De vegades, per a les persones cuidadores de persones que tenen alguna malaltia, és difícil comprendre els símptomes i les conductes del seu ésser estimat. És habitual sentir-se impotent i arribar, fins i tot, a perdre els nervis. Per actuar amb empatia amb una persona amb Alzheimer no hem d’oblidar mai que aquestes situacions són producte de la malaltia, no de la voluntat de la persona que la pateix.
En aquest article et donem algunes pautes per propiciar l’empatia amb les persones amb Alzheimer.
La importància de l’empatia amb una persona amb Alzheimer
L’empatia és la capacitat de posar-se al lloc d’una altra persona, intentar veure la realitat des de la seva perspectiva i comprendre les seves emocions i sensacions. És a dir, posar-se en la pell de l’altra persona. L’empatia està a la base de les relacions entre les persones, ja que, d’alguna manera, tothom espera ser comprès i sentir-se integrat en el seu entorn.
Un aspecte fonamental és comprendre que no hem d’intentar que la persona amb Alzheimer adquireixi “la nostra” visió de la realitat. Quan ho fem, li estem exigint que faci un esforç inassolible que, a més, li generarà confusió, ansietat o, com a mínim, inquietud. I ha de ser al revés. Són les persones que cuiden les quals, per mantenir l’harmonia i la tranquil·litat de totes dues, han de fer l’esforç de veure la realitat des de la perspectiva de la persona amb Alzheimer.
Com gestionar situacions habituals amb empatia
Vegem alguns exemples de conductes habituals i la manera de gestionar-les per fomentar l’empatia amb una persona amb Alzheimer:
Repeteix de manera reiterada la mateixa pregunta
És probable que la persona amb Alzheimer pregunti reiteradament coses, com per exemple: “has tancat el gas?”, “has mirat si tenim diners en el banc?”, “quan tinc cita amb el metge?”, etc. La manca de memòria li genera angoixa i necessita preguntar coses constantment per sentir-se orientada i segura. A més, no acostuma a recordar haver realitzat ja la mateixa pregunta, i ho torna a fer, fins i tot, diverses vegades.
Si això succeeix, cal respondre amb paciència, com si cada vegada fos la primera i, encara que la seva perspectiva no encaixi en la nostra realitat, cal evitar la confrontació en benefici de la serenitat, tant de la persona amb Alzheimer com de la persona cuidadora.
Respondre amb frases com “una altra vegada?”, “ja t’ho he dit abans!”, o “com pot ser que no ho entenguis?” només generarà frustració i irritabilitat a tothom. En aquest article, et donem alguns consells per comunicar-te millor amb les persones amb Alzheimer.
Presenta gran activitat o agitació en el moment d’anar a dormir
Davant d’aquesta situació, la persona cuidadora pot perdre fàcilment els papers, a causa de l’esgotament acumulat durant tot el dia i la necessitat d’acabar la jornada i descansar.
Aquesta situació d’agitació vespertina és freqüent en les persones amb demència: és el que es denomina sundowning (el fenomen de la posta del sol). Un cop més, en lloc de discutir amb el nostre ésser estimat, hem de procurar entrar en ”el seu món”, intentar alleujar o reconduir la situació que li genera inquietud i ajudar-lo a relaxar-se perquè estigui tranquil.
Està molt apàtica
La inactivitat i la manca de motivació és una de les situacions que pot generar molta impotència, desesperació o frustració en les persones cuidadores. Davant una situació que ens crispa, podem fer el següent exercici. Tanquem els ulls durant dos minuts i imaginem que som nosaltres els que ens sentim com la persona amb Alzheimer. No estem motivats per fer res perquè patim confusió o desorientació, no volem veure ningú perquè ens costa reconèixer les persones o no entenem bé el que diuen, o no volem participar en activitats perquè ens superen i ens sentim frustrats.
Si ens posem en el seu lloc, aconseguirem fomentar l’empatia amb la persona amb Alzheimer. Cal tenir en compte que la persona afectada no té la capacitat de reflexionar sobre la seva pròpia apatia, però si se sent d’aquesta manera és important tractar d’entendre-la per reconfortar-la i intentar alleujar-ne el patiment.
En aquests casos, li podem proposar alguna activitat que pugui fer i li motivi, des de demanar-li ajuda per plegar la roba, veure junts un programa de televisió o sortir a fer un tomb. La major part de les vegades, aquesta apatia és una manca d’iniciativa per la pèrdua de capacitat de planificació o organització, però amb una mica d’orientació i ajuda la persona acostuma a “posar-se en marxa”.
En definitiva, la pèrdua progressiva de capacitats cognitives que experimenta la persona amb Alzheimer comporta un estat de confusió en què les coses ja no es comprenen com abans. Si imaginem que aquesta persona sovint se sent com si estigués en un lloc desconegut, on la gent parla un idioma difícil d’entendre, i té moltes dificultats per retenir les noves informacions, serà més fàcil comprendre moltes de les seves actituds i reaccions. En aquest punt, estarem propiciant l’empatia amb la persona amb Alzheimer i la seva realitat.
