasques habituals del dia a dia, així com l’aprenentatge de nous conceptes.
Com que l’Alzheimer comporta una disminució de les funcions intel·lectuals, és una malaltia que pot relacionar-se de manera molt directa amb l’accessibilitat cognitiva, és a dir, amb el dret que tenen totes les persones d’entendre la informació. Així doncs, l’accessibilitat cognitiva facilita la participació de totes les persones en la societat, amb l’objectiu que tinguin les mateixes oportunitats per aprendre, per conèixer els seus drets, per defensar-se i, sobretot, per prendre decisions de manera autònoma.
En la relació entre l’Alzheimer i l’accessibilitat cognitiva és on entra en joc la lectura fàcil: una estratègia d'escriptura i de comunicació que pretén que la informació sigui més accessible per a persones amb dificultats de comprensió.
Les fases de l'Alzheimer i el dret a l’accessibilitat cognitiva
Les persones amb Alzheimer poden experimentar dificultats en la lectura i la comprensió dels textos a mesura que la malaltia progressa. Tot i això, cal recordar que la memòria no es perd d’un dia a l’altre. És cert que la malaltia afecta cada persona d’una manera diferent, però l’evolució típica es divideix en diverses fases d'acord amb els símptomes cognitius, funcionals i conductuals.
El ritme de progressió d’una fase a una altra és molt variable entre les persones afectades, i tot el procés pot ser molt llarg. L’actriu Carme Elias n’és la prova. Va començar a experimentar problemes de memòria l’any 2015, però no va ser fins a l’any 2019 que li van diagnosticar Alzheimer. Tot i haver d’abandonar la seva professió i necessitar el suport de la seva família, en una entrevista a la BBC2 admet que encara és “plenament conscient” de tot el que fa i de quina manera ho fa, i que continua tenint una “vida autònoma”.
L’Alzheimer no impossibilita res de la nit al dia: “Això va més a poc a poc del que jo suposava o jo havia entès” explica la Carme Elias a la mateixa entrevista. En aquest sentit, la lectura fàcil es presenta com una eina per aconseguir que la informació sigui més accessible per a les persones que pateixen demència o Alzheimer, ja que les estimula i les ajuda a continuar desenvolupant tasques rutinàries per elles mateixes.
Els textos en lectura fàcil incorporen imatges, emoticones i pictogrames. Aquests elements visuals són útils per entendre i retenir la informació, fet que, juntament amb el llenguatge senzill i planer, ajuda a les persones que pateixen Alzheimer.
Avantatges de la lectura fàcil per a persones amb Alzheimer
1. Comunicació. Les persones amb Alzheimer poden tenir dificultats per expressar-se i comunicar-se de manera efectiva. Utilitzar la lectura fàcil pot ajudar-les a comprendre millor les instruccions, els avisos de salut o altres tipus de comunicació escrita. Aquests són documents que poden adaptar-se a lectura fàcil en el context de l’Alzheimer:
-
Receptes mèdiques
-
Instruccions de medicaments i pautes de tractaments
-
Comunicació de diagnòstics
2. Suport a les persones cuidadores. Els qui cuiden de persones amb Alzheimer poden fer servir la lectura fàcil per proporcionar informació clara i senzilla sobre aspectes relacionats amb la malaltia: les cures, la medicació, la gestió de comportaments i altres aspectes relacionats amb el tractament. Això pot ajudar-los a gestionar millor les necessitats dels seus familiars i a proporcionar-los un millor suport.
3. Millora de la qualitat de vida. La lectura fàcil pot ajudar a les persones amb Alzheimer a mantenir una certa independència i continuar gaudint de la lectura i l'aprenentatge, encara que la seva capacitat cognitiva estigui afectada. L'ús de materials de lectura fàcil pot estimular-los i contribuir a millorar la seva qualitat de vida.
Consells per redactar textos en lectura fàcil
Per aconseguir textos en lectura fàcil s’han de seguir dos passos: l’adaptació i la validació, perquè s’emmarquin en la Norma UNE 153101:2018 EX de lectura fàcil. A continuació, presentem un seguit de consells que tothom pot fer servir per aplicar la lectura fàcil sense ser expert en la matèria:
- Llenguatge senzill. Fer servir llenguatge senzill i frases curtes. Cal evitar les frases subordinades o les passives.
- Tipografia clara. Utilitzar una tipografia clara i llegible, amb una grandària de lletra adequada. És important que les lletres siguin prou grans perquè els pacients puguin llegir sense dificultat: normalment es fa servir la lletra Verdana a mida 12.
- Espaiat i format. Separar bé les línies i les paraules per facilitar la lectura.
- Imatges i icones. Acompanyar el text amb imatges o icones que il·lustrin el que es diu. Això pot ajudar a reforçar la comprensió del contingut. No posar mai imatges abstractes o que puguin crear confusió: triar aquelles que mostrin únicament l’objecte crucial.
- Evitar l’ús de colors, majúscules i recursos com el subratllat, la negreta i la cursiva. Poden confondre i desconcentrar la persona que llegeix.
- Pàgines breus. Dividir la informació en pàgines breus i concises. Això fa que la lectura sigui més fàcil i menys aclaparadora.
- Repetició. Reforçar els conceptes clau repetint-los. Les persones amb Alzheimer necessiten llegir la informació més d’una vegada.
- Preguntes i respostes. Incloure preguntes simples amb respostes. Això pot ajudar les persones amb Alzheimer a processar i recordar millor la informació.
En conclusió, l’Alzheimer afecta la capacitat de comprensió i la lectura fàcil ajuda a entendre la informació i a mantenir hàbits de lectura. Tot i que l’Alzheimer no té cura i fa disminuir les capacitats cognitives progressivament, la lectura fàcil és un mètode útil per compensar aquestes alteracions temporalment. Així doncs, es tracta d’una estratègia que pot millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer i facilitar la seva interacció amb el món que les envolta.
Sandra Jiménez Durán
Referències
1Mirada Social. (2020). "¿Qué es la lectura fácil? El derecho a entender el mundo". Miradas.
2Rodríguez, Margarita. (2023). “‘Anunciar que tengo alzhéimer, valga la paradoja, ha sido el gran éxito de mi vida personal’: el camino hacia la aceptación de la enfermedad de la actriz Carme Elias”. BBC News.
També et pot interessar
Articles relacionats