Quan perdem un ésser estimat, s’inicia un procés de dol, necessari i inevitable, que ens ha de portar a acceptar aquesta pèrdua en les nostres vides. El dolor ens ajuda a reconduir i retrobar el sentit de la nostra vida, encaixant la pèrdua en una nova fase vital.
Normalment relacionem el concepte de dol amb la pèrdua final d’algun ésser estimat, però quan parlem de dol ens referim a un procés més ampli. En el cas de la malaltia d’Alzheimer, ja des del diagnòstic, tant la persona afectada com els seus familiars poden experimentar una sensació de pèrdua (pèrdua de salut, d’un projecte de vida, d’una relació tal com s’havia concebut, de llibertat, de l’altra persona, etc.), i emocions que en un primer moment són més pròpies d’un dol anticipatori, en què es viu l’amenaça de la pèrdua més que la pèrdua en si. Amb el pas del temps aquestes pèrdues es van materialitzant.
La manera com portem la pèrdua d’un ésser estimat serà determinant en el procés de dol. Segons la Dra. Sandra Poudevida, psicòloga clínica de la Fundació Pasqual Maragall i especialitzada en dol, "després de la pèrdua entren en joc una sèrie d’emocions, de vegades desconcertants i, fins i tot, contradictòries. El més important perquè una emoció pugui continuar el seu curs de forma natural és reconèixer-la: ser conscient del que sentim, acceptar els nostres sentiments i acompanyar-los".
El procés de dol consta de diferents fases. Conèixer-les ens ajudarà a entendre si estem vivint alguna d’elles i a acompanyar els sentiments que vagin apareixent. No jutjant-los negativament; acceptant-los com a part d’un procés necessari per arribar a una bona adaptació a la nova situació. Aquestes fases són el shock, la negació, la ràbia o la ira, la tristesa i la pena i, finalment, l’acceptació. Però no totes les persones les pateixen, ni tampoc en el mateix ordre.
És normal sentir-se confós davant els mateixos sentiments i pensaments mentre vivim el dol. Podem sentir incredulitat, confusió, preocupació, problemes d’atenció o de concentració i memòria, etc. També podem sentir impotència, frustració, tristesa, ansietat, angoixa, apatia, irritabilitat, culpa, soledat, etc. Aquestes manifestacions es poden arribar a reflectir a nivell somàtic (buit a l’estómac, boca seca, opressió al tòrax, manca d’aire, mal de cap, alteracions del son o la alimentació, etc.) i també a nivell conductual (aïllament social, plor continu, conducta distreta, descontrol en les activitats de la vida diària, etc.).
Tot això forma part d’un procés de dol normal davant la pèrdua d’un ésser estimat. Si l’estem passant, és important acceptar-lo, no jutjar-se a un mateix i acompanyar el nostre propi dol. Encara que sigui complicat, cal buscar moments de reflexió per avaluar com ens trobem, què sentim i què ens pot ajudar a arribar a una fase d’acceptació global, en la qual hàgim encaixat la pèrdua en la nostra vida, tornem a tenir il·lusions i trobem motius per viure.
Hem d’estar atents als indicis d’un procés de dol complicat, ja sigui propi o de persones del nostre entorn. Aquest es produeix quan els símptomes provoquen un desajustament en l’àrea social o laboral que persisteix en el temps: la persona no és capaç de refer la seva vida o l’estat d’ansietat o depressió dificulta l’activitat diària. Si sospitem que passa això, hem de buscar ajuda professional.
Què podem fer per afrontar la situació de dol de forma menys dolorosa?
L’elaboració del dol acostuma a durar entre un i dos anys. La Dra. Sandra Poudevida ofereix algunes pautes que poden ser útils per superar el dolor i poder continuar el nostre projecte de vida:
- Viure el present i mirar cap endavant. Tot i que els records de l’ésser estimat ens acompanyaran sempre, la seva intensitat i freqüència aniran disminuint amb el pas del temps.
- Rebutjar sentiments de culpabilitat. Normalment aquests sentiments són injustificats. És fàcil jutjar situacions del passat, però en el present fem el que creiem que és el millor, i ho fem amb les eines, el coneixement i les circumstàncies de què disposem en cada moment.
- A poc a poc, anar recuperant les aficions, les activitats d’oci i la vida social, adaptant-la a la nova situació, sense voler reproduir l’anterior.
- Parlar del nostre dolor i comunicar el nostre patiment ens ajudarà a alliberar-lo. Compartir amb els altres el nostre estat emocional ajuda a gestionar el nostre sentiment per evitar que s’enquistin.
- Cuidar la nostra salut i estat físic, mantenint una alimentació equilibrada, realitzant exercici físic moderat i regular, i gaudint d’un son i descans reparadors.
- També és important dedicar un temps a la reflexió, a l’autoconeixement, a saber com ens trobem i a identificar el que necessitem per sentir-nos bé. D’aquesta manera podrem mobilitzar els nostres recursos i habilitats d’afrontament, potenciant la resiliència.
- Buscar suport en el nostre entorn més proper, ja sigui en la família o els amics.
- Demanar ajuda professional. Si, malgrat el pas del temps, no ens veiem capaços de tornar a posar en marxa la nostra vida, no trobem la forma d’alleugerir el nostre dolor o, simplement, sentim que no podem suportar el patiment, hem de demanar ajuda. Professionals especialitzats, com els psicòlegs, poden ajudar a elaborar o acompanyar el procés de dol, alleujant el patiment i facilitant el camí cap a l’acceptació.
