La donació de cervell: un regal per a la investigació en neurociència

7 minuts de lectura

14 de maig, 2024

Índex de continguts

La donació d’òrgans és un acte altruista que salva vides. Tanmateix, la donació de l’òrgan que ens defineix i ens regeix per excel·lència, el cervell, és molt diferent a la d’altres òrgans, ja que el trasplantament de cervell encara no és una realitat. Això fa que ens qüestionem si la donació de cervell té cap sentit o utilitat, i la resposta és que sí, tant de cervells afectats per qualsevol malaltia neurològica com de cervells sans.

En aquest article, explorarem la importància de la donació de cervells, els avenços en la neurociència relacionats amb aquest procés i la manera com aquest acte generós pot contribuir a la comprensió d’aquest òrgan tan complex i al tractament de malalties neurològiques.

L’impacte de la donació de cervell en el progrés mèdic i científic

La donació de cervell humà és molt important per a la investigació en neurociència i diferents disciplines científiques. Algunes de les raons fonamentals per les quals aquest gest altruista és tan rellevant són:

L’estudi científic de malalties neurodegeneratives: la investigació sobre malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi lateral amiotròfica, es beneficia de l’anàlisi directe del teixit cerebral afectat. Els estudis post mortem de cervells donats proporcionen informació molt valuosa sobre les alteracions estructurals i bioquímiques d’aquestes malalties.
La investigació en salut mental: la donació de cervell permet explorar les bases biològiques de trastorns mentals, com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, i contribuir al desenvolupament de nous tractaments.
La confirmació diagnòstica: en molt casos, el diagnòstic definitiu d’una malaltia neurològica només es pot confirmar post mortem. Sovint, com que el diagnòstic clínic en vida no té una certesa absoluta, caldria realitzar una biòpsia profunda del cervell, però, en la majoria de casos, això no és factible. Per tant, és fonamental l’avenç en l’obtenció de biomarcadors, com els de l’Alzheimer, que permetin precisar tant com es pugui el diagnòstic en vida.
La validació de resultats experimentals: els experiments sovint es porten a terme en models animals o en cultius cel·lulars. La donació de cervells humans permet comparar les troballes de laboratori amb la realitat clínica i indagar si els resultats es poden aplicar a la biologia humana.
La comprensió de la variabilitat interindividual: cada cervell és únic, variable entre persones pel que fa a la seva estructura i funció. Això és especialment important en àmbits de coneixement com la neuropsicologia i la genètica per intentar comprendre la manera com aquestes diferències individuals contribueixen a la salut cerebral o al desenvolupament de malalties.
La investigació sobre el desenvolupament humà: l’estudi de cervells donats també proporciona informació valuosa en aquest sentit. Analitzar teixits cerebrals de diferents edats ajuda a comprendre l’evolució del cervell al llarg de la vida.
Els avenços en tecnologies de neuroimatge: el desenvolupament de tècniques de neuroimatge, com la ressonància magnètica funcional i la tomografia per emissió de positrons (PET), ha permès als científics estudiar l’estructura i la funció del cervell in vivo. Les seves dades es poden correlacionar amb troballes post mortem en l’estudi anatomopatològic del cervell.
La investigació genètica i molecular: els avenços en aquest camp han permès conèixer molt més el cervell a un nivell microscòpic i revelar secrets sobre la seva biologia cel·lular i molecular.
La formació i educació: la donació de cervell proporciona material imprescindible per a la formació d’estudiants i professionals de la salut i la recerca.

Tècniques i estructura científica després de la donació de cervell

La investigació neurocientífica ha experimentat grans avenços que han contribuït a facilitar el procés de la donació de cervell i ha permès obtenir-ne més beneficis. Alguns d’aquests avenços són:

Tècniques de preservació avançada: s’han desenvolupat mètodes més efectius per preservar en millors condicions els cervells donats. Això permet que els teixits cerebrals mantinguin la seva integritat estructural i química i, per tant, s’aconsegueixen dades més precises per a la investigació.
Xarxes de col·laboració internacional: la creació de xarxes de col·laboració entre centres d’investigació i l’estandardització de protocols per a la donació de cervell ha facilitat la recopilació de dades a gran escala. Això afavoreix una comprensió més profunda de la variabilitat biològica i patològica en diferents poblacions.
Biobancs: la creació de biobancs especialitzats en l’emmagatzematge i la conservació de teixits cerebrals ha facilitat la disponibilitat de mostres per a equips investigadors a nivell mundial. Els biobancs es regeixen per pautes ètiques i legals rigoroses per tal de garantir la integritat de les dades i la privacitat dels donants.

En els biobancs es recull, es processa i s’emmagatzema teixit nerviós (cervell, medul·la i líquid cefalorraquidi) que s’hagi cedit voluntàriament en vida per al seu estudi post mortem, per oferir o confirmar un diagnòstic neurològic, així com per posar a disposició dels investigadors mostres d’aquest tipus de teixit per avançar en el coneixement del cervell i del sistema nerviós central, com també de malalties relacionades.

