<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
deliris

Els deliris en la malaltia d'Alzheimer


En el procés evolutiu de la malaltia d'Alzheimer es manifesten una sèrie de símptomes cognitius i conductuals que poden aparèixer en diferent ordre i magnitud en cada persona. Particularment, les alteracions conductuals són molt variables d'una persona a una altra i no totes tenen perquè aparèixer en tots els casos

Algunes d'elles, però, quan apareixen, poden generar bastant desconcert en les persones cuidadores i altres properes a qui pateix la malaltia, com és el cas de les al·lucinacions i els deliris. Sense ser el mateix una al·lucinació que un deliri, en ambdós casos, les persones que els pateixen, tenen una experiència d'alguna cosa que no és real, encara que elles la viuen com si ho fos

Una de les millors estratègies per abordar aquest tipus de conductes és conèixer-les i comprendre-les. Ja vam dedicar un altre article a les al·lucinacions i, en aquest, explicarem què són els deliris i com podem actuar en el cas que una persona amb Alzheimer els presenta

Què són els deliris?

Els deliris són creences falses o errònies, que no estan basades en cap evidència, però que se sostenen amb vehemència i fermesa, de manera que és molt difícil (per no dir impossible) convèncer a qui l'experimenta del seu error o falsedat.

La diferència amb les al·lucinacions, és que aquestes són percepcions sensorials falses, molt vívides, amb què la persona que les experimenta interactua o reacciona a elles (és a dir, veu, sent, sent la olor... coses o persones que no existeixen o no estan presents i actua com si hi fossin). Els deliris, en canvi, estan basats en idees, pensaments o creences, encara que tampoc es corresponen amb la realitat.

Tots tenim les nostres creences, ja que són la base de com entenem el món, i són molt personals, encara que de vegades puguin ser errònies o poc precises. No obstant això, quan les funcions cognitives estan preservades, tenim la capacitat de controlar la influència que les nostres creences tenen en la nostra vida i el nostre comportament, cosa que perden les persones que pateixen alguna forma de demència, com succeeix en l'Alzheimer. És en aquest cas quan les falses creences es converteixen en un problema.   

Els deliris en el procés de demència

L'aparició de deliris en el procés de demència és molt variable. En primer lloc, així com les al·lucinacions, els deliris solen ser més freqüents en alguns tipus de demència que en altres. Per exemple, en la demència per cossos de Lewy o en la malaltia de Parkinson, són força més freqüents que en la deguda a malaltia d'Alzheimer.

Tot i així, és probable que una persona amb Alzheimer manifesti deliris en algun moment de la malaltia. Solen ser transitoris, durant un període, normalment en fases moderades o avançades, però poden ser causa d'important estrès i desconcert per a les persones cuidadores o altres de l'entorn proper. 

Els deliris es produeixen a conseqüència de la patologia cerebral pròpia de la malaltia i de les seves alteracions cognitives. Però cal tenir en compte també que hi ha algunes possibles causes desencadenants que, actuant sobre elles, poden contribuir a minimitzar la seva aparició. Per exemple, un entorn amb excessiva estimulació, per haver molta gent, elevat nivell de soroll, excessius estímuls, espais desconeguts, o variacions rellevants en les rutines... Aquests i altres factors, poden afavorir que la persona amb Alzheimer manifesti deliris a partir d'una interpretació errònia d'alguns fets. 

Algunes formes de deliri que es poden presentar en la malaltia d'Alzheimer

El deliri pot manifestar-se de diferents formes. Expliquem aquí alguns dels que, amb certa freqüència, apareixen al llarg de l'evolució de la malaltia d'Alzheimer, que solen estar sota la forma de l'anomenada "paranoia" o "deliris paranoics".  

Sentir que se li vol perjudicar o fer mal

Sovint, els problemes de memòria característics de la demència i la confusió que es poden generar, són a la base d'una actitud de sospita i desconfiança de la persona amb Alzheimer cap als altres que, quan pren un caire de ferma creença sense estar sustentada en la realitat, es converteix en un deliri paranoic.

Per exemple, la persona potser no recorda on ha deixat el seu moneder o qualsevol altre estri personal. Però, a causa de la manca de consciència de la seva pròpia malaltia i dels seus símptomes (el que es coneix com anosognosia), explicarà la seva pèrdua al fet que algú li ha robat, i n’estarà fermament convençuda. 

Una altra expressió de deliri paranoic, entre les diferents formes en què pot mostrar-se, pot ser interpretar que les pastilles que se li donen perquè prengui suposen un intent d'enverinament, per no comprendre que són el tractament d'una malaltia que no reconeix. O pensar que li volen enverinar amb el menjar, i negar-se ingerir-ho. 

