Actualment, a Espanya hi ha 800.000 persones que pateixen Alzheimer i altres formes de demència. La majoria d’ells, un 80%, viuen al seu domicili, amb un familiar que els proporciona l’atenció i la cura necessàries, dedicant a això més de 15 hores diàries de mitja.
A llarg termini, el cuidador principal va veient com es redueixen tots els aspectes de la seva vida personal, laboral i social per la seva dedicació creixent, i al final gairebé exclusiva, al malalt. La falta d’informació adequada, a més, pot fer-los perdre el control sobre la situació.
Això pot acabar convertint a la persona cuidadora en una persona "malalta oculta" que, si no compta amb el suport i els recursos necessaris, pot arribar a desenvolupar problemes físics i psicològics associats a l’estrès, l’ansietat, la depressió i la frustració. Les dades ho confirmen. El 84% dels cuidadors tenen problemes físics de salut i el 94% presenten problemes psicològics.
A la Fundació Pasqual Maragall comptem amb un programa de grups terapèutics per millorar la qualitat de vida dels qui cuiden de persones amb Alzheimer. En aquestes sessions, comparteixen en grup les seves experiències i emocions i aprenen a cuidar i a cuidar-se. El benestar del malalt també depèn de la salut i el benestar de la seva persona cuidadora.
L’experiència de l’Antoni en els grups terapèutics
L’Antoni ha participat en els grups terapèutics per persones cuidadores de persones amb Alzheimer de la Fundació. La seva dona va ser diagnosticada d’Alzheimer després d’haver patit un ictus.
El tractament prescrit van ser uns pegats que van ajudar a frenar alguns símptomes de la malaltia, malgrat que van seguir manifestant-se pèrdues de memòria, desorientació i dificultats de concentració.
Més endavant, la dona de l’Antoni va patir un canvi de caràcter important. Es va tornar molt agressiva i va ser aquí quan ell va tenir més dificultats per gestionar la situació.
«Van augmentar la medicació i jo em concentrava en el tema, però m’era molt difícil concentrar-me. Fins que va arribar un moment que vaig caure en depressió», explica l’Antoni.
El primer que va fer va ser cercar ajuda a través del llibre del doctor José Luis Molinuevo "Vivir con el Alzheimer". I aquest va ser el punt d’inflexió que el va fer buscar el suport que necessitava en la Fundació Pasqual Maragall.
«No sabia si ho podia fer millor o si era que jo no era capaç de fer-ho millor»
Tal com explica l’Antoni, «em trobava en un impàs». No sabia si era capaç de fer-ho millor. Explica que la seva experiència amb els grups d’ajuda per cuidadors de la Fundació Pasqual Maragall li va servir de molt.
De la seva participació en els grups destaca l’oportunitat de dialogar amb els companys, d’intercanviar impressions i d’informar-se, tant de qüestions relacionades amb la malaltia com legals, que fins aleshores desconeixia. Senzillament perquè mai s’havia trobat en una situació similar.
A més, explica que ha après quelcom molt important: a relaxar-se i concentrar-se per fugir de l’estat de nerviosisme i de tensió en el qual es trobava sempre.
«No tornaré als grups d’ajuda», diu. I no precisament perquè no li hagin servit o no hagi après, sinó tot el contrari. «Crec que he rebut l’ajuda suficient i que la meva cadira ha de ser aprofitada per una altra persona».
