La hipoacúsia com a factor de risc de demència

Tant la hipoacúsia (pèrdua d’audició) com la demència són dos afectacions molt prevalents entre les persones d’edat avançada i que exerceixen un impacte negatiu rellevant sobre la qualitat de vida de les persones que les pateixen.

Nombrosos estudis indiquen que la hipoacúsia pot ser un factor de risc addicional de deteriorament cognitiu o de demència en edats avançades. En aquest article explicarem què se sap sobre aquesta qüestió.

La hipoacúsia com a factor de risc de deteriorament cognitiu i demència

Alguns estudis indiquen que les persones que pateixen pèrdua auditiva presenten una incidència més gran de demència, en comparació amb les persones de la seva mateixa edat que no presenten alteracions auditives. Ambdues afectacions semblen estar interrelacionades, però no se sap quina és la naturalesa d’aquesta associació. 

Alguns estudis realitzats en persones de mitjana edat sense deteriorament cognitiu, seguides durant un llarg període de temps, indiquen una associació entre la hipoacúsia i el fet de patir més problemes de memòria i més atròfia del lòbul temporal, una regió del cervell vinculada a la parla i al processament auditiu, com també a la memòria i a la malaltia d’Alzheimer. 

Tot i que es desconeix la relació de causa-efecte existent entre la hipoacúsia i el deteriorament cognitiu, existeixen tres hipòtesis, no excloents entre si: 

1. La hipoacúsia i la demència podrien compartir una causa neuropatològica comuna. En aquest cas, existeix la possibilitat que la hipoacúsia pugui ser una manifestació primerenca del desenvolupament d’una demència, anys abans de l’aparició del deteriorament cognitiu.
2. La pèrdua auditiva pot contribuir a reduir la interacció social i, progressivament, conduir a l’aïllament social. Això pot comportar més probabilitat de soledat i/o d’alteracions en l’estat d’ànim. Sabem que la soledat i la depressió són factors de risc que poden facilitar l’aparició de deteriorament cognitiu i de demència. 
3. El fet de patir hipoacúsia requereix més esforç mental per concentrar-se i garantir un processament efectiu del so. Executar aquesta tasca podria implicar el reclutament de més recursos neuronals dels necessaris, i això podria interferir en altres processos cognitius que tenen lloc de forma simultània que impliquen la memòria, les funcions executives i l’atenció, entre d’altres. Aquesta “sobrecàrrega” podria tenir conseqüències adverses sobre la nostra estructura cerebral a llarg termini.

La importància de la detecció precoç per reduir el risc de demència

Durant el temps que passa des que es comença a experimentar la pèrdua auditiva fins que es rep atenció mèdica especialitzada la nostra activitat comunicativa i la nostra capacitat per socialitzar-nos es ressenten. Per tant, és fonamental sol·licitar una visita mèdica per poder avaluar i tractar la pèrdua auditiva, si s’escau, encara que les seves manifestacions siguin lleus.

No dubti a sol·licitar una consulta amb el seu metge de capçalera o amb un especialista (otorrinolaringòleg) si experimenta cap dels següents senyals d’alarma, o li ho aconsella algú del seu entorn que percebi qualsevol d’aquests indicis:

• Participa menys en converses o tendeix a sentir-se aïllat en reunions de grup.
• Sovint té la sensació que la resta de persones no vocalitzen bé quan parlen. 
• Freqüentment sol·licita que li repeteixin paraules o temes durant una conversació. 
• Evita conversacions telefòniques, demanant a altres persones que prenguin nota dels missatges o que responguin en lloc seu. 
• Se sent incòmode/a en entorns on existeix molt soroll ambiental.
• Acostuma a veure la televisió o escoltar la ràdio amb un volum massa alt (o li ho diuen altres persones).
• No sent determinats sons quotidians que sí senten altres persones del seu entorn (el timbre de la porta, el telèfon, l’alarma del despertador, etc.).

La hipoacúsia és un factor de risc de demència potencialment modificable

La hipoacúsia pot tractar-se de forma efectiva. En funció del tipus d’afectació pot ser necessària una intervenció quirúrgica, com per exemple un implant coclear o una reconstrucció del timpà. 

Tanmateix, davant determinades causes d’hipoacúsia, com l’associada a l’envelliment, el tractament passa per fer servir audiòfons. El seu ús no té cap efecte secundari negatiu. Serà l’especialista qui indicarà la solució més adequada en cada cas, en funció de la causa i la magnitud de la pèrdua auditiva. 

Moltes vegades, després de posar remei a la hipoacúsia, s’observa una clara millora en el rendiment cognitiu quotidià i en tasques relacionades amb la memòria, ja que es restableix una via molt important d’entrada i processament d’informació. 

És fonamental implementar mesures correctives a temps per reduir l’impacte negatiu que la hipoacúsia pot exercir sobre la nostra salut cerebral. Durant els darrers anys, el disseny estètic dels audiòfons ha evolucionat molt (mida, funcionament, etc.). Per això el seu ús és cada vegada més acceptat i els seus avantatges més reconeguts; ens permeten comunicar-nos, seguir connectats a la vida que ens envolta i seguir socialitzant de manera efectiva.

En conclusió, la hipoacúsia podria contribuir a augmentar el risc de demència. L’ús de mesures correctives és eficaç per minimitzar aquest impacte negatiu sobre la cognició. La seva correcció contribueix a preservar l’activitat comunicativa i la socialització, disminuint la probabilitat de caure en l’aïllament social, el sentiment de soledat i la depressió, tots ells factors poc desitjables per a la nostra salut cerebral.