Què és el deteriorament cognitiu lleu?

L’envelliment pot afectar l’agilitat i la precisió d’algunes de les capacitats cognitives, com la memòria, la capacitat de mantenir l’atenció durant períodes prolongats o la dificultat transitòria per evocar alguns noms. 

Tot i que moltes d’aquestes dificultats són normals en el procés d’envelliment, és important saber diferenciar els senyals que puguin suggerir els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer o un deteriorament cognitiu lleu. En les línies següents, aprofundirem en aquesta afecció neurodegenerativa i en la relació que té amb la malaltia d’Alzheimer.

 

Què és el deteriorament cognitiu lleu?

El nom “deteriorament cognitiu lleu” (DCL, o MCI - Mild Cognitive Impairment, en anglès) representa una situació de canvis cognitius que no es justifiquen per l’edat, sinó que són la conseqüència d’alguna condició mèdica, ja sigui la malaltia d’Alzheimer o una altra.

Aquest trastorn pot afectar una o diverses capacitats cognitives, com poden ser la memòria, el llenguatge, l’atenció o la capacidad de raonar. En funció de la causa que el provoqui, la seva progresió es pot estabilitzar (i fins i tot revertir) o no.

El deteriorament cognitiu lleu és la fase inicial de l’Alzheimer?

El diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu no significa necessàriament el desenvolupament de demència. Tanmateix, la malaltia d’Alzheimer, com també altres formes de demència, passen prèviament per un estat de deteriorament cognitiu lleu. És a dir, totes les persones amb Alzheimer han passat inicialment per aquesta fase, però no totes les persones que pateixen aquest deteriorament estan en una fase inicial de la malaltia d’Alzheimer ni desenvoluparan una demència. De vegades, només és la manifestació d’algun trastorn estable o reversible que no derivarà en cap deteriorament més important.

Principals tipus de deteriorament cognitiu lleu: amnèsic i no amnèsic

Tal com hem assenyalat, el deteriorament cognitiu lleu constitueix una fase intermèdia entre l’envelliment normal i la demència lleu produïda per alguna malaltia cerebral, com l’Alzheimer. En aquest context, per poder fer un diagnòstic precoç i precís, i una intervenció primerenca i adequada, és fonamental entendre les diferents manifestacions del deteriorament cognitiu lleu.

Deteriorament cognitiu lleu amnèsic

Un dels subtipus més comuns és el deteriorament cognitiu lleu amnèsic, caracteritzat per dèficits de memòria més pronunciats que els associats a l’envelliment sa. Els trets més distintius són:

• Les pèrdues de memòria recent típiques de les fases inicials de la malaltia d’Alzheimer, però sense arribar a complir tots els criteris de diagnòstic propis de la demència.
• La persona continua sent independent a l’hora de realitzar les seves activitats quotidianes.
• Normalment, no experimenta confusió ni desorientació.
• En general, les dificultats poden ser detectades pels familiars o amics més propers, però probablement no els criden massa l’atenció.

Deteriorament cognitiu lleu no amnèsic

D’altra banda, el deteriorament cognitiu lleu no amnèsic es manifesta per la predominança d’afectacions en capacitats cognitives diferents de la memòria, com el llenguatge, l’atenció, la planificació i l’execució de tasques complexes. Aquest subtipus s’acostuma a associar a malalties vasculars o processos neurodegeneratius diferents de l’Alzheimer. 

Possibles símptomes de deteriorament cognitiu lleu

Els símptomes de deteriorament cognitiu lleu se situen entre els canvis previsibles de memòria o d’altres funcions mentals superiors que pot tenir una persona per la seva edat i els que representen la fase lleu de demència. En aquest sentit, el deteriorament cognitiu lleu presenta una sèrie de símptomes que, tot i ser discrets, són indicadors d’un declivi cognitiu que va més enllà del que s’espera per l’edat.

• La pèrdua de memòria, sobretot d’informació recent (noms, esdeveniments, detalls conversacionals, etc.) és un dels signes més comuns del deteriorament cognitiu lleu.
• Dificultats per planificar i executar tasques complexes o seguir indicacions, com també per prendre decisions.
• Disminució de la capacitat d’atenció i concentració. Les persones amb deteriorament cognitiu lleu tenen menys capacitat per mantenir el focus en les activitats quotidianes. 
• Alteracions en el llenguatge, com una dificultat creixent per trobar les paraules adequades o seguir el fil de les converses. 
• Depressió, ansietat o falta d’interès. Poden presentar-se algunes alteracions de l’estat d’ànim que poden comportar un cert retraïment o l’evitació d’algunes situacions socials. 

És important tenir en compte que aquests símptomes, tot i ser subtils, poden afectar el desenvolupament habitual de les activitats quotidianes més complexes. És habitual que els familiars i amics de la persona afectada detectin aquest tipus de canvis o observin que la persona afectada realitza les activitats quotidianes amb menys precisió. En aquest cas, és important estar atents als canvis i sol·licitar assessorament professional per determinar-ne la causa i rebre l’atenció adequada.

Causes i factors de risc del deteriorament cognitiu lleu

El deteriorament cognitiu lleu pot ser un símptoma de la malaltia d’Alzheimer, però també pot ser la manifestació de diferents afeccions mèdiques o factors relacionats (alguns d’ells reversibles), com per exemple els efectes secundaris d’alguna medicació. En aquest cas, la retirada de la medicació podria millorar l’estat cognitiu.

