Què és la neuropsicologia i en què consisteix una avaluació neuropsicològica?

En l’estudi, el diagnòstic, el seguiment evolutiu i el tractament de la malaltia d’Alzheimer, com també de moltes altres afeccions i alteracions cerebrals que es manifesten amb canvis en les capacitats cognitives, en la conducta i en la pèrdua d’autonomia en la vida diària, la neuropsicologia juga un paper molt important.

En aquest article, veurem què és la neuropsicologia, quins professionals l’exerceixen i quins mètodes i proves s’utilitzen en aquesta disciplina, tot això contextualitzat en l’estudi del deteriorament cognitiu, característic en malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer.

Què és la neuropsicologia?

La neuropsicologia és una disciplina científica que estudia la relació entre el cervell i la conducta, i té aplicacions tant en l’assistència clínica com en la investigació. Combina coneixements de la psicologia i la neurologia per comprendre la manera com les funcions cerebrals afecten el funcionament cognitiu, emocional i conductual de les persones.

La neuropsicologia se centra en investigar la manera com les lesions, els trastorns o les disfuncions cerebrals poden influir en àrees específiques de les capacitats mentals superiors, com la memòria, el llenguatge, l’atenció o la capacitat de raonament i altres funcions cognitives. A més, també posa el focus en la manera com la funció cerebral impacta en les emocions, l’estat d’ànim i la funcionalitat quotidiana, és a dir, en la capacitat de portar a terme les activitats de la vida diària.

Qui són els professionals de la neuropsicologia?

Els professionals que es dediquen a la neuropsicologia són, principalment, persones amb formació universitària reglada en psicologia que després han realitzat una formació de postgrau, normalment de mestratge, en neuropsicologia.

Per a l’exercici professional de la neuropsicologia, cal tenir un bagatge important i específic de coneixements teòrics i pràctics sobre el funcionament i l’anatomia del cervell. Cal conèixer en profunditat com funciona la cognició, és a dir, en què es basa i com es manifesten capacitats com la memòria, el llenguatge, l’atenció, el raonament, les pràxies o les gnòsies, que són capacitats específiques relacionades amb la percepció i el reconeixement d’estímuls.

En aquest sentit, és necessari saber com s’adquireixen i es desenvolupen totes aquestes capacitats amb el desenvolupament humà (des del naixement fins a la vellesa) i com es poden veure afectades per anomalies durant aquest procés o per diferents alteracions, lesions o malalties cerebrals.

L’especificitat d’aquesta disciplina dins de la psicologia és indiscutible. De fet, hi ha diverses societats professionals i científiques, seccions de treball integrades en societats, com la Sociedad Española de Neurología, i col·legis oficials de psicologia, que l’avalen al nostre país, tant a nivell autonòmic com nacional.

Què és i què es fa en una avaluació neuropsicològica?

L’avaluació neuropsicològica és un procés dirigit per un professional de la neuropsicologia mitjançant el qual s’examina el funcionament cognitiu, emocional i conductual d’una persona amb la finalitat de comprendre l’impacte de possibles disfuncions cerebrals o lesions en la seva vida quotidiana.

El procés comença amb una entrevista clínica detallada.

Sempre que sigui possible, és important comptar amb informació, aportada tant per la persona afectada com per familiars o amistats properes, ja que és fonamental recollir totes dues perspectives sobre l’impacte de qualsevol alteració en el funcionament quotidià.
Es recopila també informació sobre la historia clínica, els antecedents familiars, el desenvolupament, els símptomes actuals i qualsevol altra informació que es consideri rellevant.

Un cop recopilada la informació, es realitzaran un seguit de tests o proves estandarditzats, dissenyats per avaluar diferents àrees cognitives, que poden incloure mesures d’intel·ligència, memòria, atenció, funcions executives, habilitats motores, llenguatge i altres funcions específiques.

Per determinar objectivament la presència d’alteracions de memòria o d’altres capacitats cognitives, es comparen els resultats obtinguts en les diferents proves administrades amb el rendiment obtingut en les mateixes proves per una àmplia mostra de persones sense alteracions cognitives, amb una edat i un nivell educatiu similars als de la persona avaluada, i basant-se en altres possibles variables sociodemogràfiques que serveixen de referència de l’anomenada normalitat psicomètrica.

Durant l’avaluació, s’observa el comportament de la persona per identificar possibles dificultats en l’execució de tasques específiques o aspectes emocionals i conductuals. Sovint, a més de les proves cognitives, també s’administren escales per a l’avaluació conductual o neuropsiquiàtrica, com també per a l’avaluació funcional, és a dir, una recollida sistematitzada de l’impacte que les dificultats cognitives poden tenir en el desenvolupament d’activitats de la vida diària. Per a la recollida dels aspectes conductuals i funcionals, és fonamental l’aportació d’una persona propera que conegui bé la persona avaluada i amb la qual tingui un contacte relativament freqüent com per poder informar dels canvis rellevants en el dia a dia.

Per a què serveix l’avaluació neuropsicològica?

La informació recopilada durant l’avaluació neuropsicològica permet obtenir una mena de mapa de les fortaleses i debilitats pel que fa a les capacitats cognitives d’una persona en un moment determinat. Això té un alt valor per a l’orientació del diagnòstic d’una afecció neurològica com l’Alzheimer, per exemple, juntament amb la percepció mèdica i els resultats d’un altre tipus de proves, com les tècniques de neuroimatge.

A més de la utilitat diagnòstica, la neuropsicologia i els seus mètodes d’avaluació són una base excel·lent des de la qual guiar i recomanar intervencions específiques, com programes d’estimulació o de rehabilitació. També permeten realitzar un seguiment per avaluar l’efectivitat de les intervencions recomanades, del tractament farmacològic i, globalment, de l’evolució clínica de la malaltia, o ajudar a determinar el grau de capacitat de la persona per a la presa de decisions de caràcter legal o relatives a la seva pròpia cura. D’altra banda, la neuropsicologia també és fonamental en la investigació sobre el desenvolupament i el funcionament del cervell.

En funció de l’objectiu de l’avaluació clínica, es pot recórrer a proves breus de cribratge que poden realitzar diferents professionals sanitaris amb un entrenament adient, com el test Minimental (que donaran una orientació general de l’estat cognitiu, però no permetran aprofundir en el detall del funcionament de les diferents capacitats), o se sol·licitarà una avaluació neuropsicològica extensa que haurà de realitzar un professional especialista en neuropsicologia.

Quin tipus de proves utilitza la neuropsicologia?

Clàssicament, els test neuropsicològics per avaluar la cognició consisteixen en proves de “pregunta-resposta” o de “paper i llapis”. És a dir, que estan basats en una interacció cara a cara entre el professional de la neuropsicologia i la persona avaluada. Es realitzen diverses proves que permeten avaluar aspectes específics.

Oferim exemples d’activitats emprades, com algunes proves neuropsicològiques, per a l’avaluació de diferents funcions cognitives:

Avaluació de la memòria

Algunes proves emprades consisteixen a escoltar atentament unes històries que explica el professional de la neuropsicologia per després explicar-les amb la màxima quantitat de detalls possible. D’altres consisteixen a recordar llistes de paraules. En el cas de la memòria visual, els tests poden consistir a recordar imatges o reproduir un dibuix de memòria.

Avaluació del llenguatge

En funció de la modalitat del llenguatge que es vulgui explorar, s’utilitzaran proves verbals o escrites. I, entre elles, també hi ha una àmplia varietat: algunes consisteixen a denominar objectes o imatges que es presenten, i d’altres a descriure una escena representada en una làmina.

Un altre tipus de proves requeriran repetir paraules, escriure-les quan es dicten, explicar el que s’ha entès d’un text determinat o seguir unes ordres que es donen, per exemple.

Avaluació de l’atenció

L’especialista de la neuropsicologia pot demanar, per exemple, que es marquin uns símbols determinats d’una llista, o que se segueixi una seqüència determinada.

Avaluació de les funcions executives

La diversitat de proves és molt àmplia. Algunes consisteixen a realitzar trencaclosques, exercicis de lògica, resoldre problemes de tipus aritmètic o aplicar el raonament en diferents situacions proposades.

Avaluació de les pràxies

Són habilitats motores que permeten arribar a la consecució d’un objectiu a partir d’una execució d’ordres adequada i metòdica del cervell. Per a la seva avaluació, es poden emprar tasques de còpia o reproducció de dibuixos senzills, determinades activitats manipulatives o l’execució d’uns gestos i moviments determinats.

Avaluació de les gnòsies

Aquest terme fa referència a les capacitats que permeten reconèixer el que percebem pels sentits. Per a la seva avaluació, es realitzen diferents proves que permeten valorar la integritat de reconeixement d’objectes, imatges, sons, etc.

A més de les funcions cognitives, com hem comentat, la neuropsicologia també s’encarrega d’avaluar aspectes relacionats amb el comportament i l’impacte funcional o de desenvolupament de les activitats de la vida diària. Per a tot això, s’acostuma a recórrer a escales i qüestionaris que s’administren mitjançant una entrevista o de forma autoemplenables, segons cada cas, ja sigui a la persona afectada, a un familiar, o a tots dos.

Tecnologia i avaluació neuropsicològica

L’avaluació neuropsicològica no és aliena als avenços tecnològics. Cada vegada hi ha més eines informatitzades particularment útils per obtenir avaluacions de precisió com, per exemple, en aspectes relacionats amb el temps de reacció, un reflex de la velocitat de processament de la informació i de la velocitat de resposta, quelcom en què el mesurament digitalitzat sempre serà més precís i permetrà detectar canvis subtils.

D’altra banda, el fet de disposar de proves digitalitzades també permet realitzar avaluacions de forma remota, i això facilita l’accés a més persones i pot agilitzar la detecció de senyals d’alarma.

Tanmateix, el rol del professional de la neuropsicologia en la interpretació del perquè dels errors, de la manera com s’ha executat l’activitat (tècnicament denominada “semiologia”) o del comportament durant la realització de les proves difícilment podrà ser substituït per mitjans tecnològics.

En qualsevol cas, els coneixements de la neuropsicologia i l’avaluació neuropsicològica són fonamentals per a la detecció precoç de canvis cognitius en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o d’altre tipus, per a la discriminació respecte a altres possibles patologies, per definir el patró de capacitats alterades i preservades, i per al seguiment evolutiu.