<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
apatia

L'apatia: un símptoma conductual molt freqüent en la malaltia d'Alzheimer


L'apatia és un dels símptomes conductuals més freqüents en la malaltia d'Alzheimer. Segons diferents estudis es presenta en prop d'un 65% dels casos, i sovint comporta una progressió més ràpida del deteriorament cognitiu i funcional. Tot i ser tan comú, sovint no rep l'atenció que mereix, ja que l'apatia pot semblar menys pertorbadora que altres alteracions de conducta, com la irritabilitat o el comportament agressiu. La seva manifestació persistent, a més, es relaciona amb un alt impacte negatiu en l'estat d'ànim, benestar i qualitat de vida del cuidador. En aquest article expliquem què és l'apatia i oferim alguns consells per tractar-la i procurar reduir el seu impacte. 

Què és l'apatia?

L'apatia es defineix com una pèrdua o disminució de la motivació en, com a mínim, dos d'aquests tres aspectes: conductes dirigides a objectius, activitat cognitiva o expressió emocional, en grau suficient com per causar una alteració significativa en la vida quotidiana. Les persones amb Alzheimer (i també amb demència per altres causes) poden presentar qualsevol d'aquestes tres formes d'apatia.

  • Apatia conductual o d’autoactivació: Es mostra una acusada disminució de l'activitat espontània, fins al punt que la persona pot arribar a no caminar, ni tan sols per la llar, i a desatendre la realització d'activitats de les que física i cognitivament encara és capaç. Normalment, amb un estímul extern, la persona sol respondre a la incitació a fer coses concretes. És a dir, la persona, per si mateixa, no es mou d'on està asseguda, per exemple, però pot aixecar-se i caminar sense problema quan se li suggereix o insisteix per a anar a fer una passejada.
  • Apatia cognitiva: es reflecteix en una manca d'iniciativa per a la realització d'activitats cognitives, que pot ser tan cridanera com pràcticament no parlar (estant el llenguatge prou preservat), o no mostrar cap interès o curiositat per les activitats que realitzen altres persones. 
  • Apatia emocional-afectiva: implica una gran disminució o absència d'expressió d'emocions, aparentant indiferència i falta d'empatia. Pot semblar que la persona no es preocupa pels altres o que no l'afecta res del que passa al seu voltant, no mostrant ni alegria ni tristesa pels esdeveniments. 

Encara que l'apatia i la depressió comparteixen alguns símptomes (per exemple, retraïment o baixa activitat espontània), no són el mateix ni, necessàriament, apareixen juntes. En molts casos, les persones amb Alzheimer que mostren apatia, no tenen depressió. Simplement, no mostren iniciativa o interès per activitats o per l'entorn, o semblen no emocionar-se per res, però aquesta conducta no sol estar associada a símptomes depressius, com la tristesa, la culpa o la desesperança. 

No obstant això, la depressió no és tampoc infreqüent en persones que pateixen malaltia d'Alzheimer. Per això, davant del dubte, és recomanable consultar-ho amb l'especialista. 

L'apatia en una persona amb Alzheimer

L'apatia pot manifestar-se de forma primerenca en la malaltia d'Alzheimer i, sovint, persisteix al llarg de tot el procés, impactant en el curs clínic de la malaltia i el maneig de la cura de la persona. 

Les persones amb Alzheimer en què l'apatia és un símptoma persistent solen presentar una major alteració en la realització de les activitats de la vida diària del que seria esperable pel seu estat cognitiu

Aquestes són algunes formes en què es pot manifestar l'apatia en una persona amb Alzheimer: 

  • Està excessivament calmada i amb prou feines conversa.
  • Aparenta no ser conscient del seu entorn ni de les persones que l'envolten.
  • Té la mirada perduda, sembla absent. 
  • Li representa un gran esforç posar-se a fer qualsevol cosa amb la qual abans gaudia.

Les persones amb Alzheimer que presenten una important apatia depenen absolutament dels seus cuidadors per iniciar la majoria d'activitats que, si fos per elles mateixes, no farien. Això suposa un nivell més gran de sobrecàrrega del cuidador, amb un empitjorament de la seva qualitat de vida i benestar. A més, normalment, comporta una progressió més ràpida de la malaltia.  

Cercar possibles causes de la conducta apàtica

En la malaltia d'Alzheimer l'apatia es pot associar amb patrons específics d'atròfia cerebral i relacionar-se amb la desconnexió de diferents circuits neuronals. Per tant, la principal causa subjacent està en els canvis neuropatològics de la malaltia

No obstant això, com succeeix amb altres símptomes conductuals, alguns factors poden afavorir la seva aparició o persistència i, si els detectem, podem actuar d'alguna manera per millorar la conducta apàtica. 

Aquests són alguns dels motius que poden afavorir que la persona amb Alzheimer mostri apatia, ja sigui no iniciant per si mateixa les activitats, o mostrant-se absent o amb poca resposta a estímuls. 

