Els hàbits de vida saludables són les millors "vitamines per a la memòria"

S'estima que un de cada tres casos d'Alzheimer obeeix, en gran mesura, a les conseqüències adverses de diversos factors de risc que són potencialment evitables o controlables. Aquests factors faciliten l'aparició del deteriorament cognitiu, particularment quan conflueixen amb determinats factors genètics i amb altres que encara es desconeixen.

De fet, podem prevenir, en part, les seves conseqüències, simplement modificant els nostres hàbits de vida menys saludables i portant un estil de vida cognitiva, social i físicament actiu.

D'aquesta manera, fomentarem la nostra salut cerebral i reduïrem la probabilitat de patir demència en el futur. Així doncs, com expliquem en aquest article, les veritables "vitamines per a la memòria" les trobem en la promoció i el manteniment d'uns hàbits de vida saludables.

Factors de risc associats al desenvolupament del deteriorament cognitiu

D'entre els factors de risc que poden facilitar el desenvolupament del deteriorament cognitiu destaquen:

• la privació educativa,
• la hipertensió,
• la diabetis,
• antecedent d'algun traumatisme cranioencefàlic,
• l'obesitat,
• el sedentarisme,
• la depressió,
• l'abús de tabac o d’alcohol,
• la soledat,
• la pol·lució ambiental

Aquests factors de risc tenen un pes específic diferent al llarg de la vida de cada persona. Posem com a exemple l'accés a l'educació o escolaritat: aquest factor és primordial des de la infància fins a l'edat adulta per desenvolupar i augmentar la reserva cognitiva, que pot jugar un paper protector en la vellesa, contribuint a retardar l'aparició de l'eventual deteriorament cognitiu.

La prevenció de la demència consisteix en l'adopció d'hàbits de vida saludables

L'objectiu de la prevenció és promoure aquells mecanismes que potencialment exerceixin una acció protectora sobre la funció cerebral davant d'un procés neurodegeneratiu. Existeixen evidències que els factors protectors que més intervenen en el desenvolupament de la reserva cognitiva i el seu manteniment al llarg de tota la vida són:

• l'escolaritat (com més anys, millor),
• i totes aquelles activitats que estimulin de manera regular la cognició, la socialització i l'activitat física, a més de portar una dieta saludable.

Per tant, és important formar-se i tenir una ment inquieta al llarg de tota la vida, evitar l'aïllament social i portar una vida físicament activa.

Per contra, els principals factors de risc a prevenir i controlar, per la seva acció facilitadora sobre els processos neurodegeneratius, són els relacionats amb el risc cardiovascular, com la diabetis, la hipertensió, l'abús del tabac i l'alcohol, o l'obesitat, a més d’altres, com els traumatismes cranioencefàlics.

Els estudis avalen que la millor manera de potenciar aquests mecanismes protectors és mitjançant conductes preventives, és a dir, mitjançant l'adopció d'hàbits de vida saludables en el dia a dia. Com més aviat es promoguin aquests hàbits, millor, però mai és tard per posar-s'hi.

Cal afegir que és necessari fer un seguiment mèdic i seguir els tractaments pautats, amb l'objecte d'aconseguir una prevenció eficaç. Seguir aquestes pautes contribuirà a prevenir o alentir l'aparició de problemes de memòria o el deteriorament cognitiu en el futur.

Està recomanat prendre vitamines per a la memòria?

L'envelliment comporta certa disminució generalitzada de les nostres capacitats cognitives, sense que això comporti demència. Alguns problemes de memòria són pràcticament inevitables amb l'envelliment, ja sigui apareixent dificultats per recuperar informació que tenim emmagatzemada o sent més difícil retenir informació nova.

Quan la dificultat de crear noves memòries o la pèrdua de memòria recent és molt acusada, pot ser indici d'alguna cosa no justificable simplement per l'envelliment, sinó, potser, un senyal d'alerta dels primers símptomes de la malaltia d'Alzheimer. Una de les principals diferències entre els dos casos radica en que la pèrdua progressiva de memòria és molt més gran en l'Alzheimer de la que s'observa en l'envelliment normal.

Pel neguit que pot generar aquesta perspectiva, és fàcil recórrer a la idea de prendre vitamines per a la memòria. Al mercat hi ha múltiples productes en forma de preparats multivitamínics, nutricionals i substàncies diverses, d'origen natural o no, destinats a pal·liar aquesta pèrdua de memòria i l'afectació d'altres capacitats durant la vellesa.

No obstant això, no hi ha evidències consistents que donin suport l'administració d'aquests preparats o pastilles per a la memòria per aconseguir una millora substancial o per prevenir un possible deteriorament cognitiu. Per contra, sí hi ha evidències que certs hàbits de vida, capaços de mantenir la nostra ment activa i estimulada, contribueixen a mantenir la memòria i la resta de les nostres capacitats cognitives durant més temps. És el cas de les activitats que contribueixen a l'estimulació cognitiva, la formació al llarg de la vida i el manteniment de moltes aficions.

Només en alguns casos molt concrets, com la pèrdua de memòria causada per una deficiència de vitamina B-12, té sentit l'administració de suplements. No obstant això, ha de ser el metge qui determini aquesta necessitat i recepti la seva administració. En el cas de la malaltia d'Alzheimer, els tractaments farmacològics indicats (com els inhibidors de la colinesterasa o la memantina) i no farmacològics (com l'estimulació cognitiva) són els únics que fins al moment han mostrat efectivitat (encara que de forma limitada) per preservar les capacitats cognitives o alentir la progressió del seu deteriorament en el context de la malaltia d'Alzheimer.

En conclusió: les millors "vitamines per a la memòria" estàn en la nostra forma de viure

La millor opció per arribar a una vellesa saludable es basa en la prevenció en el dia a dia. Això implica evitar i controlar de forma efectiva aquells factors de risc facilitadors de possibles processos neurodegeneratius, i, al seu torn, potenciar mecanismes protectors de la funció cerebral.

L'adopció d'hàbits de vida saludables és un mitjà al nostre abast per protegir la nostra funció cerebral i preservar les nostres capacitats durant més temps. De moment, no hi ha cap fàrmac ni cap altre tipus de substància capaç de revertir o millorar la disminució de certes funcions cognitives en la vellesa, o de prevenir un possible deteriorament cognitiu. Cal ser molt cauts davant les cures miraculoses i falses promeses!