La incontinència urinària és un problema habitual entre les persones amb demència i pot representar un desafiament significatiu per a elles i per a les persones cuidadores. L’objectiu d’aquest article és proporcionar una comprensió bàsica de la incontinència urinària, explorar-ne les possibles causes reversibles i oferir consells pràctics per al seu maneig.
Què és la incontinència urinària?
La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d’orina. Poden ser petites fuites o una pèrdua més significativa de control sobre la bufeta. Aquesta condició no afecta només la qualitat de vida de les persones que la pateixen, sinó que també pot ser una font d’estrès i preocupació per a les persones cuidadores. En el context de la demència, la incontinència urinària es pot complicar pels símptomes cognitius i conductuals associats a la malaltia.
Hi ha diversos tipus d’incontinència:
- Incontinència d’esforç: quan hi ha una pressió sobtada sobre la bufeta (en tossir, esternudar, riure o aixecar objectes pesants, per exemple).
- Incontinència d’urgència: quan hi ha una necessitat sobtada i urgent d’orinar, seguida d’una pèrdua involuntària d’orina.
- Incontinència per sobreeiximent: quan la bufeta no es buida completament i es produeixen fuites freqüents o degoteig.
- Incontinència funcional: quan una persona no pot arribar a temps al lavabo degut a problemes físics o mentals, o no és conscient de la necessitat d’orinar. La pateixen habitualment les persones amb demència que, per la seva alteració cognitiva, no processen adequadament els senyals d’ompliment de bufeta i no responen a la necessitat d’anar al lavabo.
Possibles causes reversibles de la incontinència urinària
És fonamental no assumir automàticament que la incontinència urinària és una conseqüència directa de la demència. Hi ha causes reversibles que es poden tractar per millorar o resoldre aquest problema. Identificar i abordar aquestes causes és essencial per a un maneig efectiu de la incontinència urinària.
Infecció urinària
Les infeccions del tracte urinari (ITU) són una causa habitual d’incontinència. Les ITU poden irritar la bufeta i augmentar la urgència urinària, provocant episodis d’incontinència. Alguns dels símptomes són el dolor en orinar, la necessitat freqüent d’orinar i l’aspecte tèrbol de l’orina.
El tractament, generalment, consisteix a prendre antibiòtics i augmentar la ingesta de líquids per ajudar a eliminar la infecció. Una ITU pot ser causa d’una alteració de la conducta en una persona amb demència davant la dificultat per comunicar el seu malestar i, fins i tot, ser subjacent a una síndrome confusional.
Glàndula prostàtica engrandida
En els homes, una pròstata engrandida pot obstruir el flux d’orina, la qual cosa provoca una micció freqüent i dificultats per buidar la bufeta completament. Aquest problema és habitual en els homes d’edat avançada i es pot tractar amb medicaments o, en alguns casos, amb una cirurgia per reduir la mida de la pròstata i, d’aquesta manera, mitigar-ne els símptomes.
Deshidratació
La ingesta insuficient de líquids pot provocar una orina més concentrada, cosa que irrita la bufeta i augmenta la urgència urinària. Assegurar-se que la persona begui prou agua durant tot el dia pot ajudar a reduir els episodis d’incontinència.
Diabetis no tractada
Els nivells elevats de glucosa a la sang poden augmentar la producció d’orina, i això pot provocar incontinència. Controlar adequadament la diabetis mitjançant la dieta, l’exercici físic i la medicació pot ajudar a minimitzar aquest problema.
Consum excessiu de diürètics
Els diürètics, sovint emprats per tractar la hipertensió i altres problemes de salut, augmenten la producció d’orina. Si es prenen en excés, poden provocar incontinència. Consultar l’equip mèdic de referència sobre la dosi adequada i l’horari d’administració pot ajudar a manejar aquest efecte secundari.
Consum excessiu de cafeïna
La cafeïna és un diürètic natural que pot irritar la bufeta i augmentar la necessitat d’orinar. Reduir el consum de begudes amb cafeïna, com el cafè, el te i els refrescos, pot disminuir la freqüència de la incontinència.
Medicaments que dificulten la retenció d’orina
Alguns medicaments, com ara els sedants i els antidepressius, poden afectar la capacitat de la bufeta per retenir l’orina. Revisar els medicaments en la consulta mèdica i considerar alternatives, si és possible, pot ser una estratègia efectiva per manejar la incontinència.
