<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
deambulacio

Deambulació i recerca d’objectes: conductes freqüents en l’Alzheimer


Entre els diversos símptomes de la malaltia d’Alzheimer, sovint poden aparèixer conductes que no sempre són fàcils de gestionar i que poden interferir en la realització fluïda de les activitats quotidianes. Aquestes conductes acostumen a generar estrès i angoixa a les persones cuidadores i les que envolten la persona amb Alzheimer. Veurem dos exemples: la deambulació i la recerca o canvi de lloc d’objectes.

Deambulació de la persona afectada sense motiu aparent

Un dels símptomes cognitius de la malaltia d’Alzheimer és la desorientació. La necessitat de trobar referents per poder ubicar-se pot fer que la persona afectada desenvolupi conductes com la deambulació sense propòsit o destí aparent

Descarrega la guia "Claus sobre l'Alzheimer"

Darrera d’aquesta conducta acostuma a haver-hi un motiu, tot i que normalment no és evident per a les persones cuidadores o altres persones de l’entorn. Per això és imprescindible buscar pistes que puguin aclarir què és el que provoca la deambulació i el fet d’anar ençà i enllà.

Possibles motius de la deambulació sense motiu aparent

Per avorriment o per seguir un patró del passat

Pot ser que la persona estigui avorrida, que estigui buscant algun objecte o que estigui seguint un patró del passat i pensi que ha de sortir a treballar o a fer la compra. 

Perquè té por o malestar

També pot ser que estigui espantada perquè no comprèn el que està succeint al seu voltant o no sap on es troba. A vegades, la deambulació freqüent i inquieta pot ser també un senyal de malestar, de no trobar-se bé, ja sigui per algun trastorn o per sentir incomoditat per circumstàncies passatgeres (la temperatura ambiental, per exemple).

Un entorn sorollós, o amb diverses persones parlant a la vegada, pot ser motiu suficient perquè la persona amb Alzheimer s’estressi i vulgui marxar. 

Aquesta deambulació és perillosa? Com evitar-la?

Si la persona es troba en un ambient segur, com per exemple a casa, el fet que deambuli no suposa cap risc si es prenen les mesures de seguretat adients. Tanmateix, pot ser perillós si l’entorn presenta elements de risc perquè no està convenientment adaptat als condicionants de la malaltia. A l’exterior, a més, el malalt podria perdre’s.

No sempre serà possible evitar que la persona amb Alzheimer deambuli d’un lloc a un altre. Per tant, cal vetllar per la seguretat i adaptar l’entorn tant com sigui possible:

  • limitar l’espai pel qual la persona es pot moure, garantint la seva seguretat i valorant els riscos i els beneficis sense caure en restriccions injustificades,
  • eliminar objectes que puguin provocar caigudes o cops,
  • il·luminar zones obscures,
  • evitar les escales,
  • assegurar-se que no pugui sortir de casa fàcilment si ens despistem, si no conserva suficient capacitat d’orientació,
  • descobrir les causes que provoquen la deambulació i intentar trobar solucions que la minimitzin.

Algunes de les solucions són, per exemple, proposar la realització d’alguna activitat que l’entretingui i assegurar-se que les seves necessitats bàsiques estan satisfetes i que no té gana, set, ni vol anar al lavabo. 

Per minimitzar la desorientació en l’entorn, els estímuls clarament visibles poden ajudar al malalt a identificar que està en un espai familiar (el seu coixí favorit al llit, una manta que utilitzi freqüentment al sofà, fotografies de parents al dormitori o al saló, etc.).

Si sembla que deambula perquè busca una persona en concret, pot ajudar el fet d’intentar esbrinar qui és i, si és una persona accessible, trucar-la o buscar un moment per anar a visitar-la. Si, en canvi, està buscant algun ésser estimat ja mort o que viu molt lluny, podem ensenyar-li alguna fotografia i parlar de bons moments passats amb aquesta persona per, subtilment, anar desviant la seva atenció cap a una altra activitat si la situació l’altera emocionalment. 

Encara que sembli que deambula perquè intenta reproduir rutines quotidianes del passat (preparar-se per anar a treballar, per exemple), és aconsellable reconduir afablement la persona a les rutines del moment actual, sense evitar, si això la tranquil·litza, conversar sobre aspectes relacionats amb la feina que realitzava.

Buscar objectes i remoure calaixos

És freqüent que una persona amb Alzheimer comenci a recercar i remoure calaixos, armaris i llocs on hi ha coses guardades. També pot col·locar coses en llocs atípics (una peça de vestir al frigorífic, per exemple).

Es tracta d’un comportament que pot resultar disruptiu, molest o, fins i tot, perillós. En molts casos, darrere d’aquests comportaments pot haver una raó i, si esbrinem quina és, podem intentar minimitzar-los. Potser la persona està buscant quelcom però no sap expressar què és, o potser està avorrida i necessita sentir-se ocupada. 

Davant aquest tipus de conductes, en primer lloc, hem de garantir la seguretat de la persona i evitar que es faci mal mentre fa aquestes cerques. A més, intentarem evitar que generi un perjudici material o personal a altres persones. Així, podem guardar amb clau els productes tòxics o perillosos, amagar la galleda de les escombraries (per evitar que remogui allà o pugui llençar coses útils o de valor), guardar molt bé la documentació important, les joies, els dispositius tecnològics, les claus, etc. Si descobrim determinats llocs on acostuma a deixar els objectes, haurem de revisar-los regularment i tornar les coses al seu lloc quan no ens vegi. 

D’altra banda, podem oferir-li un espai determinat on pugui col·locar coses i remoure el seu contingut tranquil·lament, com per exemple una calaixera o una capsa amb diversos objectes. O potser abandoni aquesta rutina si diàriament li demanem que ens ajudi en alguna tasca (doblegar la roba, ordenar un calaix, etc.) o li proporcionem alguna activitat amb la qual es pugui sentir útil.

La deambulació i la cerca incessant d’objectes són comportaments habituals en persones amb la malaltia d’Alzheimer. Davant aquestes actituds, és necessari vetllar per la seguretat de la persona i comprendre el motiu que les origina per tal d’intentar reconduir-les.

Categories: Alzheimer i demència

15.06.2022

New call-to-action

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados