<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
FES UN DONATIU
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
Els estudis per saber com prevenir l'Alzheimer són essencials per combatre la malaltia.

Com es pot prevenir l'Alzheimer?


La malaltia d'Alzheimer és la causa més comuna de demència. Es tracta d'una malaltia neurodegenerativa progressiva i irreversible. I és la primera causa de discapacitat neurològica, causant de grans costos socials i econòmics en les societats modernes. Per això és clau investigar com prevenir-la.

A tot el món, més de 45 milions de persones pateixen Alzheimer o altres formes de demència. A la malaltia que pateixen  les persones afectades, cal sumar, a més, el desgast emocional, de salut i econòmic que aquesta suposa per als seus cuidadors. S'estima que el cost associat per cada persona diagnosticada és de 27.000 euros anuals que, en gran part, assumeixen les mateixes famílies.

Les projeccions, a més, adverteixen que el nombre d'afectats per demència superarà els 130 milions el 2050, segons l'informe mundial de 2015 de l’Alzheimer's Disease International, el que suposarà un cost difícilment assumible per les nostres societats.

L'avanç en les estratègies de prevenció

La clau per fer front a aquest gran repte és descobrir com prevenir l'Alzheimer. La forma d'entendre la malaltia ha evolucionat en els últims anys. Ara se sap que l'Alzheimer és una malaltia de llarga durada, que comença a produir danys en el cervell fins 15 o 20 anys abans que es manifestin els primers símptomes. Aquesta constatació ha obert la porta a investigar sobre com prevenir el seu desenvolupament.

En el Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall es duen a terme diversos projectes d’investigació clínica per conèixer millor com s'inicia la malaltia d'Alzheimer i de quina manera evoluciona. 

Un dels objectius més importants és dissenyar estratègies de prevenció que ens ajudin a retardar o fins i tot frenar l'aparició dels símptomes. Malauradament, avui en dia cap dels assaigs clínics de nous fàrmacs per modificar el curs de la malaltia en persones amb Alzheimer han tingut èxit. En aquest context, experts nacionals i internacionals aposten per posar en marxa estudis de prevenció, tan primària com secundària, dirigits a persones cognitivament sanes. Es tracta d'actuar abans que s'hagi produït la pèrdua neuronal que comporta l'aparició dels símptomes.

Un estudi realitzat recentment al Regne Unit demostra que les investigacions de factors de risc i estratègies de prevenció van rebre tan sols el 5% del finançament destinat a demències. La resta es dediquen a la subvenció d'estudis relacionats amb el diagnòstic (11%), l'atenció i l'acompanyament al malalt (20%) i a la recerca de les causes, la cura i el tractament (64%). Aquesta tendència, però, està canviant en els últims anys i els recursos s'estan reorientant a l’investigació d'estratègies preventives.

Prevenció primària: reduir les possibilitats de patir demència

En els anys cinquanta es pensava que l'arteriosclerosi i el colesterol eren conseqüències inevitables de l'envelliment. No obstant això, un estudi iniciat el 1945 a la ciutat nord-americana de Framingham ens ha permès conèixer millor els factors de risc de les malalties cardiovasculars. Amb l'aplicació d'aquest coneixement, la mortalitat per aquestes causes s'ha aconseguit reduir globalment fins a un 70%.

Gràcies a aquest estudi, avui sabem que no és la vellesa, sinó la hipertensió, la diabetis i l'obesitat els factors de risc que augmenten les possibilitats de patir malalties cardiovasculars. També hem comprès que l'exercici moderat, la dieta i no fumar són claus per a la seva prevenció.

En els últims anys s'han publicat els primers estudis que proven l'existència d'oportunitats per fer prevenció primària en l'àmbit de les demències. És a dir, que hi ha un conjunt de pràctiques que poden disminuir el risc de presentar les causes que probablement conduiran a alguna d'elles.

Centrant-nos en com prevenir l'Alzheimer, sabem que el que és bo per al cor, també ho és per al cervell. Si calcula que adoptant uns hàbits de vida saludables es podrien prevenir gairebé un de cada tres casos. L'exercici físic, l'activitat cognitiva, les relacions socials i la dieta tenen un paper molt rellevant en la salut del nostre cervell.

Existeixen estudis, realitzats en països nòrdics, que han demostrat la disminució de la incidència de demència en persones majors de 65 anys que havien incorporat en la seva vida quotidiana pràctiques de prevenció pel control dels factors de risc cardiovascular.

Prevenció secundària: tractar l'Alzheimer abans que apareguin els seus símptomes

Es podrà detenir l'avanç de la malaltia d'Alzheimer algun dia? S’aconseguirà un fàrmac que freni l'aparició dels símptomes? Una de les observacions més frustrants dels últims anys ha estat veure com fracassaven tots els assajos en Fase 3 de medicaments innovadors desenvolupats al llarg dels últims 15 anys. Tot apunta que el fracàs podria estar relacionat amb una administració del fàrmac massa tardana, ja que el cervell ja tindria unes lesions probablement irreversibles.

La investigació clínica de l'Alzheimer s'enfronta a una nova perspectiva: la d'una malaltia amb una fase preclínica silenciosa, que comença dècades abans que els primers símptomes es manifesten.

La prevenció secundària és aquella que es dirigeix a modificar els processos de la malaltia en persones que no presenten símptomes, però que ja estan experimentant canvis cerebrals detectables mitjançant biomarcadors específics. Es tractaria, doncs, d'intervenir en etapes prèvies, quan la persona no presenta símptomes, frenant o fent més lent el progrés de la neurodegeneració per evitar arribar a la fase de demència o retardar al màxim la seva aparició.

Sota aquesta nova visió, els assaigs clínics de nous medicaments s'estan traslladant cap a fases més inicials de la malaltia, en persones que no tenen símptomes  però que presenten un  risc elevat d'arribar a patir la demència.

Aquest tipus de prevenció requereix de l'estudi i seguiment de grans grups de persones, com l'Estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall. Aquest estudi permetrà saber més sobre com evoluciona la malaltia ja en la seva fase preclínica i possibilitarà la participació  en assaigs clínics de nous tractaments preventius a persones amb alt risc de desenvolupar-la.

D'altra banda, aquests estudis científics per prevenir l'Alzheimer ens ajudaran també a comprendre millor la relació entre la malaltia i determinats factors mèdics, genètics o ambientals.

L'esperança està posada en poder  comptar en el futur amb fàrmacs que modifiquin l'evolució de la malaltia i que es puguin administrar en la fase preclínica de l'Alzheimer, retardant l'aparició de la simptomatologia. Això, per a moltes persones podria significar que potser mai arribarien a presentar símptomes.

S'ha estimat que si  es pogués retardar cinc anys l'aparició dels símptomes, el nombre de persones a la fase clínica (la qual comporta la demència) podria reduir  més d'un 35%.

Un dels projectes més importants en l’àmbit europeu per ajudar-nos a entendre com prevenir l'Alzheimer és el consorci EPAD (European Prevention of Alzheimer's Dementia), en el qual participa el BarcelonaBeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall al costat d'altres 35 institucions, amb l'objectiu de prevenir o retardar el desenvolupament de la malaltia en persones que es troben en risc de desenvolupar-la. EPAD a més lidera una estratègia nova d'assajos clínics amb fàrmacs per a la prevenció de l'Alzheimer.  

 

Categories: Investigació

28.02.2018


Posts relacionados