La pèrdua de gana en una persona amb Alzheimer

Una persona amb Alzheimer pot perdre la gana o beure menys per diferents motius, i això pot generar una gran preocupació en els seus éssers estimats. És important observar com apareixen els canvis per detectar-ne la causa i poder actuar adequadament per facilitar un estat nutricional adequat. A més d’afectar la salut general, els dèficits nutricionals poden empitjorar el deteriorament cognitiu.

Possibles causes davant la pèrdua de gana en una persona amb Alzheimer

És freqüent que les persones amb Alzheimer experimentin una pèrdua de pes des de fases inicials de la malaltia. Tot i que està comprovat que la mateixa malaltia pot causar, en part, aquesta pèrdua de pes per les alteracions en zones del cervell que regulen el metabolisme del cos, en part també pot estar relacionada amb canvis en la gana i la conducta alimentària. 

Algunes de les causes subjacents al fet que la persona amb Alzheimer es mostri desganada o no ingereixi una quantitat suficient de líquid poden estar relacionades amb símptomes del deteriorament cognitiu que pateix, mentre que d’altres es poden deure a un altre tipus de problemes que no pot expressar adequadament, com per exemple alteracions relacionades amb el seu estat de salut general. Aquestes són algunes de les possibles causes que caldria analitzar: 

• Aparició d’una nova malaltia o condició de salut: els símptomes d’un refredat o d’una grip, o els relacionats amb una infecció d’orina o amb un problema de restrenyiment, com també el fet d’experimentar dolor per qualsevol condició (dolors musculars, articulars, etc.) poden generar un estat d’inapetència. 
• Efectes secundaris dels medicaments: alguns fàrmacs poden provocar molèsties digestives o disminució de la gana. 
• Estat d’ànim ansiós o depressiu: una acusada sensació de tristesa o d’inquietud pot provocar la disminució de la gana.
• Problemes bucals: els problemes bucals (ja sigui la pèrdua d’alguna peça dental, la inflamació de les genives o la presència de llagues o altres lesions) poden dificultar la ingesta d’aliments.
• Canvis rellevants en els costums relacionats amb l’alimentació: els canvis del lloc de residència (ja sigui a casa d’algun familiar o l’ingrés en un centre residencial) poden implicar un canvi en el tipus d’aliments o la forma com aquests són cuinats i presentats, i potser no resulten apetibles per a la persona amb Alzheimer. 
• Disminució dels sentits de l’olfacte i del gust: aquests sentits són fonamentals en la sensació d’apetència per als aliments, i el mateix envelliment comporta canvis en aquests sentits. Les persones amb demència acostumen a acusar-los encara més. 
• No reconèixer els aliments o els utensilis relacionats: pels problemes cognitius que presenta (com l’agnòsia), la persona amb Alzheimer pot no identificar els aliments com a coses que es mengen. De la mateixa manera, potser no identifica adequadament els elements que els acompanyen (coberts, tovalló, etc.) ni té clar com emprar-los, la qual cosa li pot generar un bloqueig per confusió. 
• Baix nivell d’activitat física: si la persona amb Alzheimer està físicament poc activa al llarg del dia, és fàcil que disminueixi la seva sensació de gana i, si pateix restrenyiment, aquesta situació pot empitjorar.
• Dificultats de comunicació: les persones amb demència acostumen a tenir problemes per comunicar les seves sensacions i emocions i, en el cas del menjar, a vegades no són capaces de transmetre per mitjans convencionals la seva sensació de gana, de manca de gana, o el fet que determinats aliments no li agraden. Recordem que la conducta acostuma a ser una forma de comunicació. Poden no voler menjar o, fins i tot, treure’s els aliments de la boca. 
• Problemes de deglució: en fases avançades de la malaltia d’Alzheimer acostumen a aparèixer problemes per empassar-se adequadament els aliments (disfàgia), i això comporta la necessitat de realitzar canvis en la forma de presentació dels aliments (canvis en la textura, triturats, líquids amb espessidor i, eventualment, haver de recórrer a l’alimentació artificial). 

Els problemes d’alimentació que poden presentar les persones amb Alzheimer no sempre són la pèrdua de gana; també pot succeir el contrari, que augmentin molt la ingesta d’aliments. Aquesta desmesurada ànsia per menjar pot amagar problemes d’ansietat, però també és possible que la persona malalta no recordi que ja ha menjat, que la seva capacitat d’interpretar els senyals de plenitud han disminuït o que ha perdut el control d’impulsos. 

