Com ser una persona resilient? Consells per potenciar la resiliència

Suportar i superar les adversitats de la vida, com és el cas de tenir un ésser estimat amb la malaltia d'Alzheimer, genera patiment però, alhora, ens pot fer créixer interiorment i, sovint, modificar la nostra escala de valors i prioritats.

Què és la resiliència?

La resiliència es construeix a partir de la vivència del sofriment emocional i ens ajuda a mantenir o millorar l'estabilitat mental davant les situacions vitals estressants. És una cosa que, sovint, es genera de forma espontània però hi ha estratègies que poden ajudar-nos a potenciar-la i que podem posar en pràctica quan ens trobem en situacions vitals difícils.

Les persones cuidadores de persones afectades per l'Alzheimer breguen en el seu dia a dia amb un cúmul de sentiments, que poden ser tant positius com negatius, i fins i tot contradictoris o ambivalents. La realitat és que no hi ha sentiments acceptables o no acceptables.

No podem negar l'existència del que es genera al nostre interior. El més recomanable és aprendre a reconèixer i gestionar aquests sentiments i emocions. Si no són productius per al nostre propi benestar ni per a gestionar situacions que ens resulten estressants, hem de posar en marxa formes efectives de gestionar-los per intentar limitar la seva influència.

Per potenciar la resiliència cal aprendre a identificar, acceptar i gestionar les emocions. En aquest procés hi juga un paper clau la interpretació o valoració que nosaltres mateixos fem de les situacions que vivim, ja que la nostra reacció emocional normalment derivarà d'aquesta interpretació.

És important tenir clar que no són les situacions en si mateixes les que defineixen les emocions, sinó la valoració personal que fem de cada situació. Sovint no podem modificar les situacions però sí podem aprendre a modificar la forma com nosaltres les interpretem, com fan les persones resilients.

Alguns atributs personals afavoreixen la resiliència, com per exemple l'autoestima, la capacitat per resoldre problemes o la competència social. També l'afavoreixen els suports familiars i socials amb què comptem. A més, una actitud positiva també propiciarà el nostre benestar i capacitat de superació. La clau és identificar allò que a cadascú li pugui funcionar millor per desenvolupar estratègies pròpies.

Decàleg d'una persona resilient

Us presentem aquí deu consells per construir la resiliència proposats per l'Associació Americana de Psicologia:

1. Establir i mantenir relacions. Les bones relacions familiars i socials són una excel·lent font per obtenir i acceptar ajuda i suport, potenciant la resiliència. També trobarem oportunitats per ajudar als altres, cosa que, al seu torn, també redundarà en el nostre benestar personal.
2. Evitar veure les crisi com problemes insuperables. Sovint, no podem canviar els fets, però sí la forma com els interpretem i responem a ells. Com indicàvem anteriorment, hem de procurar limitar l'efecte de les emocions no productives.
3. Acceptar que el canvi és part de la vida. Acceptar que hi ha circumstàncies que no podem canviar, com és el cas de la malaltia d'Alzheimer en un ésser estimat, pot ser de gran ajuda per a centrar-se en les que sí podem modificar, i canalitzar els nostres esforços envers a elles.
4. Dirigir-se cap als propis objectius. És important plantejar-se objectius realistes i fer alguna cosa de forma regular que ens apropi a ells. Preguntem-nos: "Què puc fer avui (per insignificant que pugui semblar) per apropar-me a un dels meus objectius?" Per exemple: "Prendre alguna cosa amb un/a amic/ga, ja que això em permetrà una estona d'alleujament i poder compartir la meva experiència."
5. Executar accions decisives. Actuar en la mesura que es pugui sobre les situacions adverses, per intentar canviar el seu rumb, en comptes d'evitar-les i confiar que es resoldran soles.
6. Fomentar l'autodescobriment. Sovint, passar per situacions vitals difícils comporta una sensació d'enfortiment personal. Tot i que encara ens sentim vulnerables, aquestes vivències poden afavorir el concepte d'un mateix i de les pròpies capacitats, la qual cosa ens portarà a apreciar aspectes de la vida als quals abans no posàvem atenció o no ens paràvem a analitzar.
7. Alimentar una visió positiva d'un mateix. Desenvolupar confiança en el nostre instint i en les pròpies capacitats per a resoldre problemes.
8. Veure les coses en perspectiva. Tractar de considerar les situacions estressants en un context més ampli i amb certa objectivitat, evitant fer una muntanya d'un gra de sorra.
9. Mantenir l'esperança. Una actitud optimista ens capacita per confiar que ens passaran coses bones. Procurar visualitzar el que es vol és millor que preocupar-se pel que es tem.
10. Altres formes útils de potenciar la resiliència. A algunes persones les ajuda escriure sobre els seus pensaments i sentiments més profunds, relacionats amb les situacions traumàtiques que els ha tocat viure o aquelles que els generen un alt nivell d'estrès. Hi ha a qui la meditació o les pràctiques espirituals els resulten de gran ajuda.