La síndrome confusional en persones d’edat avançada

La síndrome confusional, o delirium, es caracteritza principalment per una marcada alteració del nivell de consciència i la capacitat atencional, i comporta una altra sèrie d’alteracions cognitives, de l’estat d’ànim, del son i de la conducta. En aquest article parlarem de les seves característiques, símptomes i causes.

Què és una síndrome confusional?

La síndrome confusional, també anomenat delirium, és una alteració de la funció cerebral que comporta, entre altres coses, una acusada alteració de la consciència i l’atenció. Els símptomes d’aquesta síndrome acostumen a aparèixer de forma brusca i presentar fluctuacions al llarg del dia, però són més intensos a la nit (síndrome vespertina). La seva durada és molt variable; pot prevaldre actiu diversos dies, o diverses setmanes o mesos, en funció de la causa que el desencadeni.

L’aparició d’aquesta síndrome és freqüent en persones d’edat avançada, particularment en les que tenen un deteriorament cognitiu o demència. 

Principals símptomes de la síndrome confusional

La simptomatologia de la síndrome conductual és àmplia i està relacionada amb els aspectes següents:

Nivell de consciència

La seva alteració és el símptoma preponderant de la síndrome confusional. S’observa un nivell d’alerta marcadament alterat a l’hora de respondre als estímuls de l’entorn. Aquest nivell d’alerta no es manté estable, sinó que fluctua entre un estat letàrgic i la hiperreactivitat al llarg del dia.

Alteracions cognitives

S’observa una alteració generalitzada de les capacitats cognitives. Les marcades dificultats per a centrar, mantenir i parar atenció s’acompanya d’una alteració de la memòria recent i desorientació en el temps i en l’espai, un llenguatge confús i incoherent, i una capacitat de raonament desorganitzada amb presència freqüent de deliris i al·lucinacions. 

Alteracions de l’estat d’ànim

És habitual experimentar fluctuacions entre estats d’apatia, inquietud, ansietat i depressió. 

Canvis conductuals

S’observa una conducta alterada, desorganitzada, la qual cosa impedeix a la persona afectada portar a terme activitats bàsiques de forma apropiada, com per exemple menjar, fer la toaleta o vestir-se. A més, és habitual experimentar diferents canvis conductuals durant el dia, siguin d'alentiment, agitació o agressivitat.

Alteracions del son

La persona pot mostrar excessiva somnolència durant el dia i experimentar insomni, confusió i agitació durant la nit.

Principals causes i factors de risc desencadenants 

Existeixen un gran nombre de causes o factors de risc que poden provocar una síndrome confusional en persones d’edat avançada. Els més rellevants són:  

• Presència de deteriorament cognitiu.
• Alteracions metabòliques (causades, per exemple, per una insuficiència renal o hepàtica).
• Alteracions endocrines (com una diabetis no controlada).
• Infeccions (neurològiques, respiratòries i urinàries, entre d’altres).
• Patir malalties neurològiques i vasculars (ictus, meningitis).
• Dolor no controlat.
• Desnutrició.
• Efectes secundaris derivats d’alguns fàrmacs o de la interacció de diversos d’ells. 

També existeixen altres factors que depenen sobretot de les circumstàncies i de l’entorn de la persona afectada. Particularment en persones que presenten un deteriorament cognitiu previ, poden actuar com a desencadenants determinades situacions que poden ser desestabilitzadores o estressants, com per exemple un ingrés hospitalari, un canvi de domicili, una intervenció quirúrgica recent, o la manca de mobilitat prolongada (per alta dependència funcional). 

Diagnòstic, tractament i prevenció de la síndrome confusional

Davant símptomes compatibles amb una síndrome confusional, un cop diagnosticat, el metge intentarà identificar els factors precipitants que l’han provocat. Per a això, realitzarà una entrevista clínica acompanyada d’una bateria d’exploracions i proves, com per exemple:

• Examen físic
• Exploració cognitiva, de l’estat d’ànim i conductual
• Revisió de la medicació de la persona afectada
• Analítiques i proves d’imatge (segons cada cas)
• Etc.

El tractament se centrarà en les causes desencadenants que s’hagin identificat, en el control de la simptomatologia i en garantir que la persona afectada rebi les atencions bàsiques (alimentació, higiene personal, etc.) fins que la síndrome remeti. 

És habitual establir controls preventius dels factors de risc en persones d’edat avançada, durant un ingrés hospitalari, per exemple, ja que és un context en què sovint es desencadena la síndrome confusional en persones grans. 

No confondre la síndrome confusional amb el deteriorament cognitiu o la demència

La síndrome confusional, el deteriorament cognitiu i la demència comparteixen una simptomatologia similar, la qual cosa, d’entrada, pot dificultar el diagnòstic. Tanmateix, existeixen diferències clares entre aquestes entitats. 

En el cas de la síndrome confusional, com que la simptomatologia acostuma a aparèixer de forma abrupta i aguda, té un inici clar en el temps; la causa desencadenant acostuma a ser identificable: un o diversos factors de risc; i el quadre acostuma a ser transitori i reversible; és a dir, que la simptomatologia remet un cop s’inicia el tractament.

En canvi, en el cas del deteriorament cognitiu i la demència, l’inici és insidiós (no té un començament clar en el temps); els símptomes progressen lentament; la causa desencadenant és múltiple; i el deteriorament, la major part de les vegades, és irreversible i no remet.

Com sabem, avui dia no tenim cap tractament comercialitzat capaç de frenar, alentir o modificar l’avançament de la majoria de les demències, com per exemple la causada per l’Alzheimer. 

Tanmateix, com hem explicat anteriorment, el deteriorament cognitiu i la demència són dos dels factors que més ens predisposen a patir una síndrome confusional. Cal destacar que la presència d’una síndrome confusional no implica necessàriament l’existència d’un quadre de deteriorament cognitiu previ. Però sí que podria considerar-se un senyal d’alarma, i s’hauria de valorar la possibilitat d’estar davant l’inici d’un procés neurodegeneratiu no detectat fins al moment. En el cas de les persones amb deteriorament cognitiu o demència diagnosticada, l’aparició de la síndrome confusional podria comportar l’acceleració del deteriorament. 

Per tant, si un ésser estimat, afectat o no per una demència, presenta de forma abrupta una alteració rellevant del seu nivell de consciència, de les seves capacitats cognitives, de la seva conducta, del seu estat d’ànim o del son, és fonamental sol·licitar atenció mèdica immediata, ja que podria estar manifestant una síndrome confusional i necessitaria un tractament i una atenció específica.