Quan una persona amb Alzheimer no vol menjar

En la malaltia d’Alzheimer, com en altres malalties que causen demència, és freqüent que es produeixi una pèrdua de gana, com expliquem en l’esmentat article. Al llarg del procés de la malaltia hi ha diverses causes que poden motivar aquest fet.

A continuació parlarem, concretament, de quan la persona amb Alzheimer no vol menjar, particularment en fases moderades i avançades de la malaltia. Explicarem els possibles motius i reflexionarem sobre què podem fer en aquest cas. 

La nutrició en el procés de la malaltia d’Alzheimer

Per al manteniment de la salut global, sempre és important satisfer adequadament les necessitats nutricionals. Les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer, o per qualsevol altra que sigui causa de demència, no són una excepció: les seves necessitats nutricionals han d’estar cobertes, com les de qualsevol persona, i cal vigilar l’impacte que té l’alimentació en el seu estat general de salut, tenint en compte si la persona malalta té diabetis, tensió arterial alta, colesterol elevat o qualsevol altra condició mèdica. 

Tanmateix, aconseguir que una persona amb Alzheimer mantingui una nutrició adequada pot ser una mica complicat i provocar ansietat a la persona que cuida d’ella. Les dificultats per menjar i beure acostumen a ser més evidents amb el progrés de la demència, i és freqüent que es produeixi una progressiva pèrdua de pes. Controlar regularment el pes de la persona amb demència pot servir per identificar canvis rellevants que requereixin atenció mèdica. 

A més, un aportament nutricional pobre o la deshidratació poden contribuir a la precipitació del procés de la malaltia o desencadenar un síndrome confusional, particularment en persones fràgils o d’edat avançada.   

Quins poden ser els motius pels quals una persona amb Alzheimer no vol menjar?

Darrere del fet que una persona amb Alzheimer no vulgui menjar s’amaguen qüestions que podríem atendre i modificar. De forma complementària a l’explicat en l’article sobre la pèrdua de gana en una persona amb Alzheimer, vegem detalladament algunes qüestions i com podríem tractar-les:

Atendre els seus gustos i preferències

Tots tenim gustos, preferències i reticències individuals en relació amb els hàbits d’alimentació. Cal tenir en compte que, amb l’edat, i també amb el procés de la demència, aquests gustos i preferències poden canviar; per tant, és aconsellable anar provant amb diferents tipus d’aliments, amaniments i coccions. 

Tractar de compensar determinats dèficits cognitius

La progressió de la demència comporta una sèrie de símptomes cognitius que poden fer que una persona amb Alzheimer no vulgui menjar. Potser, degut a l’agnòsia (dificultat o incapacitat de reconèixer el que es percep pels sentits) no reconegui adequadament els aliments, ja sigui per la vista, l’olfacte o el gust. 

D’altra banda, els problemes relacionats amb l’apràxia (dificultat per realitzar moviments coordinats i fer servir utensilis) poden plantejar dificultats o incapacitat per utilitzar els coberts. 

Així mateix, cal tenir en compte que les persones amb Alzheimer poden tenir dificultats per interpretar adequadament els senyals del seu cos, com la gana, o tenir dificultats importants de llenguatge. Per tant, tampoc no s’aconsella confiar només en el fet de preguntar-li si té gana; cal comprovar que no en té oferint-li aliments. 

Per minimitzar aquestes dificultats i afavorir l’apetència d’una persona amb Alzheimer es poden utilitzar les següents estratègies:

• Amanir el menjar amb herbes aromàtiques.
• Servir el menjar una mica calent (sense que cremi) perquè emani la seva aroma.
• Simplificar la necessitat d’ús de coberts (només un) o oferir aliments que es puguin menjar amb les mans.

Contemplar la possibilitat que no tingui gana

Amb l’edat, les necessitats d’ingesta calòrica varien, la qual cosa també depèn de la despesa calòrica de cada persona. Si una persona amb demència, que acostuma a ser una persona gran, té un baix nivell d’activitat física en el seu dia a dia, és probable que tingui menys sensació de gana. 

Per això, és important no pretendre que la freqüència o la quantitat d’ingesta d’aliments sigui la mateixa que per a altres persones. Hem d’oferir quantitats de menjar moderades, i tornar a provar en un altre moment quan es pugui interpretar que la negativa és per falta de gana. 

Considerar que potser ha oblidat com es menja

En fases greus de la demència, una persona amb Alzheimer pot no voler menjar perquè no obre la boca quan té els aliments al davant. Quan el deteriorament cognitiu és molt important les activitats més bàsiques de la vida diària es veuen afectades (la capacitat de menjar de forma autònoma, per exemple). 

La persona pot haver oblidat què ha de fer per ingerir el menjar. En aquesta situació pot ajudar el fet de tocar-li suaument els llavis amb la cullera per estimular el reflex oral i de deglució, o fer nosaltres de models, obrint la boca quan li aproximem l’aliment per estimular l’acció per imitació. 

Estar alerta a indicis de disfàgia orofaríngia

Amb aquest nom es fa referència a problemes de deglució (per empassar-se el menjar) que poden derivar en ennuegada, pneumònia per aspiració o asfíxia, en els casos més greus. Alguns indicis poden apuntar a la possibilitat que la persona amb Alzheimer presenti aquest problema, com per exemple raspera, baveig per manca de deglució de la saliva, o tos durant o després de la ingesta d’aliments, entre d’altres. 

Patir aquesta condició pot generar aprensió o por a ingerir aliments i pot provocar que la persona amb Alzheimer no vulgui menjar. És una situació que pot derivar en complicacions serioses i que sempre requereixen la valoració i el consell per part de metges o professionals especialitzats (abans de recórrer a estratègies populars, que no sempre seran les idònies). 

Quan la persona amb Alzheimer no vol menjar i es mostra alterada

Una persona amb demència pot presentar símptomes conductuals que poden incloure irritabilitat o agressivitat. En el moment dels àpats aquests símptomes es poden manifestar en accions com apartar bruscament el plat o la mà de qui li dona el menjar, o fins i tot escopir-ho. És fonamental recordar que quan el llenguatge està molt afectat, sovint, la conducta és una forma de comunicació. Algunes causes que podrien explicar aquest comportament són: 

• No li agrada l’aliment o la beguda que se li ofereix, o no té una temperatura adequada (massa fred o calent).
• El lloc on hi és o les persones que l’envolten no li fan sentir còmode. 
• Sent frustració per les dificultats que experimenta i li molesta el fet de necessitar ajuda.
• La persona se sent aclaparada o pressionada perquè mengi.

Tractar d’identificar les causes subjacents a la conducta pot ajudar a realitzar les adaptacions necessàries per afavorir el benestar, tant de la persona amb Alzheimer com de la persona que la cuida. És important recordar que si la persona cuidadora no és capaç de controlar la inquietud que li provoca la conducta de la persona malalta, li traslladarà aquest nerviosisme i això complicarà encara més la gestió de la situació. 

Davant canvis abruptes en la ingesta d’aliments és fonamental consultar el professional mèdic de referència o els especialistes perquè valorin les possibles causes subjacents i, en general, per rebre les orientacions necessàries per cobrir les necessitats nutricionals de la persona amb Alzheimer al llarg del procés de la malaltia.