Consideracions ètiques en la donació de cervell

La donació de cervells és una qüestió delicada que ha de seguir escrupolosament un seguit de consideracions ètiques com, per exemple:

Decisió presa i consentida per part de la persona donant: és essencial respectar les decisions i els desitjos de la persona donant, expressats des del coneixement complet del propòsit i la naturalesa de la donació. Si la persona donant no té capacitat suficient per decidir en el moment que es proposa la donació de teixit cerebral, la decisió la pot prendre un familiar directe o representant legal o curador, sempre que la persona donant no hagi deixat constància verbal o escrita de la seva oposició a aquest acte.
Privacitat i confidencialitat: es prenen mesures per protegir la privacitat del donant i de la seva família. La confidencialitat de la informació personal s’ha de respectar durant tot el procés.
Ús ètic del teixit donat: la investigació portada a terme amb el teixit cerebral ha de complir els estàndards científics i legals, i cal evitar usos no autoritzats o finalitats no ètiques.
Cura i respecte pel cos del donant: cal seguir pràctiques respectuoses i curoses amb el cos de la persona donant. Això inclou procediments d’extracció que minimitzin l’impacte en l’aparença externa del cos. Seguint els procediments adients, la donació de cervell no impedeix la realització de qualsevol tipus de cerimònia funerària que decideixi la família. L’extracció del teixit nerviós es realitza fent una incisió a la part posterior del crani, de forma que no s’altera l’aspecte de la part anterior.
Accés equitatiu als recursos: la distribució de teixit cerebral ha de ser equitativa i no discriminatòria. Cal evitar pràctiques que afavoreixin uns determinats grups o institucions.
Transparència en la investigació: els resultats de la investigació portada a terme amb teixits cerebrals donats s’han de comunicar de manera transparent i accessible. La comunitat científica i la població general han de ser informades sobre les troballes i els avenços aconseguits gràcies a la donació de cervells.

Aspectes relacionats amb el procediment de donació de cervells

La donació de cervell és un procés delicat que segueix un procediment específic i té en compte consideracions legals i ètiques importants, entre altres qüestions. A continuació, destaquem alguns dels aspectes que poden ser útils per comprendre’l millor:

Una forma senzilla d’expressar en vida el desig de donar el cervell després de la defunció és fer-ho a través del testament vital o document de voluntats anticipades. També, es pot signar un consentiment informat exprés.
Hi ha registres de donació de cervells autonòmics i nacionals des dels quals es treballa en col·laboració amb institucions mèdiques i d’investigació.
Normalment és la persona que ho desitja qui expressa en vida la decisió de ser donant de cervell després del seu decés. Tanmateix, com s’ha comentat anteriorment, si la persona no pot decidir per si mateixa, per alteració de les capacitats cognitives, per exemple, el tutor o algun familiar pot prendre aquesta decisió en el seu nom sabent que la persona malalta no està en contra d’aquesta pràctica.
Quan la persona donant mor, s’activa el procés de donació. Habitualment és un familiar seu, o un metge seguint la petició de la família, qui es posa en contacte amb el biobanc perquè es realitzin els tràmits necessaris i es porti a terme l’extracció del cervell el més aviat possible. La coordinació entre la família, els serveis funeraris i les institucions mèdiques és essencial per garantir l’obtenció adequada del cervell.
Un professional amb formació específica en neuropatologia realitza l’extracció del cervell seguint un protocol específic. La rapidesa en aquest procés és fonamental per preservar la integritat del teixit cerebral.
El cervell es preserva utilitzant tècniques que mantenen la seva estructura i propietats químiques, i s’emmagatzema en bancs de teixit especialitzats anomenats “biobancs”.
El teixit cerebral es posa a disposició d’equips d’investigació perquè portin a terme estudis específics, com els relacionats amb el coneixement de malalties neurodegeneratives.

Passos clau per a la donació de cervell

Parlar amb la família: és important que la persona que vol fer la donació de cervell ho comuniqui a seva família per tal que, quan arribi el moment, respectin i materialitzin aquest desig.
Consultar el metge de família per poder expressar el desig de donar òrgans o teixits, incloent-hi el cervell, i aclarir dubtes o obtenir informació addicional que ajudi a comprendre el procés.
Inscriure’s en programes de donació de teixits específics: alguns centres de recerca i hospitals tenen registres específics per a la donació de cervell. Espanya compta actualment amb 16 bancs de teixits neurològics (col·loquialment anomenats “bancs de cervells”) repartits arreu del territori.
Realitzar el document de voluntats anticipades, o revisar-lo si ja se’n disposa, per garantir que reflecteixi amb precisió els desitjos personals actuals.
Qui pot ser donant? A diferència de la donació d’òrgans per a trasplantaments, el cervell el pot donar tothom: persones sanes o malaltes i de qualsevol edat.

Tanmateix, segons el tipus de programes de donació, en alguns centres la donació pot estar restringida a determinades patologies. És important ressaltar que aquestes restriccions acostumen a aplicar-se a les malalties més freqüents o a casos amb dades clíniques insuficients. Tanmateix, la donació de teixit cerebral és particularment important en persones sanes, ja que en aquest grup de donants acostuma a haver-hi menys mostres per a la investigació i molta demanda, i la investigació gairebé sempre necessita mostres de persones sanes per ser emprades com a control.

En resum, la donació de cervell és un acte altruista i molt valuós per a la recerca científica, l’avenç del coneixement en el camp de la neurociència i la recerca de tractaments per a malalties neurològiques. És fonamental que el procés s’abordi des de l’ètica i el respecte i seguint els protocols establerts. És recomanable cercar assessorament i informació detallada de professionals de la salut i organitzacions especialitzades per comprendre bé el procés i prendre decisions informades.

El fet de considerar la donació de cervell no implica només deixar un llegat científic, sinó també contribuir a la construcció d’un futur on la salut cerebral sigui una prioritat compartida per tothom.