Existeix tractament per a la malaltia d'Alzheimer?

Fins ara, els tractaments de la malaltia d’Alzheimer han estat de tipus pal·liatiu, no curatiu.

Aquesta realitat podria canviar a mig termini. Actualment, hi ha més de 100 fàrmacs en investigació per al tractament de l’Alzheimer, d’alguns dels quals anem tenint notícies esparançadores. És el cas del que es desprén dels resultats d’un estudi en fase III del fàrmac lecanemab (consultar aquest article per a més informació sobre aquest fàrmac) han determinat que alenteix el deteriorament cognitiu i funcional de persones en fases inicials de la malaltia d’Alzheimer en un 27 %. Encara caldrà esperar per a la possible comercialització de lecanemab a Europa. Aquest fàrmac promogut per les companyies farmacèutiques Biogen i Eisai va rebre l’aprovació de la FDA, l’organisme regulador del medicament als Estats Units, a principis del 2023. Aquest fet podria representar un gran avenç en la investigació sobre la malaltia d’Alzheimer, ja que seria el primer fàrmac que aconsegueix modificar el seu curs. 

En aquest article t’expliquem els principals fàrmacs que s’utilitzen actualment per al tractament de la malaltia d’Alzheimer.

Per a què serveixen els tractaments farmacològics existents?

Quan es diagnostica la malaltia d’Alzheimer, l’especialista pot optar entre diversos tractaments farmacològics. Tot i que aquests fàrmacs no modifiquen el curs neurobiològic de la malaltia, ajuden a pal·liar alguns dels seus símptomes, disminuint la seva intensitat i millorant la qualitat de vida de pacients i familiars. La seva efectivitat, però, va disminuint amb la progressió de la malaltia.  

De forma complementària al tractament farmacològic, també existeixen les anomenades teràpies no farmacològiques, com per exemple els programes d’estimulació cognitiva. Es poden realitzar de manera individualitzada o en grup, especialment quan la malaltia encara no ha arribat a les seves fases més avançades.

Quin tipus de medicaments s’utilitzen en el tractament de l’Alzheimer?

Els medicaments que es prescriuen per mitigar els símptomes de l’Alzheimer són els següents:

• Inhibidors de l’acetilcolinesterasa
• Memantina
• Fàrmacs per al control d’algunes alteracions conductuals

1. Inhibidors de l’acetilcolinesterasa

Diversos estudis indiquen que els inhibidors de l’acetilcolinesterasa retarden la degradació de l’acetilcolina, un neurotransmissor implicat en els processos de la memòria  i l’aprenentatge. Acostumen a indicar-se en fases de lleu a moderadament greus de la malaltia d’Alzheimer. La seva acció permet potenciar temporalment algunes funcions cognitives, com la memòria i l’atenció, i controlar una mica alguns símptomes conductuals.

Els resultats clínics i d’investigació indiquen que aquests medicaments també influeixen en les activitats de la vida diària, afavorint l’autonomia de les persones amb Alzheimer.

Els medicaments inclosos en aquest grup són el donepezil, la galantamina i la rivastigmina. Els tres funcionen de manera semblant, però en funció de les característiques de cada pacient, el neuròleg optarà per un o per un altre i farà el seguiment de la seva eficàcia i tolerància, que en general és bona. Cal informar el metge sobre possibles efectes secundaris per a la seva valoració i, si calgués, modificar la dosi o valorar un tractament alternatiu, o suspendre’l.

2.  Memantina

La memantina no s’acostuma a prescriure abans de les fases moderades de la malaltia. S’ha demostrat que és eficaç a nivell cognitiu, en el funcionament global i en l’acompliment de les activitats de la vida diària. En aquest cas, l’acció farmacològica està relacionada amb l’acció d’un altre neurotransmissor, el glutamat, que també està implicat en algunes funcions cognitives.

3. Fàrmacs per al control d’alteracions conductuals

En determinats moments de l’evolució de la malaltia, el neuròleg pot considerar necessari prescriure, temporalment, apart del tractament de base, algun fàrmac per al control d’algunes alteracions afectives (depressió, ansietat), conductuals (agitació, agressivitat, al·lucinacions o deliris) o els problemes de son.

Davant determinades alteracions conductuals, els fàrmacs d’elecció acostumen a ser els denominats antipsicòtics, i la quetiapina i la risperidona són els més utilitzats. La dosi i duració dependrà de la gravetat dels símptomes, i sempre s’haurà de seguir estrictament la pauta mèdica.

Quan els símptomes predominants són de tipus afectiu, poden estar indicats els fàrmacs antidepressius, com per exemple el citalopram, la sertralina o la trazodona. En general, no es recomana l’ús d’ansiolítics o sedants de la família de les benzodiacepines (Orfidal©, Tranxillium© o Diazepam, per exemple), ja que poden agreujar la desorientació, generen dependència i, a llarg termini, s’associen a un risc més alt de deteriorament cognitiu. Tanmateix, en qualsevol cas, serà el metge de referència qui valorarà quin fàrmac és més adient en cada cas.

Medicaments específics per al tractament de l’Alzheimer

Aquest quadre té una finalitat simplement informativa. En cada cas individual, sempre prevaldrà la decisió o la  opinió del neuròleg.

L’Alzheimer es pot prevenir?

Avui dia no comptem amb cap prova concloent que ens indiqui que existeix un medicament, un element nutricional o un procediment cognitiu que eviti el risc de patir Alzheimer.

Tanmateix, cada vegada hi ha més evidència científica que allò que és bo per al cor, també ho és per al cervell. És important, doncs, prevenir els factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, etc.) i seguir uns hàbits de vida saludables basats en quatre pilars fonamentals: 

• exercici físic moderat i regular,
• una dieta sana i equilibrada,
• mantenir la ment activa,
• cultivar les relacions socials.

Compte amb les cures “miraculoses” i les falses promeses per tractar l’Alzheimer!

Como succeeix amb altres malalties, a mesura que creix la preocupació social per l’amenaça que suposa l’Alzheimer, tendim a buscar formes de prevenir-lo i de reforçar la nostra salut cerebral, però hi ha qui veu una oportunitat per treure’n profit econòmic venent falses esperances. 

Aquestes formes de pseudomedicina, falses promeses o cures “miraculoses” s’acostumen a presentar amb una aparença científica, però no tenen el rigor necessari. Sovint les promouen professionals mèdics certificats, però d’ètica dubtosa i amb interessos econòmics vinculats al producte o teràpia en qüestió. Freqüentment, aquestes teràpies estan basades en suposats orígens de la malaltia no confirmats científicament, i els tractaments que s’ofereixen poden ser, no només inefectius, sinó perjudicials. És habitual que utilitzin declaracions de testimonis individuals com si fossin proves científiques. Tanmateix, malgrat tot, a vegades aconsegueixen introduir-se en el mercat gràcies a la inversió en publicitat enganyosa, i les persones que cauen en la seva trampa poden arribar a fer despeses importants per a res. 

Actualment, desenes d’investigacions científiques arreu del món busquen tractaments efectius per a la malaltia d’Alzheimer. Tanmateix, fins ara cap tractament ha demostrat poder revertir el progrés de la malaltia.

És aconsellable dubtar de productes “miraculosos” presentats com a cura per a l’Alzheimer i comercialitzats per empreses que només busquen un benefici econòmic aprofitant-se de la vulnerabilitat i la preocupació de les persones afectades i les seves famílies. 

Abans d’adquirir qualsevol producte sense recepta mèdica o seguir qualsevol teràpia alternativa, és recomanable consultar amb el metge de referència.