Alimentació i Alzheimer: el paper dels omega-3 del peix

Adoptar hàbits de vida saludables, per exemple, respecte a la nostra alimentació, ens ajuda a protegir-nos davant l’aparició de malalties cròniques, moltes d’elles associades a l’envelliment, com és el cas de l’Alzheimer. L’activitat física, el control dels factors de risc, una bona gestió de l’estrès, dormir correctament o seguir una dieta saludable són aliats més poderosos del que creiem.

El Dr. Aleix Sala-Vila, investigador del BarcelonaBeta Brain Research Center i de l’IMIM, ens parla en aquest article sobre la relació que existeix entre l’alimentació i l’Alzheimer, concretament sobre el rol dels àcids grassos omega-3 presents al peix. 

El descobriment de la relació entre els omega-3 del peix i la salut cardiovascular

Dins del camp de l’alimentació, un dels components més estudiats al llarg de la història han estat els àcids grassos omega-3. El Dr. Sala-Vila explica que la seva recerca despunta a la dècada dels anys setanta, quan un investigador danès s’adona d’un fet inexplicable en la població Inuit (nadius de Groenlàndia). Tot i que la seva dieta inclou grans quantitats de greix de balena i foca, tenen menys infarts del que correspondria a una població que consumeix tant greix animal (en teoria perjudicial per a la salut cardiovascular). Amb perspicàcia, raona que aquest tipus de greix ha de contenir quelcom que fa que sigui especial. 

Després de molts anys de recerca, es descobreix que l’efecte protector del greix de balena i de foca davant l’infart de miocardi en la població Inuit és degut al seu alt contingut en àcids grassos omega-3. El seu nom s’explica per una estructura química que comparteixen tots els greixos d’aquesta família. 

Es troba en abundància en el peix blau (salmó, tonyina, sardina, areng, etc.), que és més gras, però no tant en el peix blanc (bacallà, rap, llenguado, lluç, etc.), que ho és menys. Tot i que alguns peixos i els mamífers marins contenen grans quantitats d’omega-3, no el sintetitzen. Els responsables reals de sintetitzar-lo són petites microalgues, i també un tipus de plàncton (microorganismes marins). 

Per tant, tant els peixos com les balenes acumulen l’omega-3 que procedeix de la seva dieta. Des d’aleshores, els omega-3 d’origen marí han estat àmpliament estudiats en el camp de la salut cardiovascular. L’American Heart Association (l’Associació Americana del Cor) recomana el consum de dues racions de peix (preferiblement blau) a la setmana.

Alimentació i Alzheimer: de la salut cardiovascular a la salut cerebral

Des de fa alguns anys sabem que molts hàbits i factors que afavoreixen la salut cardiovascular també afavoreixen la salut del nostre cervell. I en aquest sentit, destaca Sala-Vila, hi ha un omega-3 que ens interessa, un àcid gras amb un nom gairebé impronunciable: àcid docosahexaenoic (també anomenat DHA). Aquest omega-3 és molt interessant pel que fa al tema que tractem: 

• En primer lloc, perquè s’acumula al nostre cervell fins i tot abans de néixer. En el tercer trimestre de gestació, existeix una gran demanda per part del fetus d’aquest àcid gras, que principalment es dirigeix al cervell i a la retina. Per aquest motiu, els mamífers hem desenvolupat un mecanisme de transport preferencial a través de la placenta. 
• En segon lloc, ens interessa perquè, en molts estudis realitzats amb donants de cervell, s’ha observat que els nivells cerebrals de DHA són més baixos en persones amb Alzheimer que en persones sanes. 
• Finalment, ens interessa perquè, gràcies a la recerca experimental (amb cèl·lules en cultiu i models animals), hem vist que afegir DHA a la dieta millora alguns trets característics de la malaltia d’Alzheimer, com el de l’agregació de beta-amiloide. A més d’afavorir una correcta circulació cerebral, el DHA redueix la neuroinflamació. 

D’acord amb aquests tres punts, alguns estudis epidemiològics han descrit que les persones que diuen que inclouen el peix blau en la seva dieta habitual redueixen de forma significativa el risc de patir la malaltia d’Alzheimer. Però d’aquesta observació no es pot inferir una relació directa causa-efecte. És a dir, no podem dir que el peix (o la ingesta de DHA) redueixi el risc de patir la malaltia. Per exemple, les persones que consumeixen més peix probablement també tenen altres hàbits de vida saludables que contribueixen a reduir aquest risc.

Cal seguir investigant sobre els omega-3, l’alimentació i l’Alzheimer

Per establir causalitat, cal fer assajos clínics basats en suplements a base de DHA. Fins ara, indica el Dr. Sala-Vila, no tenim assajos d’aquest tipus en relació amb la prevenció primària de l’Alzheimer. És a dir, encara no podem saber si el consum diari de DHA redueix el risc de patir Alzheimer (en comparació amb si no el consumim). Hem de tenir en compte que es tracta d’una malaltia d’evolució lenta, els mecanismes de la qual estem començant a comprendre. 

Ara com ara, els estudis més ambiciosos s’han portat a terme per veure si el fet de rebre suplements dietètics amb DHA durant dos anys disminueix la caiguda de la funció cognitiva. Tot i que hi havia motius per a ser optimista, els resultats no han estat els esperats. Això ens porta a fer una pausa en el camí per reflexionar sobre els punts en què podem haver fallat. 

Un dels punts més crítics és identificar quina població pot treure més benefici de la suplementació amb DHA com a eina de protecció davant la malaltia de l’Alzheimer. Sala-Vila adverteix que queden moltes preguntes per resoldre, com per exemple: 

• Si ja ha començat el declivi cognitiu, és massa tard? 
• Si ens centrem en la població sana, a quina edat cal començar a suplementar? 
• Tindria algun efecte la suplementació amb DHA en les persones que ja consumeixen dues o més racions de peix blau a la setmana? 
• La suplementació serà més efectiva en persones que tenen un risc més alt de patir la malaltia? (ja sigui per factors genètics o d’un altre tipus) 

Tenir la resposta a aquestes preguntes ens permetrà millorar el disseny de futurs estudis, un objectiu que encaixa en la medicina de precisió, també anomenada "medicina personalitzada" o "medicina genòmica". Es tracta de guiar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties basades en els gens individuals de cada persona, el seu medi ambient i el seu estil de vida.