  • El propi deteriorament cognitiu: d'entre els símptomes cognitius de l'Alzheimer, les dificultats de tipus executiu, que són les que permeten planificar, iniciar i dur a terme la seqüència de realització d'activitats, poden estar relacionades amb la desmotivació per posar-se a fer coses per un mateix. Sovint, el fet de percebre aquestes dificultats, pot ser el motiu pel qual la persona amb Alzheimer vegi disminuïda la seva autoestima i confiança en si mateixa, portant-la a retreure’s i estar inactiva, creant-se una espiral negativa per a la progressió de la malaltia.
  • Malestar emocional: assimilar les dificultats i pèrdues que comporta un procés de demència és quelcom que, tot i  que sovint no sàpiguen com expressar, és comprensible que pugui impactar emocionalment a la persona que la pateix. Pot sentir por, enuig, tristesa, frustració, vergonya... Un cúmul d'emocions i sentiments que, fins i tot, pot suposar una depressió i provocar retraïment. I l'apatia pot ser una manifestació resultant d'aquesta situació emocional. 
  • Avorriment o aïllament: de vegades, amb les millors intencions, s'opta per no demanar moltes coses a la persona amb Alzheimer, sobreprotegint-la o assumint a priori que no podrà realitzar-les. Però això pot comportar un efecte negatiu, provocant que la persona s'avorreixi o se senti aïllada, privant-la, a més, d'oportunitats d'estimulació. 
  • Problema de salut o medicaments: en persones amb demència, sovint, la conducta és una forma de comunicació. La manca de motivació i d'activitat podria ser conseqüència d'algun malestar, dolor, malaltia subjacent, o l’efecte secundari d'algun fàrmac. Pot ser que la persona no sigui capaç d'expressar-ho en paraules o que tingui dificultats per reconèixer el seu propi malestar. 

Com es pot tractar l'apatia d'una persona amb Alzheimer?

A l'igual que altres símptomes conductuals de la malaltia d'Alzheimer, tractar de detectar possibles factors causants i modificar-los, pot resultar en canvis positius. És recomanable que la primera opció sigui provar amb aproximacions no farmacològiques, basades en l'observació i modificació de l'entorn i l'actuació de les persones cuidadores i familiars

Aquests són alguns suggeriments per intentar rebaixar el nivell d'apatia:

  • Proposar a la persona amb Alzheimer la realització d'activitats amb les que sabem que pot gaudir. Posar més èmfasi i reconeixement en el fet de fer les coses i no tant en el resultat.
  • Valorar si les activitats que se li proposen tenen una dificultat assumible per a ella, per evitar que se senti desbordada i pugui frustrar-se. 
  • Ser flexible en la proposta i realització d'activitats: de vegades, una mateixa activitat pot ser rebuda millor en un moment del dia que en un altre. O, en el cas que sigui molt complexa per les seves capacitats actuals, es pot fragmentar en parts més senzilles o adaptar-la a les possibilitats cognitives de la persona. 
  • Promoure l'inici de les activitats. En molts casos, l'apatia dificulta a la persona amb Alzheimer iniciar per si mateixa les activitats, però la incitació de vegades és suficient per posar-s’hi, particularment quan la proposta li resulta atractiva. Cal mostrar fermesa en la proposta i la intenció, alhora que afecte i comprensió. 
  • Ajudar a la realització de les activitats i tasques, sense acabar-les per ella, per reforçar el seu sentiment d'utilitat i aportació productiva, evitant la frustració de no poder acabar-les per si mateixa. 
  • Procurar que la persona se senti productiva, útil i valorada, sense caure en una excessiva simplificació que pugui comportar felicitacions exagerades, que pugui percebre com un tracte infantilitzat. 
  • Proposar activitats significatives per a la persona amb Alzheimer. Escoltar música que li agradi, o realitzar activitats que la connectin amb la seva història de vida i els seus records, pot ser una forma de despertar la motivació o la connexió amb l'entorn. 
  • Incloure l'activitat física a les rutines del dia a dia. Caminar, ballar o practicar algun esport, en definitiva, l'activitat física pot ajudar a disminuir l'apatia, a més de ser molt beneficiosa pel cervell i per a la salut general. 
  • Mostrar afecte. És important comprendre que, tot i que la persona sembli absent, no mostri emocions i estigui aparentment indiferent davant les persones i circumstàncies del seu entorn, això es deu als canvis cerebrals de la malaltia, i no vol dir que no necessiti de l'afecte i la comprensió dels altres. De vegades, simplement estar al seu costat, donar-li la mà, o fer-li una carícia o una abraçada pot ser molt reconfortant. 
  • Recordar que és present. Encara que la seva actitud sigui d'absència i que sembli "desconnectada" de l'entorn, l'apatia no és reflex d'incapacitat per veure, sentir i comprendre el que passa al seu voltant. És molt important, per tant, no actuar ni parlar de la persona amb Alzheimer com si no s'assabentés de res o no hi fos present. Pel fet de tenir dificultat en expressar emocions no vol dir que no les senti. 

Si, tot i provar amb aquest tipus de recomanacions, l'apatia és molt acusada o persisteix en el temps, caldria consultar amb el metge especialista. Tot i que no hi ha un tractament específic per a l'apatia, alguns fàrmacs, com els inhibidors de la colinesterasa, poden contribuir a millorar l'apatia. El metge revisarà el tractament de la persona amb Alzheimer, o esbrinarà si hi ha alguna altra causa que pugui explicar l'acusada apatia.

Categories: L'Alzheimer

29.10.2020


Posts relacionados