Els microinfarts cerebrals són petites lesions vasculars al cervell, i la seva acumulació pot comportar una disminució de les capacitats cognitives, fins i tot ser causa de demència o contribuir al desenvolupament de l’Alzheimer. La prevenció i detecció precoç de la presència de microinfarts cerebrals és fonamental per minimitzar el seu impacte en l’autonomia de la persona i afavorir la seva qualitat de vida. En aquest article analitzem tot plegat més detalladament.
Què són els microinfarts cerebrals?
Els microinfarts cerebrals són lesions vasculars minúscules de mida variable (de 0,05 a 3 mil·límetres de diàmetre, aprox.) i silents (és a dir, que van apareixent sense donar símptomes), que en general són d’origen isquèmic (és a dir, el flux sanguini es redueix o s’atura i provoca una lesió en aquest territori cerebral per manca d’oxigen).
Aquestes lesions microscòpiques es troben en territoris cerebrals irrigats per artèries i arterioles petites, que acostumen a ser àrees limítrofes irrigades per les grans artèries cerebrals.
Individualment, les lesions són microscòpiques i silents. Tanmateix, l’acumulació de molts microinfarts cerebrals al llarg del temps pot arribar a associar-se a símptomes com dèficits cognitius o motors. Com que els microinfarts cerebrals impliquen mort neuronal en el nucli de la lesió i hipoperfusió i dany en les àrees circumdants, els seus efectes són irreversibles.
Gràcies a la investigació sabem, d’una banda, que l’àrea afectada per un microinfart pot arribar a ser fins a 12 vegades més gran que el nucli visible de la lesió i, d’altra banda, que els seus efectes són prolongats en el temps, ja que l’alteració del flux sanguini en l’àrea afectada pot durar setmanes. L’acumulació d’aquestes microlesions al llarg del temps (poden ser milers) podria suposar un impacte equiparable al d’un accident vascular més important.
L’impacte dels microinfarts cerebrals en les funcions cognitives
Els microinfarts cerebrals afecten tant la funcionalitat com la connectivitat cerebral, i això té un impacte negatiu en les capacitats cognitives.
Les persones que pateixen malalties cerebrovasculars i demència vascular presenten una incidència més alta de microinfarts cerebrals que les persones malaltes d’Alzheimer. Però també s’observen aquestes lesions, en una proporció més baixa, en persones d’edat avançada que no presenten simptomatologia cognitiva rellevant.
La magnitud del dany i la localització d’aquestes lesions al cervell estan molt relacionades amb les capacitats del processament de la informació i amb la simptomatologia que es manifesta. Per exemple, les nostres capacitats més complexes, com el llenguatge, la memòria, la capacitat visuoespacial, o altres funcions de tipus executiu, com les relacionades amb el raonament o la planificació, requereixen la integració de diferents modalitats de dades i de processament per garantir el seu bon funcionament.
La localització i concentració dels microinfarts en les diferents àrees cerebrals causen diferents tipus d’afectació. A grans trets, les lesions en àrees anteriors del cervell s’acostumen a relacionar amb dèficits que tenen a veure amb el raonament, la capacitat de planificació i de resolució de problemes, i amb alguns canvis conductuals, com per exemple una apatia acusada o tendència a actuar de forma desinhibida. Les lesions en àrees posteriors del cervell tendeixen a relacionar-se amb dèficits visuoconstructius, visuoespacials, apràxia i agnòsia.
Quines són les causes que provoquen els microinfarts?
Els microinfarts responen a múltiples causes d’origen vascular que poden coexistir en la mateixa persona. La principal és la malaltia cerebral de petit vas induïda per l’arterioesclerosi, que és un canvi en l’estructura dels vasos sanguinis associat a l’edat, la hipertensió i altres factors de risc cardiovascular, que fa que es tornin més rígids i propensos a ocloure’s.
Altres causes són:
- L’angiopatia amiloide (un tipus d’alteració dels vasos cerebrals causat per l’acumulació de dipòsits d’amiloide a les seves parets).
- Les alteracions de grans vasos, els microembolismes, la hipoperfusió (manca d’irrigació sanguínia),
- Els processos inflamatoris
- Les alteracions cardíaques com la fibril·lació auricular (un tipus d’arrítmia cardíaca que afavoreix la formació de trombes sanguinis que poden ocloure artèries en diferents territoris del cos).
Totes aquestes alteracions poden provocar la isquèmia o infart de petits territoris cerebrals irrigats per artèries i arterioles petites. Aquestes lesions isquèmiques poden manifestar-se com a microinfarts, però també com a infarts lacunars aïllats (són més grans) i lesions difuses en la substància blanca.
Cal mencionar que els microinfarts són una de les causes més freqüentment associades al deteriorament cognitiu d’origen cerebrovascular i la demència vascular.
La relació entre els microinfarts cerebrals i la malaltia d’Alzheimer
És freqüent que les persones amb malaltia d’Alzheimer també tinguin patologies vasculars al cervell. Tanmateix, actualment no sabem del cert si això és perquè totes dues patologies són freqüents en persones d’edat avançada, o si existeix una associació directa entre elles.
En persones amb malaltia d’Alzheimer i malaltia vascular cerebral, aquesta darrera és deguda, en la majoria dels casos, a una malaltia de petit vas per arterioesclerosi o la presència d’angiopatia amiloide (estretament relacionada amb l’Alzheimer).
L’angiopatia amiloide es caracteritza per la concentració de proteïna amiloide a les parets de les artèries petites que irriguen el còrtex. Aquesta concentració d’amiloide promou l’aparició d’accidents vasculars per oclusió o per hipoperfusió i, finalment, provoca la degeneració neuronal del teixit afectat.
També es pot associar a la presència de microsagnats. D’una banda, els estudis genètics indiquen que el fet de ser portador de l’al·lel APOE ε4 s’associa a tenir un risc més alt de desenvolupar Alzheimer i una angiopatia amiloide cerebral.
Aquests resultats suggereixen que la combinació de patologia vascular i de malaltia d’Alzheimer dona lloc a efectes sinèrgics. És a dir, que es potencien entre si, produint un impacte més gran que el que esperaríem simplement si suméssim el risc associat a cada condició per separat. En definitiva, independentment de la naturalesa de la relació entre ambdues malalties, sabem que la presència de microinfarts cerebrals és un factor de risc per a la disfunció cognitiva i el desenvolupament de demència.
Com prevenir els microinfarts cerebrals?
Els estudis indiquen que diverses malalties i alteracions que acostumen a aparèixer durant l’adultesa i la vellesa són factors de risc rellevants per al desenvolupament de malalties cardiovasculars, de la malaltia d’Alzheimer i de demència.
Entre aquests factors de risc destaquen la hipertensió arterial, la diabetis i el colesterol elevat, com també determinats hàbits tòxics (consum de tabac i consum excessiu d’alcohol, per exemple). Tal com hem comentat, el fet que aquestes tres patologies comparteixin aquests factors de risc fa pensar que existeix una relació entre els mecanismes d’acció que originen la malaltia d’Alzheimer i la malaltia vascular.
Aquests factors de risc es poden evitar, controlar o tractar de forma eficaç; per tant, el seu impacte negatiu sobre la salut cerebral és potencialment evitable o, com a mínim, reduïble.
La prevenció més eficaç està vinculada al control d’aquests factors de risc mitjançant l’adopció d’un estil de vida saludable, és a dir, portar una vida cognitiva i socialment activa, la pràctica regular d’exercici físic i seguir una dieta sana i equilibrada, com la dieta mediterrània.
També forma part d’aquest pla de prevenció la realització d’un control mèdic regular sobre els factors de risc cardiovascular, i mantenir una bona adherència al tractament mèdic pautat. Avui dia, l’adopció d’aquestes pautes és el millor pla de prevenció per evitar o retardar l’aparició d’alteracions vasculars, com els microinfarts cerebrals, i de malalties neurodegeneratives, com la malaltia d’Alzheimer.
