Saber quin dia és, estimar l’hora aproximada o ser conscient si es el matí o la tarda requereix un bon funcionament de la memòria i, particularment, un enregistrament adequat dels nous fets i informacions que es van succeint. Els problemes d’orientació temporal són un dels símptomes cognitius característics de la malaltia d’Alzheimer i d’altres tipus de demència.
La desorientació temporal és un dels primers símptomes de l’Alzheimer
La capacitat d’orientació es pot contemplar des de tres vessants diferents però complementàries, que són les que ens permeten saber qui som (les dades personals que ens defineixen), on estem i en quin moment, és a dir, estar orientats a nivell personal, espacial i temporal. La progressió de la malaltia d’Alzheimer comporta una pèrdua gradual de les tres formes d’orientació.
En la majoria de casos, la primera esfera d’orientació que es veu afectada és la temporal, després l’espacial i, en darrer terme, la personal. Tanmateix, no és una funció matemàtica precisa i, atesa la múltiple afectació cognitiva pròpia de la demència, poden produir-se fallades en qualsevol de les tres esferes d’orientació en qualsevol moment de la malaltia. La capacitat d’orientació està, a més, estretament vinculada a la de la memòria i l’enregistrament de noves informacions, aspectes que es veuen molt afectats per la malaltia d’Alzheimer.
Com es manifesta la pèrdua d’orientació temporal?
L’alteració de l’orientació temporal es tradueix, inicialment, en errors relacionats amb la data actual (no se sap exactament quin dia de la setmana o del mes és, o l’any actual).
Al principi els errors seran de precisió o subtils, però amb la progressió de la malaltia es faran cada vegada més evidents i la persona podrà cometre errors que cridaran molt l’atenció (grans confusions amb l’any o l’estació actuals, per exemple). Pot arribar a tenir problemes per identificar les parts del dia (creure que és el matí quan ja és el vespre, per exemple).
Una altra de les manifestacions de la pèrdua de capacitat d’orientació temporal és la dificultat per realitzar estimacions adequades del pas del temps. Les persones amb demència acostumen a percebre el pas del temps més ràpid que la resta de persones, tant de manera prospectiva (cap endavant) com retrospectiva (cap enrere). Per exemple, una persona amb demència pot impacientar-se de seguida perquè l’autobús triga a arribar quan fa poc que espera a la parada; o, al revés, pot pensar que porta molt poca estona esperant l’autobús quan en realitat espera des de fa molt de temps.
L’alteració de l’orientació temporal impacta en les activitats del dia a dia
A causa de les dificultats d’orientació temporal, la persona amb Alzheimer cometrà diversos errors en les activitats quotidianes, i es poden produir situacions com les següents (algunes més habituals a les fases inicials de la malaltia i d’altres a les fases més avançades):
- No presentar-se (o no fer-ho a l’hora prevista) a les cites acordades.
- No prendre la medicació, o no fer-ho en el moment adequat.
- Posar-se roba massa gruixuda a l’estiu o, viceversa, massa fina a l’hivern perquè no sap quina és l’estació de l’any.
- Reclamar el dinar a mitja tarda perquè pensa que s’apropa el migdia (i no recordar, potser, que ja ha dinat).
- Despertar-se a mitjanit o de matinada, llevar-se, vestir-se i sortir al carrer o començar les activitats del dia.
- Preguntar insistentment com és que no ha arribat el seu familiar a recollir-la al centre de dia quan encara queden hores per a la sortida, o posar-se la jaqueta amb excessiva antelació abans de sortir.
- Fer la sensació que viu permanentment en el passat, per la vinculació entre la percepció del temps i les funcions de la memòria.
Recomanacions per reduir l’impacte de la desorientació temporal
L’ajuda que la família i les persones cuidadores poden oferir davant les dificultats d’orientació temporal dependrà de la fase de la malaltia i, per tant, de la gravetat dels símptomes. Aquestes serien unes recomanacions aplicables a fases inicials o lleus:
- Intentar que la persona tingui a la vista rellotges o calendaris grans o vistosos.
- Podem, per exemple, ratllar els dies passats en un calendari perquè el primer que quedi a la vista sigui l’actual.
- És important simplificar la lectura dels rellotges. En els digitals, per exemple, podem emprar la funció de mostrar les hores en format de 12 hores i no de 24 hores per no haver de fer la conversió (és a dir, que les 16 hores siguin les 4 de la tarda).
- Pot resultar molt útil utilitzar alarmes vinculades a recordatoris.
- En una fase incipient, la persona pot fer servir les funcions que ofereixen molts telèfons mòbils, que permeten posar notes associades a alarmes (potser necessita ajuda per a la seva programació). Tanmateix, també es pot emprar un rellotge despertador, posant-hi una nota adhesiva que la persona veurà quan soni i pari l’alarma. La nota indicarà què és el que ha de fer en aquell moment (“Prendre la pastilla blava” o “Trucar la Maribel”, per exemple).
A mesura que la malaltia progressi, els rellotges i calendaris deixaran de complir la seva funció com a elements facilitadors de l’orientació temporal. Els familiars i persones cuidadores poden sentir-se desbordats en constatar els greus errors temporals que pot cometre el seu ésser estimat.
Tanmateix, corregir-lo i recordar-li constantment el dia o l’hora actuals no només no serà efectiu, sinó que serà una font addicional de desgast per a la persona cuidadora i de probable irritabilitat o desassossec per al malalt d’Alzheimer. És millor emprar formes indirectes, si es considera adient, de recordar-li subtilment i amablement el dia o moment actuals. Per exemple: “Mira quin dilluns més bonic!”, o “Com ja és mitja tarda, d’aquí a una estona sortirem a passejar”. Som nosaltres qui hem de traslladar-nos a la seva realitat i fer un esforç per comprendre la seva situació.
En general, al llarg del procés de la malaltia, l’estructuració del dia a dia i el manteniment de rutines que donin ordre i organització al dia són grans aliats per reduir l’impacte dels problemes d’orientació, com també d’altres símptomes cognitius i conductuals de la malaltia.