Síndrome de Capgras o creure en una suplantació d'identitat

Aquesta és una forma específica de deliri que, encara que és més freqüent en altres formes de demència, com en la malaltia per cossos de Lewy, també pot aparèixer en la malaltia d'Alzheimer. La síndrome de Capgras forma part dels anomenats "síndromes de falsa identificació" i consisteix a creure que un ésser estimat és de vegades suplantat per un impostor o un doble idèntic a ell. Sovint, la persona "suplantada" o "duplicada" és el cuidador principal. 

Altres manifestacions delirants o conductes derivades d'un possible deliri

  • Pensar que la seva parella li és infidel
  • Creure que un estrany viu a casa
  • Amagar les pertinences personals per posar-les en un lloc segur
  • Trucar a la policia per denunciar un robatori inexistent
  • Negar-se a obrir la porta o atendre trucades telefòniques

Cal tenir en compte que la realitat que percep la persona amb Alzheimer sol ser una altra molt diferent de la nostra. Per això, és normal no comprendre el motiu del deliri, ja que moltes vegades escapa a tota lògica aplicable. El resultat d'aquestes creences és que la persona que pateix la malaltia pot acusar a algú, sovint del seu entorn proper, d'estar ordint aquestes estratagemes envers ella, mostrant-se sovint irritable o, fins i tot, agressiva.  

Com actuar davant els deliris d'una persona amb demència?

Tal com hem explicat, els deliris són idees fermes que no estan basades en la realitat, però, per a la persona amb demència, són totalment certes i no sol respondre com esperaríem a argumentacions basades en la raó. Tot i que no hi ha cap fórmula infal·lible, suggerim aquí alguns consells per abordar aquestes situacions

  • Mantenir la calma. Tot i ser conscients que les falses acusacions i l'actitud esquerpa per part de la persona amb Alzheimer pot ser dolorosa i difícil d'encaixar, és important recordar constantment que no és una qüestió personal i que la seva conducta està mediatitzada per la malaltia. 
  • No discutir. En tant que ferma creença i per a ella totalment real, la persona que té el deliri no canviarà d'idea per molt que se li intenti argumentar des de la lògica. 
  • Donar seguretat. Sense entrar a donar-li la raó, tractar d'actuar de manera que senti que se li ajuda, a buscar el que creu que li han robat, a obtenir alguna cosa igual (per exemple, procurant tenir, sempre que sigui possible, articles de substitució), o mostrant-li quines mesures prenem a casa per prevenir l'entrada d'estranys. 
  • Mostrar afecte. Moltes creences delirants generaran angoixa i sensació de desprotecció a la persona amb Alzheimer, que de vegades es poden veure disminuïdes des d'un tracte afectuós. Però que, alhora reforci la seguretat, amb expressions com "ha de ser terrible la sensació que et volen fer mal, però jo et cuidaré perquè això no passi, perquè t'estimo molt".
  • No fer-li broma ni renyar-lo. Un cop més, per absurdes que semblin les seves idees, hem de recordar que, per a la persona amb demència, són totalment certes. 
  • Distreure la seva atenció. Sovint, una de les estratègies que ajuden a que s'evadeixi de la seva falsa creença és implicar la persona en alguna activitat que li agradi i particularment relaxant, com pot ser escoltar música personalment significativa. 
  • Actuar des de l'empatia. Mirar de posar-se al seu lloc i comprendre que la seva realitat és molt diferent de la nostra, fent l'esforç de traslladar-se a ella. Això ajudarà a comprendre que les seves emocions i sentiments són conseqüència del que la persona està vivint com una realitat.
  • Compartir amb altres la inquietud i controlar l'ansietat. Certes formes de deliris poden suposar un gran desassossec per als familiars i, particularment, per als que tenen cura de la persona amb Alzheimer. Per això, és important compartir amb altres les emocions o sentiments que aquestes situacions generen i recórrer també a tècniques per controlar l'ansietat. 

La conducta delirant com a senyal d'alerta

Encara que poden ser part de la simptomatologia pròpia de la malaltia d'Alzheimer, no s'han de subestimar els deliris, particularment quan la seva aparició sobtada o reiterada en determinats contextos puguin resultar sospitosos de:

  • Un canvi en l'estat general de salut (potser a causa d'una infecció o d’un altre problema de salut) o un efecte secundari d'alguna medicació. Si es té algun dubte al respecte, és important sol·licitar una consulta mèdica com més aviat millor.
  • Una possible situació d'abús, engany o qualsevol altra forma de tracte inadequat cap a la persona amb Alzheimer. Particularment quan no es viu amb ella o no es passa tot el dia amb la persona amb demència, no cal desestimar automàticament la possibilitat que, realment, pugui estar sent víctima d'alguna mala pràctica. És recomanable, davant segons quins missatges, indagar discretament  en el seu entorn, sense culpabilitzar ningú a priori, abans d'assumir directament que són fruit d'un deliri.

Categories: Consells per afectats i cuidadors

08.09.2021


Posts relacionados