Alguns consells per abordar la pèrdua de gana d’una persona amb Alzheimer

La inapetència d’una persona amb Alzheimer pot derivar en problemes de salut, com la malnutrició, la deshidratació o l’augment del risc de patir infeccions per la disminució de l’eficiència del sistema immune. Per això oferim aquí alguns consells per afavorir una adequada nutrició. 

• Si el canvi de gana és sobtat, o es produeix un canvi ràpid i/o acusat del pes, és probable que hi hagi algun problema de salut general o relacionat amb algun medicament (per exemple, alguns fàrmacs que serveixen per tractar els símptomes de la pèrdua de memòria, com el donepezil, la rivastigmina o la galantamina, poden provocar aquest tipus de símptomes). Cal consultar amb el metge de referència per tal de plantejar l’acció més adient. De la mateixa manera actuarem si el problema sembla estar relacionat amb una alteració de l’estat d’ànim. No és recomanable optar per aliments funcionals, vitamines o suplements nutricionals sense consell mèdic. 
• Intentar que la persona amb Alzheimer mantingui una adequada higiene i salut bucal i estar alerta sobre la possible presència de lesions, l’estat de la dentadura, etc., així com garantir la realització de les revisions periòdiques amb el dentista. 
• Oferir els aliments més nutritius i en més quantitat en les hores en què la persona malalta acostuma a mostrar més gana, i reservar els petits piscolabis per a altres moments del dia; i garantir una adequada hidratació, ja sigui oferint petites quantitats d’aigua o altres líquids freqüentment (llet, suc, infusions, etc.) o aliments rics en aigua com la gelatina, les fruites o les verdures.
• Intentar que el moment dels àpats sigui atractiu per a la persona amb Alzheimer, procurant minimitzar la confusió: 
• Pot resultar útil apropar-li els aliments perquè els olori o els pugui provar, mentre li expliquem què són. En la mesura que puguem, intentar potenciar la presència dels aliments preferits de la persona amb Alzheimer, adaptant la seva textura i consistència segons les dificultats que presenti la persona malalta.
• Mantenir unes rutines relacionades amb les hores i les activitats circumdants als moments dels àpats pot afavorir la seva acceptació, així com evitar les presses i les discussions sobre l’alimentació. 
• Presentar els aliments de forma atractiva i intentant minimitzar la confusió. Per exemple, utilitzar plats d’un color ben diferent de l’aliment que contenen pot facilitar el seu reconeixement (evitar posar lluç en un plat blanc o bròquil en un plat verd, per exemple). 
• És important simplificar l’entorn, evitant posar més coberts o elements dels que necessita en cada moment. En ortopèdies i botigues especialitzades es poden trobar utensilis adaptats que faciliten l’autonomia de la persona amb demència durant els àpats. Hem de ser flexibles i baixar les expectatives respecte a les normes protocol·làries de comportament. Per exemple, permetre que mengi amb les mans presentant els aliments trossejats perquè els pugui agafar més fàcilment. 
• Fer que els àpats siguin moments agradables. En general, es recomana evitar que la persona amb Alzheimer mengi sola, en un moment diferent al de la resta de persones que convisquin amb ella. Això farà que el moment sigui més agradable; i, probablement, el fet d’imitar altres persones afavoreixi la seva voluntat de menjar. Ara bé, si la persona s’altera o agita davant la presència d’altres persones, és millor que mengi en un espai tranquil i sense distraccions. 
• Procurar un determinat nivell d’activitat física al llarg del dia, ja sigui practicant exercici, ballant o passejant, per afavorir l’augment de la gana. 
• Si els problemes nutricionals ja no es poden resoldre mitjançant actuacions senzilles o de modificació de l’entorn per la gravetat de la malaltia, caldrà recórrer a un especialista. Les dificultats d’ingesta poden representar, a més, un elevat risc d’ennuegada o ofec, i potser calgui plantejar-se la necessitat de l’alimentació artificial, quelcom que sovint resulta una decisió complexa per al cuidador i la seva família i que requereix assessorament professional. En aquests casos pot resultar d’ajuda conèixer la voluntat i els desitjos que la persona pogués haver expressat quan tenia preservada la seva capacitat de decisió.