També pot produir-se en el context d’una depressió. És freqüent que les persones amb trastorn depressiu presentin deteriorament cognitiu lleu, ja que la depressió pot causar problemes acusats de memòria i de concentració. Si la causa és la depressió, tractant-la de forma correcta el deteriorament cognitiu millora clarament.

D’altra banda, els factors de risc del deteriorament cognitiu lleu són diversos. L’edat és un dels factors que pot desencadenar el deteriorament cognitiu, tot i que no és una conseqüència inevitable de l’envelliment. Altres factors són:

• Els relacionats amb factors de risc cardiovascular, com patir diabetis, tenir el colesterol o la pressió arterial alts, o patir obesitat.
• Els relacionats amb factors genètics, que poden augmentar la vulnerabilitat.
• Els relacionats amb uns hàbits de vida saludables, que impacten en la salut cardiovascular i cerebral (dieta saludable, activitat física regular i control dels factors de risc cardiovascular) o més específicament en la salut cerebral (mantenir-se socialment i cognitivament actius). 

Diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu

Davant la sospita que un mateix o algun ésser estimat pugui estar experimentant una disminució de les seves capacitats cognitives, és important sol·licitar atenció mèdica. Per a l’avaluació diagnòstica del deteriorament cognitiu lleu es poden emprar diferents estratègies i proves complementàries que permeten definir-ne la presència i les característiques i determinar-ne, si és possible, la causa. 

• Examen neurològic: per confirmar que el cervell i el sistema nerviós funcionen correctament.
• Anàlisi de laboratori: per descartar deficiències vitamíniques, i alteracions hormonals o de qualsevol altre tipus que poden influir en el rendiment de la memòria o d’altres capacitats cognitives.
• Tècniques de neuroimatge: per observar els canvis que es produeixen al cervell, amb l’objectiu d’entendre la progressió del deteriorament cognitiu i planificar estratègies de maneig adequades. Per exemple, a través d’una ressonància magnètica es poden identificar canvis en la morfologia cerebral, com atròfia en regions específiques. Així mateix, la tomografia per emissió de positrons (PET) permet avaluar la funció cerebral mitjançant la mesura del flux sanguini cerebral i del metabolisme de la glucosa per identificar àrees cerebrals amb una activitat reduïda, o l’acumulació patològica de certes proteïnes.
• Avaluació de l’estat mental i cognitiu: una avaluació cognitiva breu i de l’estat d’ànim permetrà estimar l’abast de les possibles dificultats i valorar si cal realitzar una avaluació neuropsicològica més completa. 

Com reduir el risc de deteriorament cognitiu lleu o la seva evolució a demència

L’adopció de mesures proactives en l’estil de vida pot jugar un paper crucial en la reducció del risc de deteriorament cognitiu lleu i en la prevenció de la seva progressió a demència. En aquest sentit, és aconsellable adoptar estratègies com les següents:

• Mantenir una vida social activa i participar en activitats cognitivament estimulants, com la lectura i els jocs mentals. 
• Practicar exercici físic de forma regular també actua com a factor protector, ja que es vincula amb la salut cardiovascular i la preservació de la funció cognitiva.
• Controlar els factors de risc cardiovascular, com la hipertensió arterial i la diabetis, contribueix a la prevenció del deteriorament cognitiu lleu. 
• Mantenir una dieta equilibrada i rica en nutrients és essencial. Alguns patrons alimentaris, com la dieta mediterrània, s’associen amb un risc menor de patir deteriorament cognitiu.
• Prestar atenció a la salut mental també juga un paper clau en la reducció del risc. La identificació i l’abordatge precoç de la depressió, l’estrès i l’ansietat són components essencials per preservar la funció cognitiva a llarg termini.

L’adopció d’un enfocament holístic que abasti aspectes físics, cognitius i emocionals pot contribuir de manera significativa a la reducció del risc de deteriorament cognitiu lleu i a la prevenció de la seva evolució a demència.

Malauradament, quan el deteriorament cognitiu lleu representa l’avantsala del desenvolupament de demència produïda per la malaltia d’Alzheimer o per una altra causa, no es podrà curar i els símptomes seran cada vegada més acusats. Malgrat tot, un cop s’ha diagnosticat la malaltia causant, el tractament amb la medicació adequada i l’orientació d’estratègies no farmacològiques correcta poden contribuir a pal·liar els símptomes i millorar la qualitat de vida de la persona afectada i de qui l’envolta.

Referències

Petersen RC, Lopez O, Armstrong MJ, Getchius TSD, Ganguli M, Gloss D, Gronseth GS, Marson D, Pringsheim T, Day GS, Sager M, Stevens J, Rae-Grant A. Practice guideline update summary: Mild cognitive impairment: Report of the Guideline Development, Dissemination, and Implementation Subcommittee of the American Academy of Neurology. Neurology. 2018 Jan 16;90(3):126-135.

Woodward M, Brodaty H, McCabe M, Masters CL, Naismith SL, Morris P, Rowe CC, Walker P, Yates M. Nationally Informed Recommendations on Approaching the Detection, Assessment, and Management of Mild Cognitive Impairment. J Alzheimer’s Dis. 2022;89(3):803-809.

Publicat originalment el 14 de març de 2018, actualitzat l’26 de novembre de 2025