Consells per al maneig de la incontinència urinària en persones amb demència
El maneig de la incontinència urinària en persones amb demència requereix una combinació d’estratègies pràctiques i una actitud empàtica i comprensiva per part de les persones cuidadores. A continuació, oferim alguns consells pràctics:
- Establir una rutina de bany. Programar visites regulars al lavabo, aproximadament cada 2-3 hores, pot ajudar a reduir els episodis d’incontinència. Aquesta rutina ajuda a entrenar la bufeta i a minimitzar la urgència urinària.
- Portar roba fàcil de treure. Facilitar l’accés al bany portant roba amb tancaments senzills, com ara velcro o elàstics, pot disminuir l’ansietat i el nombre d’episodis d’incontinència urinària.
- Controlar la ingesta de líquids. Limitar la ingesta de líquids abans d’anar a dormir i evitar begudes amb cafeïna o alcohol pot reduir la incontinència nocturna. Tanmateix, és important mantenir una hidratació adequada durant el dia.
- Crear un entorn segur i accessible. Assegurar-se que el camí al bany estigui lliure d’obstacles i ben il·luminat pot ajudar a evitar episodis d’incontinència urinària. Col·locar senyals visuals que indiquin on està el lavabo és una estratègia d’adaptació de l’entorn que pot ser útil per a les persones amb demència. En aquest mateix sentit, és important realitzar algunes adaptacions al bany per facilitar el seu ús i accessibilitat, controlant aspectes com l’alçada de l’inodor o elements de subjecció per asseure’s i aixecar-se més fàcilment.
- Emprar productes de protecció. Emprar productes, com protectors absorbents, i roba interior especial pot ajudar a mantenir la dignitat i la comoditat de la persona. Aquests productes s’han de canviar regularment per prevenir irritacions a la pell.
- Monitoritzar la salut. Mantenir un seguiment de les afeccions de salut que poden propiciar la incontinència urinària i consultar l’equip d’atenció sanitària regularment és molt important.
- Fer exercicis del sòl pelvià. Tot i que entendre la manera correcta de realitzar-los pot ser difícil per a algunes persones amb demència, els exercicis del sòl pelvià poden enfortir els músculs que controlen la micció. Consultar professionals de la fisioteràpia especialitzats pot ser beneficiós.
L’actitud de qui cuida davant la incontinència urinària d’una persona amb demència
L’actitud de les persones cuidadores pot tenir un impacte significatiu en la manera com la persona amb demència experimenta i maneja la incontinència urinària. A continuació, es presenten algunes estratègies per mantenir una actitud positiva i de suport:
- Empatia i comprensió. És fonamental abordar la incontinència amb paciència i sense jutjar. L’empatia ajuda a reduir l’estrès i la vergonya que pot sentir la persona amb demència. Mostrar comprensió i suport incondicional és fonamental per manejar aquesta situació de manera efectiva.
- Comunicació oberta. Parlar obertament sobre la incontinència de manera calmada i respectuosa pot facilitar el maneig de la situació. Explicar els canvis i les estratègies de maneig de manera clara i senzilla pot ajudar la persona amb demència a sentir-se més còmoda i menys avergonyida.
- Crear un ambient de suport. Fomentar un entorn on la persona amb demència se senti segura i compresa és essencial. Això inclou un entorn físic adient i un ambient emocionalment segur, on la persona se senti valorada i respectada.
- Reforçar l’autonomia. Sempre que sigui possible, permetre que la persona amb demència participi en la seva pròpia cura pot millorar el seu sentit de control i la seva autoestima. Això pot incloure triar la seva pròpia roba, assistir en la selecció de productes de protecció o participar en la planificació de la rutina diària.
- Formació contínua. Les persones cuidadores s’han de mantenir informades sobre les millors pràctiques per manejar la incontinència i els canvis associats a la demència. Participar en tallers, grups terapèutics o de suport i consultar professionals de la salut pot proporcionar noves estratègies i una millor comprensió del problema.
- Mantenir la calma i ser pacient. És important mantenir la calma i ser pacient, especialment en moments de frustració. La paciència i la tranquil·litat poden ajudar a reduir l’ansietat de la persona amb demència i facilitar un maneig efectiu de la incontinència.
- Buscar ajuda professional. No dubtar a demanar ajuda professional si és necessari. Els professionals de la medicina, la infermeria, la fisioteràpia o la psicoteràpia poden oferir valuosos consells i suport per manejar la incontinència urinària en persones amb demència.
En resum, la incontinència urinària en persones amb demència pot representar un desafiament significatiu, però amb comprensió, empatia i estratègies adequades es pot millorar notablement la qualitat de vida de les persones afectades i de les persones que les cuiden. Mantenir una actitud positiva i de suport, juntament amb la implementació de consells pràctics, pot fer una gran diferència en el maneig d’aquesta condició.
Enllaços d’interès
