<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
test de memoria

Què són i en què consisteixen els test de memòria?


La memòria constitueix un conjunt de processos cognitius que ens permeten aprendre, retenir, manipular, guardar i recuperar informació a curt i a llarg termini. Per avaluar-la, s’empren els tests de memòria.

Aquesta capacitat es pot classificar en diversos tipus en funció de la informació que processem (verbal, visual); del grau d’automatització del contingut de l’aprenentatge (les habilitats adquirides es tornen en memòries implícites: escriure, dibuixar, tocar un instrument, etc. Mentre que altres memòries són explícites i ens podem referir al contingut d’elles conscientment: descriure fets, aportar dades que constitueixen la nostra identitat o autobiografia, accedir al nostre coneixement acadèmic, etc.); i de la quantitat de temps que triguem a recuperar aquesta informació (de forma immediata, a curt termini o a llarg termini).

Descarrega la guia "Claus sobre l'Alzheimer"

En aquest article expliquem què són i en què consisteixen els test de memòria. 

L’alteració de la memòria recent: un dels primers símptomes de l’Alzheimer

Per a un funcionament òptim de la memòria explícita és necessària la participació del lòbul temporal i de diverses de les seves àrees, principalment l’hipocamp i les seves connexions amb l’escorça prefrontal. La formació hipocàmpica juga un paper fonamental en l’enregistrament i la consolidació de la informació nova per al seu emmagatzematge posterior distribuït en l’extensa xarxa neuronal que constitueix l’escorça cerebral. La degeneració de l’hipocamp és, doncs, clau en el declivi de la memòria recent, necessària per aprendre i adquirir informació nova.

L’avaluació de la memòria està especialment indicada en la detecció del deteriorament cognitiu lleu i de la malaltia d’Alzheimer. L’alteració de la memòria recent és un símptoma cognitiu primordial i detectable en fases inicials de l’Alzheimer, ja que la seva pèrdua progressiva és més gran que la que s’observa en l’envelliment normal.

Per tant, serà adient acudir a l’especialista per a la realització d’una exploració cognitiva quan, ja sigui en nosaltres mateixos o en un ésser estimat,  observem de forma regular dificultats per:

  • Retenir i recordar informació nova.
  • Evocar paraules i noms durant una conversa.
  • Recordar o reconèixer persones que hem conegut recentment.
  • Mantenir l’orientació, ja sigui en el temps o en l’espai.

Existeixen tests de memòria diversos, segons el tipus de memòria que volem avaluar

Els tests de memòria constitueixen una part fonamental de l’avaluació neuropsicològica, alguns dels objectius de la qual són:

  • Explorar i detectar la presència d’alteració o deteriorament de la memòria i de la resta de capacitats cognitives de la persona avaluada.
  • Realitzar el seguiment del seu estat cognitiu al llarg del temps.
  • Ajudar a planificar un programa de rehabilitació o d’estimulació cognitiva. 

En una avaluació neuropsicològica s’empren tests de cribratge per tenir una primera impressió de l’estat cognitiu de la persona avaluada. Si el professional ho considera necessari, realitzarà una exploració més completa, en la qual els tests de memòria són fonamentals. 

La selecció dels test de memòria dependrà dels símptomes observats o els reportats, ja sigui per la persona afectada o pel seu acompanyant, com també de la possible malaltia subjacent. Aquests tests mesuren el rendiment en memòria mitjançant tasques de diversa complexitat que impliquen memoritzar informació verbal o visual (llistes de paraules, petits textos, sèries d’imatges o localitzacions en l’espai, entre d’altres), que posteriorment, un cop transcorregut un determinat període de temps, haurà de ser recordada o reconeguda entre un grup més ampli d’elements. 

Amb l’ús dels tests de memòria es pretén avaluar la capacitat de la persona per aprendre, retenir i recordar informació a curt i mitjà termini (normalment, des de alguns segons a 30 minuts després d’haver estat presentada la informació per després ser recordada). Les tasques requerides acostumen a ser orals i consisteixen a respondre les preguntes formulades per l’avaluador, però també poden ser escrites (llapis i paper o ordinador). La realització d’aquests tests no requereix cap tipus de preparació especial. 

Per valorar la presència d’alteracions de memòria, es comparen els resultats obtinguts en els diferents tests realitzats amb el rendiment obtingut en aquestes mateixes proves per una àmplia mostra de persones sanes, és a dir, sense alteracions cognitives, amb una edat i nivell educatiu similars als de la persona avaluada, i en base a altres possibles variables. Els resultats d’aquesta mostra de població sana serveix per caracteritzar els valors de referència de la normalitat psicomètrica. 

Utilitat dels resultats dels tests de memòria

El resultat dels tests de memòria, juntament amb la resta de l’avaluació neuropsicològica i les proves complementàries, serà de gran utilitat per orientar el diagnòstic. Cal recordar que el diagnòstic de la causa subjacent a la pèrdua de memòria, com la gravetat del quadre clínic, es determinen a partir del resultat de la integració de totes les dades obtingudes en les diferents exploracions realitzades per l’equip especialista. Els tests de memòria i la exploració neuropsicològica completa, per si mateixos, no són suficients per respondre aquestes qüestions.

Davant la presència de deteriorament de la memòria, i un cop definida la malaltia subjacent, el metge especialista indicarà quin és el tractament més adequat. Entre altres coses, pot valorar la possibilitat d’implementar un programa de rehabilitació o d’estimulació per minimitzar l’impacte d’aquesta pèrdua en la persona afectada i preservar el màxim possible la seva autonomia. 

L’objectiu d’aquest tipus de programes és compensar la pèrdua de memòria, entrenant la persona afectada en l’ús d’estratègies i ajudes externes (agendes, calendaris, llistes, pistes) que li permetin recuperar informació útil per al seu funcionament en el dia a dia. En fases més avançades de deteriorament, també s’estimularà el record de la seva pròpia identitat, com, per exemple, esdeveniments i informació rellevant de la seva vida.

Categories: Alzheimer i demència

21.09.2022

Claus sobre la malaltia d'Alzheimer

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados