El que recordem de la nostra vida quotidiana i del nostre passat és el resultat d’un conjunt de decisions del nostre cervell, conscients o inconscients, per establir uns mecanismes més o menys efectius per filtrar l’enorme quantitat d’informació que rep.
Primera fase: el registre
És el breu moment d’entrada de la informació pels canals sensorials. Com més detalls es captin i més associacions es puguin fer, més rica i accessible serà aquesta informació si s’emmagatzema adequadament.
Segona fase: l’emmagatzematge
És el manteniment a llarg termini de la informació per poder-hi accedir quan calgui. Les coses que ens criden l’atenció passen primer a la memòria a curt termini i, aquella que serà emmagatzemada, passa a la memòria a llarg termini. Perquè aquest pas sigui possible, la informació s’ha de processar, és a dir, traduir a una representació mental amb significat; per exemple, com sona, quin aspecte té o què significa. Quan la informació es connecta amb memòries i coneixements existents, el cervell forma associacions i dóna sentit a la informació. Com més activament es processi la informació, més fàcil serà recuperar-la després. És a dir, com més associacions s’estableixin entre la nova informació i les coses que ja sabem, millor en serà el record. En aquest punt, les implicacions emocionals juguen també un paper important en la fixació dels records. Finalment es produeix la consolidació de la informació en la memòria a llarg termini, produint records perdurables en el temps.
Tercera fase: l’evocació de la informació
Es refereix al fet de recuperar o accedir a la informació que en algun moment ha estat registrada i emmagatzemada. Hi ha diferents formes d’evocació:
1. Lliure
És el record directe o espontani d’informació. Per exemple, recordar el número de telèfon d’algú, el que hem de comprar sense portar cap llista, recordar espontàniament donar un encàrrec a algú o, simplement, recitar l’abecedari.
2. Per reconeixement
En aquest cas, el fet de disposar de diferents opcions ens ajuda a triar la correcta. Per exemple, quan estem comprant i sabem que ens falta alguna cosa, però no recordem quina; si voltem pels diferents passadissos del supermercat observant les prestatgeries, potser recordarem què era quan ho vegem. O allò de no recordar el nom d’un personatge i, quan ens diuen diferents noms, sabem quin és el correcte quan el sentim.
3. De forma facilitada
Aquesta forma de record o evocació és especialment efectiva quan la informació es va registrar d’una manera organitzada. Tornant a l’exemple de la compra al súper, si quan ens fem mentalment la llista de la compra, fem l’esforç d’organitzar-la per categories, tenim més probabilitats d’èxit de recordar tot després, repassant les categories. És a dir, per exemple: lactis (iogurt, mantega i llet); carn (costelles i salsitxes); neteja (lleixiu i baietes)...
4. Induïda
Té lloc quan, sense pretendre-ho, es representen de cop uns records a partir d’un estímul determinat. Per exemple, quan l’olor d’un menjar determinat ens «transporta» a moments de la infància o una cançó ens porta uns records determinats. Aquí hi té molt a veure la implicació de l’emoció quan es va registrar i emmagatzemar la informació.
El procés de memorització requereix un cert esforç, que pot ser més o menys intens en funció del contingut d’allò que es vol recordar, de l’associació més o menys fàcil amb informacions que ja tenim, etc. De vegades, el sol fet que una cosa ens atregui i que parem atenció als detalls, farà que, encara que no ens ho proposem, després ho recordarem. És el que s’anomena la memòria incidental. Ara bé, mai no hem de donar per fet que recordarem una cosa per la qual no hem fet cap intent deliberat per recordar-la. Si realment volem recordar quelcom, el que s’anomena memòria intencional, hem de “treballar” aquella informació.
