L'envelliment afecta l'agilitat i la precisió d'algunes de les nostres capacitats cognitives, com la memòria, la capacitat de mantenir l'atenció per períodes prolongats, o la dificultat transitòria per evocar alguns noms. Encara que moltes d'aquestes dificultats són normals en el procés d’envellir, és important saber diferenciar aquells senyals que puguin suggerir els primers símptomes de la malaltia d'Alzheimer.
La denominació deteriorament cognitiu lleu (DCL), referit també com MCI, en les seves sigles en anglès per Mild Cognitive Impairment, representa una situació de canvis cognitius que no es justifiquen per l'edat, sinó que són conseqüència d'alguna condició mèdica, sigui la malaltia d'Alzheimer o una altra.
Aquest trastorn pot afectar una o diverses capacitats cognitives, com poden ser la memòria, el llenguatge, l'atenció o la capacitat de raonar. En funció de la causa que el provoqui, es pot estabilitzar (fins i tot revertir) la seva progressió o no.
És el deteriorament cognitiu lleu la fase inicial de l'Alzheimer?
Un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu no vol dir necessàriament que la persona vagi a desenvolupar una demència. No obstant això, la malaltia d'Alzheimer, així com altres formes de demència, passen prèviament per un estat de deteriorament cognitiu lleu. És a dir, totes les persones malaltes d'Alzheimer han passat inicialment per aquesta fase, però no totes les persones que pateixen aquest deteriorament desenvoluparan una demència. És possible que, en alguns casos, només sigui la manifestació d'algun trastorn estable o reversible que no progressi cap a un deteriorament més gran.
La forma de deteriorament cognitiu lleu en la qual els símptomes estan centrats en problemes de memòria es diu deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic. Es caracteritza per les pèrdues de memòria recent típiques de les fases inicials de la malaltia d'Alzheimer, però no s'arriben a complir tots els criteris de diagnòstic requerits per a la demència. La persona segueix sent independent per dur a terme les seves activitats quotidianes. Normalment no experimenta confusió ni desorientació. En general, les dificultats poden ser detectades pels familiars o amics més propers, encara que és probable que no cridin excessivament la seva atenció.
Si el deteriorament cognitiu lleu es produeix com a estat previ al desenvolupament d'una demència produïda per la malaltia d'Alzheimer o per una altra causa, lamentablement no es podrà curar i els símptomes seran cada vegada més acusats. No obstant això, un cop diagnosticada la malaltia, un tractament amb la medicació adequada pot contribuir a pal·liar els símptomes i millorar la qualitat de vida de la persona afectada.
Quins poden ser altres causes del deteriorament cognitiu lleu?
- El deteriorament cognitiu lleu també pot ser la manifestació de diferents condicions mèdiques, com per exemple, els efectes secundaris d'alguna medicació. En aquest cas, la retirada de la medicació portaria a una millora de l'estat cognitiu.
- També pot produir-se en el context d'una depressió. És freqüent que moltes persones amb trastorn depressiu presentin deteriorament cognitiu lleu. La depressió en si mateixa pot causar problemes acusats de memòria i de concentració. Si la depressió és la causa i es tracta correctament, el deteriorament cognitiu millorarà clarament.
- El deteriorament cognitiu lleu també pot ser una manifestació de diferents trastorns mèdics, com ara alteracions hormonals, malalties infeccioses, alteracions vasculars cerebrals, deficiència d'algunes vitamines, etcètera. El tractament adequat de cadascuna d'aquestes malalties pot contribuir a reduir els problemes cognitius. Per exemple, el dèficit de certes vitamines pot comportar un estat de deteriorament cognitiu lleu que pot remetre, un cop tractat el dèficit vitamínic i tornats els valors a la normalitat.
Què hem de fer si detectem problemes de memòria?
Si detectem que la nostra memòria, o la d'alguna persona propera, empitjora progressivament, produint-se repetidament el mateix tipus d'oblits o oblidant coses que sempre es recordaven, o qualsevol altre senyal d'alerta, és important consultar amb el metge.
L'equip mèdic realitzarà les proves necessàries per a distingir si es tracta de l'inici d'una demència, si les dificultats poden associar-se a altres trastorns o si, senzillament, són pròpies de l'envelliment. Aquesta valoració permetrà definir el tractament o les recomanacions més pertinents en cada cas.
Com comprendre millor una persona amb Alzheimer: l’empatia
La síndrome confusional en persones d’edat avançada
Les capacitats cognitives en el dia a dia
