<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
farmacs alzheimer

Donepezil, rivastigmina i galantamina: fàrmacs per a l’Alzheimer


Actualment no disposem de cap medicament que freni o curi la malaltia d’Alzheimer, però existeixen tractaments farmacològics i no farmacològics que ajuden a pal·liar els símptomes de la malaltia, fent que aquesta sigui més suportable, tant per a les persones que la pateixen com per a les que les cuiden.

Actualment només hi ha quatre fàrmacs específics per a la malaltia d’Alzheimer: d’una banda, el donepezil, la rivastigmina i la galantamina que, per la seva acció, són inhibidors de la colinesterasa (o acetilcolinesterasa), dels que parlarem en aquest article; i un altre que segueix un altre mecanisme d’acció, anomenat memantina.

Descarrega la guia "Quan et cuides, l'Alzheimer fa un pas enrere"

Unes pinzellades de neuroquímica per comprendre l’acció dels inhibidors de la colinesterasa

Les neurones es connecten i comuniquen entre si mitjançant uns espais microscòpics, anomenats sinapsis, on es produeix un intercanvi d’uns minúsculs missatgers químics, els neurotransmissors, que s’encarreguen de traslladar informació d’una neurona a una altra.

L’acetilcolina és un neurotransmissor clau per a molts processos cognitius, fonamentalment la memòria i l’aprenentatge, però també d’altres, com l’atenció i el processament d’informació. Les neurones que contenen acetilcolina s’anomenen colinèrgiques i estan distribuïdes àmpliament pel cervell.

En els cervells de les persones que pateixen Alzheimer, els nivells d’acetilcolina són particularment baixos, entre altres coses, perquè les sinapsis colinèrgiques es veuen especialment afectades per la toxicitat de les plaques de beta-amiloide i els cabdells neurofibril·lars, un dels principals fets neuropatològics que succeeixen en aquesta malaltia.

Hi ha un enzim (un tipus de substància que participa en processos químics de l’organisme), anomenat colinesterasa, que descompon o elimina l’acetilcolina restant a les sinapsis en un procés normal. Però, com en el cas de l’Alzheimer les neurones i sinapsis colinèrgiques es veuen particularment afectades; com menys acetilcolina es degradi o elimini, millor. I aquí és on intervenen els fàrmacs anomenats inhibidors de la colinesterasa, que frenen l’acció d’aquest enzim per mantenir els nivells màxims d’acetilcolina i afavorir la comunicació entre neurones. 

Fàrmacs inhibidors de la colinesterasa: donepezil, galantamina i rivastigmina

Com que els inhibidors de la colinesterasa permeten nivells més alts d’acetilcolina en l’espai sinàptic, s’afavoreixen els mecanismes implicats en la memòria i altres símptomes cognitius, promovent un determinat control en els símptomes de la malaltia d’Alzheimer i millorant la qualitat de vida, tant de les persones que la pateixen com de les que s’encarreguen de cuidar-les

Existeixen tres fàrmacs del grup dels inhibidors de la colinesterasa, aprovats específicament per al tractament de la malaltia d’Alzheimer (tot i que algun d’ells també es pot emprar en el tractament de demències per altres causes): el donepezil, la galantamina i la rivastigmina. Aquests són els noms genèrics, és a dir, dels principis actius, però tenen diferents noms comercials. 

A més, cada fàrmac compta amb diferents formes de presentació:

  • El donepezil existeix en forma de comprimits clàssics i de comprimits bucodispersables (que es desfan a la boca). 
  • La rivastigmina es fabrica en pegats, en càpsules i en solució oral.
  • La galantamina es presenta en càpsules i en solució oral. 

L’estat global de la persona amb Alzheimer, juntament amb altres criteris mèdics, seran les dades que tindrà en compte l’especialista per indicar un fàrmac o un altre i una forma de presentació o una altra. 

Quin efecte produeixen aquests fàrmacs?

No totes les persones reaccionen igual als inhibidors de la colinesterasa, ni pel que fa a la tolerància ni pel que fa a l’impacte beneficiós del seus efectes. Per tal de minimitzar possibles reaccions adverses, la instauració de la dosi de qualsevol d’aquests fàrmacs és progressiva; i és l’especialista de referència qui indicarà les pautes que cal seguir.

Com tots els fàrmacs, aquests també poden tenir efectes secundaris. Els més freqüents són de tipus gastrointestinal, com per exemple nàusees, diarrea o pèrdua de gana. Tot i que acostumen a ser passatgers, de vegades aquests efectes secundaris poden obligar a suspendre el tractament i haver de provar amb un altre fàrmac del mateix grup.

Altres possibles efectes secundaris, menys freqüents, poden incloure mal de cap, alteració del son, rampes, variacions en la conducta, etc. És fonamental informar-se bé durant la visita mèdica sobre els efectes secundaris que poden aparèixer i comunicar al professional qualsevol efecte difícil de tolerar o persistent. 

A priori, no hi ha cap manera de saber com respondrà cada persona a cada fàrmac. Primer cal comprovar la tolerància, és a dir, que si apareixen efectes secundaris siguin passatgers i manejables.

Pel que fa a l’efecte en els símptomes de la malaltia, hi ha persones que perceben en el seu familiar amb Alzheimer (o la mateixa persona afectada) certa millora en alguns aspectes cognitius, com la capacitat de concentració o la memòria, conductuals, o millor rendiment i autonomia en les activitats quotidianes.

En alguns casos es nota un canvi més o menys immediat, mentre que en altres es dona a llarg termini o, fins i tot, apreciant-se poca millora, s’alenteix l’evolució dels símptomes. Per això, un cop instaurada la medicació, s’han de realitzar unes visites de seguiment, tant per avaluar els possibles efectes secundaris com els beneficis del tractament i el seu manteniment.

Recordem que els tractaments per a la malaltia d’Alzheimer són simptomàtics i que el seu benefici terapèutic és limitat. Es creu que la pèrdua de les neurones colinèrgiques és més un efecte de la mateixa malaltia que una de les seves causes, i hi ha altres neurotransmissors que també es veuen afectats en aquest procés neuropatològic.

Els fàrmacs per pal·liar els símptomes de la malaltia d’Alzheimer, com per exemple el donepezil, la rivastigmina, la galantamina i la memantina, a més de ser dispensats amb prescripció mèdica, únicament s’han d’administrar seguint les indicacions donades pel neuròleg o l’especialista de referència de cada persona.

Categories: Investigació

24.08.2022

Quan et cuides, l'Alzheimer fa un pas enrere

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados