Existeix tractament per a la malaltia d'Alzheimer?

Fins a l'actualitat, els tractaments de la malaltia d'Alzheimer han estat pal·liatius, no curatius.

Aquesta situació podria canviar a mitjà termini, atès que, els darrers resultats d'un estudi en fase lll del fàrmac Lecanemab han determinat que alenteix el deteriorament cognitiu i funcional de pacients en fases embrionàries de l'Alzheimer en un 27%. Encara caldrà esperar perquè es faci efectiva la comercialització de Lecanemab, però les companyies farmacèutiques promotores, Biogen i Eisai, preveuen que s'aprovi en el transcurs del primer trimestre de l'any 2023.

Aquest fet podria suposar un gran avançament en la investigació sobre la malaltia d'Alzheimer, perquè seria el primer fàrmac que aconsegueix alterar el transcurs de la malaltia.

En aquest article et parlem sobre els principals fàrmacs que es fan servir en l'actualitat pel tractament de la malaltia d'Alzheimer.

Per a què serveixen els tractaments farmacològics existents?

Quan es diagnostica la malaltia d'Alzheimer, l'especialista pot receptar al pacient un o diversos tractaments farmacològics. Malgrat que aquests fàrmacs no modifiquen el curs de la malaltia cerebral, ajuden a pal·liar alguns símptomes, disminuint la seva intensitat i contribuint a una major qualitat de vida de pacients i familiars. La seva efectivitat, però, va disminuint a mesura que avança la malaltia.  

Quin tipus de medicaments s'utilitzen pel tractament d'Alzheimer?

Els medicaments que es prescriuen per mitigar els símptomes de l'Alzheimer són els següents:

• Inhibidors de l'acetilcolinesterasa
• Memantina
• Fàrmacs pel control d'alteracions conductuals

Inhibidors de l'acetilcolinesterasa

Diferents estudis indiquen que els inhibidors d'acetilcolinesterasa retarden la degradació de l'acetilcolina, un neurotransmissor implicat en els processos de la memòria i l'aprenentatge. Solen indicar-se en fases de lleu a moderadament greus de la malaltia d'Alzheimer. La seva acció permet potenciar temporalment algunes funcions cognitives, com la memòria i l'atenció, així com cert control de determinats símptomes conductuals.

Els resultats clínics i d'investigació indiquen que aquests medicaments influeixen també en les activitats de la vida diària, afavorint l'autonomia dels pacients.

Els medicaments són el donepezil, la galantamina i la rivastigmina. Els tres funcionen de manera semblant, però depenent de les característiques de cada pacient, el neuròleg optarà per un o altre i farà el seguiment de la seva eficàcia i tolerància que, en general, és bona. Cal informar el metge de possibles efectes secundaris per a la seva valoració i, si cal, modificar la dosi o, valorar un tractament alternatiu, o suspendre'l.

Memantina

La memantina no sol prescriure abans de fases moderades de la malaltia. S'ha mostrat eficaç a nivell cognitiu, en el funcionament global i en l'acompliment en les activitats de la vida diària. En aquest cas, l'acció farmacològica està relacionada amb l'acció d'un altre neurotransmissor, el glutamat, que també està implicat en algunes funcions cognitives.

Fàrmacs pel control d'alteracions conductuals

En determinats moments de l'evolució de la malaltia, el neuròleg pot considerar necessari prescriure, temporalment, a més del tractament de base, algun fàrmac pel control d'algunes alteracions afectives (depressió, ansietat), conductuals (agitació, agressivitat, al·lucinacions o deliris) o problemes de son.

En casos amb alteració conductual i/o símptomes psicòtics, els fàrmacs d'elecció solen ser els denominats antipsicòtics, sent la quetiapina i la risperidona els més utilitzats. La dosi i durada dependrà de la gravetat dels símptomes i sempre s'haurà de seguir estrictament la pauta mèdica.

Quan els símptomes predominants són de tipus afectiu, poden estar indicats els fàrmacs antidepressius, com el citalopram, la sertralina o la trazodona. En general, no es recomana l'ús d'ansiolítics o sedants de la família de les benzodiazepines (com el Orfidal ©, el Tranxillium© o el Diazepam), ja que poden agreujar la desorientació, generen dependència ia llarg termini s'associen a major risc de deteriorament cognitiu.

Medicaments específics per tractar la malaltia d'Alzheimer

Aquesta taula té una finalitat exclusivament informativa. En cada cas concret, sempre prevaldrà la decisió o l'opinió d'un neuròleg.

I, en el cas de les teràpies no farmacològiques?

Existeixen altres teràpies que no són farmacològiques, com els programes d'estimulació cognitiva. Poden dur-se a terme individualment o en grup, especialment quan la malaltia encara no ha arribat a les seves fases més avançades.

Aquestes intervencions són una gran ajuda per a potenciar les capacitats cognitives que encara es mantenen intactes i compensar les més afectades. Les activitats que poden ser útils com a maneres d'estimulació cognitiva són nombroses, entre elles, la de reminiscència, o les anomenades "d'orientació a la realitat", que factiliten la connexió de la persona amb el seu entorn.

Al llarg de tot el procés de la malaltia són clau les estratègies d'atenció centrades en la persona, que afavoreixen un cura individualitzada partint de les característiques i necessitats particulars de cadascú.

També és important recordar que mesures no farmacològiques, com assegurar un ambient tranquil, mantenir rutines o desviar l'atenció d'elements que poden ocasionar irritabilitat a les persones amb deteriorament cognitiu, són altament recomanables de cara a prevenir i/o gestionar alteracions conductuals. La musicoteràpia, per exemple, utilitza la música com a element per a millorar l'estat d'ànim i afavorir el record. En cap cas les mesures farmacològiques substitueixen aquest tipus d'actuacions, sinó que constitueixen un element complementari.

Són crucials també els programes de suport, assessorament i formació, tant a professionals com a familiars, essencials per contribuir al benestar de la persona afectada i el seu entorn. La Fundació Pasqual Maragall, per exemple, compta amb grups de suport per a cuidadors familiars que contribueixen a millorar aspectes com la qualitat de vida dels cuidadors i, en conseqüència, de les persones que tenen cura.

¿L'Alzheimer es pot prevenir?

Per ara, no existeix cap prova concloent que ens indiqui que hi ha un medicament, un element nutricional o procediment cognitiu que eviti el risc de patir Alzheimer.

No obstant això, en els últims anys, sí que s'han publicat diferents estudis que suggereixen que allò que és bo per al cor, també ho és per al cervell. És important, doncs, prevenir els factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia ...) i seguir uns hàbits de vida saludables basats en quatre pilars fonamentals:

• exercici físic moderat i regular,
• una dieta sana i equilibrada,
• mantenir la ment activa i
• cultivar les relacions socials.