.png)
L’Alzheimer genèticament determinat, sovint anomenat “familiar” (tot i que probablement no sigui el terme més precís), és una forma poc comuna de la malaltia d’Alzheimer, l’aparició de la qual es deu, purament, a raons genètiques, per la transmissió d’una generació a una altra d’algun gen determinant.
L’anomenat Alzheimer “familiar” és una variant molt poc freqüent; per tant, cal tenir en compte que, en la majoria de casos, l’aparició de la malaltia no ve determinada per l’herència genètica, tot i que alguns factors genètics juguen un paper en el risc de desenvolupar la malaltia. Així, doncs, pel que fa a la genètica, en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer poden intervenir dues categories de gens: els gens no determinants, però que augmenten el risc (implicats en la variant més comuna, coneguda com Alzheimer “esporàdic”), i els gens que són determinants (implicats en una variant molt poc freqüent, coneguda com Alzheimer “familiar”).
Què és l’Alzheimer “familiar”?
La variant “familiar” representa únicament un percentatge inferior a l’1% dels casos d’Alzheimer. En ells, la malaltia acostuma a tenir un inici molt precoç i els símptomes apareixen freqüentment abans dels 60 anys (però pot manifestar-se també en la dècada dels 40 anys). Tanmateix, cal assenyalar que no tots els casos d’inici precoç (abans dels 60 anys) són genèticament determinats. La malaltia d’Alzheimer esporàdica (és a dir, no genèticament determinada) de vegades també pot aparèixer en aquesta franja d’edat.
El patró familiar es caracteritza bàsicament per donar-se tres casos en dues o més generacions consecutives, com a mínim, i tots diagnosticats abans dels 60 anys.
Quan l’Alzheimer està genèticament determinat, la persona afectada és portadora d’una mutació genètica que, en la majoria de casos, provocarà l’aparició de la malaltia a una edat precoç.
Els científics han identificat mutacions en tres gens com a causants de l’aparició de la malaltia:
- el gen de la proteïna precursora de l’amiloide (APP),
- el gen de la presenilina 1 (PSEN1) i
- el gen de la presenilina 2 (PSEN2).
Els fills dels portadors d’una d’aquestes mutacions genètiques tindran un 50 % de probabilitats d’heretar-la. Aquest és un patró d’herència autosòmica dominant.
Aquesta variant de la malaltia va rebre atenció fa uns anys, ja que era el tipus d’Alzheimer que patia la protagonista de la pel·lícula “Siempre Alice”, basada en la novel·la de la neuròloga Lisa Genova, i amb Julianne Moore com a actriu principal. En la història, la protagonista, una professora de la Universitat de Colúmbia, és portadora d’una d’aquestes mutacions genètiques i rep el diagnòstic d’Alzheimer als 50 anys.
A banda de la precocitat en l’inici de la malaltia, en els casos d’Alzheimer familiar l’evolució acostuma a ser més ràpida, tot i que la tipologia dels símptomes i el tractament que reben les persones afectades no difereixen, en l’essencial, dels de la variant més comuna.
Quan es recomana realitzar un test genètic?
Davant la sospita de malaltia d’Alzheimer genèticament determinada pel patró familiar observat, l’especialista pot plantejar la possibilitat que es porti a terme un test genètic per comprovar si la persona és portadora d’una mutació que pugui causar la malaltia.
Es tracta d’una situació complexa en què sorgiran dubtes i incerteses; per tant, les persones que decideixin sotmetre’s a aquesta prova ho han de fer a l’empara de l’orientació professional especialitzada i en el marc d’un programa de consell genètic.
En aquests programes, un equip expert informa dels pros i els contres de disposar d’aquesta informació, dona resposta a les preguntes que puguin sorgir i valora, en cada cas, la idoneïtat de la realització del test.
La investigació de l’Alzheimer genèticament determinat
L’estudi de casos d’Alzheimer genèticament determinat, o Alzheimer “familiar”, proporciona informació fonamental per comprendre com funciona la malaltia i el seu desenvolupament i pot ser clau per a la investigació de tractaments preventius abans de l’aparició dels símptomes.
Actualment, hi ha importants estudis en marxa, com la investigació portada a terme per la Dominantly Inherited Alzheimer Network (DIAN), finançada pel National Institute of Aging (NIA) dels Estats Units.
Destaca també la investigació que s’està portant a terme en la regió d’Antiòquia a Colòmbia, on un elevat percentatge de la població pateix Alzheimer i desenvolupa els símptomes de la malaltia abans dels 50 anys a causa d’una mutació genètica.
Unes 250 persones sanes portadores de la mutació ja estan participant en l’assaig clínic d’un nou fàrmac per prevenir l’aparició dels símptomes. Antiòquia és una zona on nombroses generacions han estat colpejades pel que, des de fa segles, es coneix com «la bobada dels Piedrahita» (en referència a una de les famílies portadores de la mutació), una malaltia que els habitants havien atribuït a la superstició i a causes màgiques. A la ciutat de Yarumal, per exemple, es registra una taxa molt alta d’incidència, amb uns 5.000 afectats en una població de 46.000 habitants.
Alzheimer “esporàdic” i gen APOE
El coneixement científic actual permet afirmar que la genètica no és un factor determinant en el desenvolupament de l’Alzheimer en més d’un 99 % dels casos. Aquesta forma es coneix com Alzheimer “esporàdic” i acostuma a aparèixer a partir dels 65 anys. Actualment es desconeix l’origen d’aquesta forma de la malaltia d’Alzheimer tot i que, a diferència dels casos genèticament determinats, es pensa que no existeix una única causa, sinó una combinació complexa de diversos factors de risc, alguns modificables, com allò relacionat amb els hàbits de vida i el control de la salut cardiovascular, i d’altres no modificables, com l’edat o la genètica que, en menor o major grau, poden estar implicats en el desenvolupament de la malaltia.
En el cas de la genètica, actualment sabem que existeixen diversos gens que augmenten el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Entre ells, un factor de risc significatiu és ser portador de la variant APOE-e4. Tanmateix, i a diferència dels casos d’Alzheimer “familiar”, això no significa que únicament per aquest fet i irremeiablement haguem de patir Alzheimer.
També és important assenyalar que avui dia no es realitzen de forma rutinària, ni s’aconsella realitzar-les, proves per saber si una persona és portadora d’aquesta variant genètica, ja que el tipus d’informació que aporta no té utilitat, diagnòstica ni pronòstica, a nivell individual perquè és molt imprecisa.
.webp){kind=logo}
