Què es l’atrofia cerebral?

L’atrofia (o pèrdua de volum) cerebral pot ser causada per nombroses malalties, provocant l’aparició de diferents símptomes en funció de les àrees cerebrals afectades. Tanmateix, en persones d’edat avançada és habitual trobar atròfia cerebral sense que aquesta vagi acompanyada de deteriorament cognitiu; simplement reflecteix un procés d’envelliment normal del cervell. En aquest article parlarem detalladament sobre què és l’atròfia cerebral i què pot implicar tenir-la.

L’atròfia de qualsevol teixit corporal consisteix en la pèrdua de cèl·lules i, en el cas del cervell, concretament, de neurones, que són les cèl·lules nervioses, o en la pèrdua de connexions entre elles. 

L’atròfia cerebral pot estar més o menys restringida a una zona concreta del cervell, o pot ser generalitzada:

• Quan és focal, afecta una àrea limitada i els símptomes estan relacionats amb funcions o capacitats que depenen d’aquesta zona cerebral.
• Quan és generalitzada, l’atròfia afecta de manera global el cervell i pot ocasionar dèficits que afecten múltiples funcions cerebrals.

Tant si és focal com generalitzada, la pèrdua de teixit cerebral en pacients amb malalties neurològiques pot acabar conduint a una situació de dependència de terceres persones en la seva vida quotidiana.

Els símptomes relacionats amb l’atròfia cerebral, segons la seva extensió i àrees cerebrals afectades, poden ser cognitius, conductuals, motors, sensitius, o una combinació de tots ells. 

La localització i extensió de l’atròfia cerebral es detecta mitjançant proves de neuroimatge, com la tomografia axial computada (TAC) o la ressonància magnètica, que són de gran ajuda per determinar el diagnòstic de la causa. A més, existeixen altres tècniques, com la tomografia per emissió de positrons (PET), que ens poden ajudar a determinar el grau d’activitat en diferents regions cerebrals, complementant així la informació aportada per altres tècniques de neuroimatge.

L’atròfia cerebral es pot deure a diferents causes

El patró i el ritme de progressió de l’atròfia cerebral depèn de la causa que la provoca, que pot correspondre a diferents alteracions o malalties cerebrals. A més, això implicarà l’aparició o predominança d’uns tipus de símptomes o uns altres.

Són nombroses les alteracions o malalties que poden produir atròfia cerebral, com per exemple: lesions cerebrals traumàtiques, lesions vasculars produïdes per un ictus, malalties infeccioses que poden afectar el cervell (com l’encefalitis, la neurosífilis o el SIDA), o neurodegeneratives, com la malaltia de Huntington, la malaltia de Parkinson, la demència frontotemporal, o la malaltia d’Alzheimer. Les malalties neurodegeneratives serien una de les causes principals d’atròfia cerebral, i sovint comporten un progressiu deteriorament cognitiu i el desenvolupament de demència. 

L’atròfia cerebral no és necessàriament indicativa d’un procés patològic, ja que el mateix envelliment suposa una subtil pèrdua progressiva de teixit neuronal. És a dir, que hi ha un cert grau d’atròfia cerebral que forma part de l’envelliment normal i que explica algunes dificultats cognitives que tenim quan ens fem grans. Per tant, és important comprendre que no necessàriament són conseqüència d’una malaltia. En un altre article parlem detalladament dels senyals d’alerta que és important atendre i com distingir-los d’altres senyals normals de l’envelliment. 

Es pot tractar o prevenir l’atròfia cerebral?

En la majoria de casos, com les malalties neurodegeneratives o l’envelliment cerebral normal, l’atròfia cerebral és un procés irreversible; tanmateix,  el cervell és un òrgan que té una important plasticitat o capacitat de reorganització i adaptació. Això permet que, si l’atròfia cerebral és focal i limitada, en alguns casos es pugui donar un procés de recuperació de funcions, en part de forma espontània i en part gràcies a diferents tractaments farmacològics i estratègies de rehabilitació.

Les malalties neurodegeneratives, com hem dit, són la principal causa d’atròfia cerebral i, malauradament, no tenen cura. Ara bé, prenent l’Alzheimer com a paradigma, existeixen tractaments farmacològics i no farmacològics que ajuden a controlar l’evolució i la intensitat dels símptomes, afavorint una millor qualitat de vida, tant de les persones que pateixen la malaltia com de les persones encarregades de cuidar-les. El professional mèdic de referència podrà prescriure també alguns tractaments per controlar o millorar condicions de base relacionades amb la causa de l’atròfia cerebral, com poden ser fàrmacs o consells específics per millorar la salut cardiovascular. 

El coneixement científic actual ens mostra, cada vegada de forma més convincent, que hi ha determinats factors de risc relacionats amb la probabilitat de desenvolupar Alzheimer, la qual cosa és aplicable també a altres malalties neurodegeneratives.

Alguns d’aquests factors són modificables i tenen a veure amb els nostres hàbits de vida i amb el control de la salut cardiovascular, per allò que “el que és bo per al cor, també és bo per al cervell”. Per tant, l’estil de vida i l’atenció que parem a la nostra salut cardiovascular, estan en la base de la prevenció de l’Alzheimer i d’altres malalties que poden causar atròfia cerebral. Alguns consells basats en modificar i mantenir determinats hàbits ens ajudaran a mantenir un cervell sa, com per exemple fomentar l’activitat mental, portar un estil de vida físicament actiu, cultivar les relacions socials, vigilar la nostra alimentació i realitzar els controls mèdics necessaris per cuidar la nostra salut cardiovascular.