Sovint sentim a parlar de les capacitats cognitives amb relació a l’educació, a estratègies per desenvolupar-les o a la manera de preservar-les a mesura que ens fem grans. En aquest article veurem algunes de les principals capacitats cognitives, com repercuteixen en tot el que realitzem en el nostre dia a dia, i què podem fer per mantenir-les actives i contribuir així a la nostra salut cerebral.
Què són les capacitats cognitives?
Les capacitats cognitives són les habilitats per les quals el nostre cervell ens permet aprendre, posar atenció, memoritzar, parlar, llegir, raonar, comprendre, etc. És a dir, poder portar a terme qualsevol acció o tasca en el nostre dia a dia, des del més senzill al més complex. A qualsevol acció del nostre dia a dia hi participen les capacitats cognitives.
Per exemple, per a una tasca tan rutinària com preparar-nos l’esmorzar (imaginem: cafè amb llet, torrades amb melmelada i una taronja), entren en joc moltes capacitats cognitives. Vegem algunes de les implicades en aquesta acció quotidiana:
- Atenció: a l’hora de fer funcionar la cafetera o la torradora adequadament.
- Memòria: a l’hora de recordar on guardem cada ingredient o element que necessitem.
- Gnosis: activarem la percepció i el reconeixement, ja sigui per via visual (per seleccionar adequadament els ingredients), olfactiva (per detectar si el pa s’està cremant), gustativa (per detectar si ens agrada el punt de dolçor del cafè) o auditiva (per identificar el so de finalització del microones si hem posat llet a escalfar)
- Pràxies: es requereixen habilitats motores rutinitzades, per exemple, per untar la melmelada a les torrades, o per pelar i tallar la taronja.
- Llenguatge: si, a més, esmorzem en companyia, emprarem el llenguatge, expressiu quan parlem nosaltres i receptiu (comprensió) quan escoltem als altres.
Com es reflecteixen les dificultats en les capacitats cognitives en el dia a dia?
Hem vist l’exemple de la preparació de l’esmorzar per analitzar la diversitat de capacitats cognitives que intervenen en una acció quotidiana. Un patró similar el podem trobar en moltes altres activitats de la vida diària. Vegem les principals capacitats cognitives, a grans trets, i quines dificultats poden incidir en nostre quefer quotidià.
Memòria
Les dificultats en la memòria es poden reflectir en moltíssimes situacions quotidianes, molt diverses en funció del tipus de memòria que intervingui, ja que la memòria és un constructe polièdric, amb moltes cares. Així, doncs, les diverses dificultats en la memòria poden donar lloc a situacions com:
- No recordar el contingut d’un missatge o una cita.
- No recordar on hem deixat les claus o un altre objecte.
- No recordar el nom d’algú.
- Oblidar coses que havíem après.
Atenció
L’atenció és imprescindible per a l’adequat processament dels estímuls i les informacions que rebem. Sovint, el que atribuïm a un problema de memòria és, en realitat, un problema d’atenció.
Si no prestem atenció en el moment de rebre i processar la informació, les probabilitats que s’emmagatzemi i recordi correctament són clarament inferiors. És també gràcies a l’atenció que podem, per exemple, mantenir-nos una estona seguida en una mateixa activitat, o realitzar més d’una cosa alhora.
Processament de la informació sensorial i visuoespacial
Aquí s’engloben les capacitats que permeten donar significat als estímuls que perceben els nostres sentits (el que es denomina, tècnicament, gnosis), així com a la interpretació de l’espai i altres informacions visuoespacials.
En aquest gran calaix podem incloure des de tasques molt simples (reconèixer els colors, la dimensió de l’espai i la ubicació d’objectes en ell) a d’altres més complexes (relacionades amb la interpretació d’un mapa o l’estimació de la distància entre objectes).
Planificació i execució motora
Dins d’aquestes capacitats cognitives es troben les anomenades pràxies, per les quals generem i executem de forma precisa molts moviments voluntaris necessaris en la realització d’una acció o la consecució d’un objectiu determinat.
Les pràxies estan implicades en activitats com: cordar-se les sabates o els botons; emprar eines i utensilis; realitzar gestos, expressions facials o moviments orofacials precisos (bufar, fer un petó, xiular, etc.); dibuixar; construir quelcom amb peces; etc.
Funcions executives
Sota aquesta etiqueta s’agrupen una sèrie de capacitats cognitives relacionades amb el raonament, la lògica o la planificació. Gràcies a aquest tipus de capacitats podem organitzar una celebració, planificar el dia de feina, preparar i portar a terme un viatge, o pensar en estratègies i solucions de problemes.
Velocitat de processament
Es relaciona amb el temps necessari per a l’execució de les tasques i contribueix al seu èxit. Quan hi ha problemes de velocitat de processament, les tasques resulten més difícils i, sobretot, completar-les porten més temps.
Com s’avaluen les capacitats cognitives?
Per comprendre el nivell de funcionament de les capacitats cognitives d’una persona i poder determinar si estan alterades o no cal realitzar una avaluació neuropsicològica. Aquest tipus d’avaluació és una de les eines emprades en el procés diagnòstic de l’Alzheimer i d’altres malalties o condicions de salut que comporten deteriorament cognitiu i/o demència. De fet, és l’alteració d’aquest tipus de capacitats el que defineix els símptomes cognitius de l’Alzheimer.
Vida saludable i activa per mantenir les capacitats cognitives
Un adequat funcionament de les capacitats cognitives és fonamental per portar a terme les activitats quotidianes. És important estimular-les; per a això, una de les millors fórmules és la que té a veure amb la varietat i la diversitat.
Hi ha activitats que apunten específicament a elles, com alguns jocs de taula i passatemps, però també d’altres més generals, relacionades amb les activitats socials, l’oci i la cultura. Tanmateix, la millor forma de fomentar un funcionament adequat de les capacitats cognitives és promoure uns hàbits de vida saludables que contribueixin a mantenir el cervell sa.
