<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
microinfarts

Els microinfarts cerebrals i el seu paper en el deteriorament cognitiu i la demència


L’acumulació de petites lesions vasculars en el cervell pot causar per si sola un deteriorament cognitiu o contribuir al produït per altres motius de base, com la malaltia d’Alzheimer o altres causes de demència.

En aquest article expliquem què són els microinfarts cerebrals i el seu paper en el deteriorament cognitiu i la demència.  

Què són els microinfarts cerebrals?

Els microinfarts cerebrals són petites lesions vasculars, minúscules, de mida variable (de 0,05- 3 mil·límetres de diàmetre, aprox.), silents (van apareixent sense donar símptomes), que en general són d’origen isquèmic. És a dir, que el flux sanguini es redueix o s’atura provocant una lesió en aquest territori cerebral per manca d’oxigen.

Tot el que cal saber sobre l'Alzheimer és en aquesta guia. Descarrega-la!

Aquestes lesions microscòpiques es localitzen en territoris cerebrals irrigats per artèries i arterioles petites, les quals acostumen a ser àrees limítrofes irrigades per les grans artèries cerebrals.  

Individualment, les lesions són microscòpiques i silents. Tanmateix, l’acumulació de molts microinfarts cerebrals al llarg del temps pot arribar a associar-se a símptomes com per exemple dèficits cognitius o motors. Com que els microinfarts cerebrals impliquen mort neuronal en el nucli de la lesió i hipoperfusió i dany en les àrees circumdants, els seus efectes són irreversibles.

Gràcies a la investigació sabem, d’una banda, que l’àrea afectada per un microinfart pot arribar a ser fins a 12 vegades més gran que el nucli visible de la lesió i, d’altra banda, que els seus efectes s’allarguen en el temps, ja que l’alteració del flux sanguini en l’àrea afectada pot durar setmanes. L’acumulació d’aquestes microlesions al llarg del temps (poden ser milers) podria suposar un impacte equiparable al d’un accident vascular més important.

La rellevància dels microinfarts cerebrals en el deteriorament cognitiu

Els microinfarts juguen un paper rellevant en el desenvolupament del deteriorament cognitiu de tipus vascular i en la demència. Aquests accidents vasculars donen lloc a microlesions difuses tant a l’escorça cerebral (el substrat de les nostres capacitats cognitives), com en la substància blanca (els tractes que connecten les estructures i diferents àrees corticals del cervell). 

En conseqüència, afecten tant la funcionalitat com la connectivitat cerebral, i això repercuteix de forma negativa en les capacitats cognitives. Les persones que pateixen malalties cerebrovasculars i demència vascular presenten més incidència de microinfarts cerebrals en comparació amb les persones que pateixen Alzheimer. Però també s’observen aquestes lesions, en menor proporció, en persones d’edat avançada que no presenten simptomatologia cognitiva rellevant.

La magnitud del dany i la localització d’aquestes lesions al cervell estarà molt relacionada amb les capacitats cognitives que es poden veure afectades i amb la simptomatologia que es manifesta. Per exemple, les nostres capacitats més complexes (el llenguatge, la memòria, la capacitat visuoespacial, etc.) o altres funcions de tipus executiu (les relacionades amb el raonament o la planificació), requereixen la integració de diferents modalitats d’informació i de processament per garantir el seu bon funcionament. 

Aquests processos depenen de l’escorça cerebral i d’una bona connectivitat entre diferents estructures i àrees del nostre cervell. Per tant, una presència àmplia i distribuïda de microinfarts al cervell afectarà la integritat del seu funcionament, i això pot causar alteracions cognitives, conductuals i del control emocional. 

La localització i concentració dels microinfarts en les diferents àrees cerebrals dona lloc a diferents tipus d’afectacions. En general, les lesions en àrees anteriors del cervell acostumen a relacionar-se amb dèficits relacionats amb el raonament i la capacitat de planificació i resolució de problemes, i amb alguns canvis conductuals, com per exemple una acusada apatia o una tendència a actuar de forma desinhibida. Les lesions en àrees posteriors del cervell acostumen a relacionar-se amb dèficits visuoconstructius, visuoespacials, apràxia i agnòsia.

Quines són les causes que provoquen els microinfarts?

Els microinfarts responen a múltiples causes d’origen vascular que poden coexistir en la mateixa persona. La principal és la malaltia cerebral de vas petit induïda per l’arterioesclerosi, que és un canvi en l’estructura dels vasos sanguinis associat a l’edat, la hipertensió i altres factors de risc cardiovascular, que fa que es tornin més rígids i propensos a cloure’s. 

Altres causes són:

  • L’angiopatia amiloide (un tipus d’alteració dels vasos cerebrals causat per l’acumulació de dipòsits d’amiloide a les seves parets)
  • Les alteracions de grans vasos, els microembolismes, la hipoperfusió (falta d’irrigació sanguínia) 
  • Els processos inflamatoris 
  • Les alteracions cardíaques com la fibril·lació auricular (un tipus d’arrítmia cardíaca que afavoreix la formació de trombes sanguinis que poden cloure artèries en diferents territoris del cos)

Totes aquestes alteracions poden provocar la isquèmia o l’infart de petits territoris cerebrals irrigats per artèries i arterioles petites. Aquestes lesions isquèmiques poden manifestar-se com a microinfarts, però també com a infarts lacunars aïllats (són més grans) i lesions difuses en la substància blanca. 

Totes elles es relacionen estretament amb el deteriorament cognitiu de tipus vascular.  De fet, els microinfarts són una de les causes més associades al deteriorament cognitiu d’origen cerebrovascular i la demència.

La relació entre els microinfarts cerebrals i la malaltia d’Alzheimer

És freqüent que les persones amb malaltia d’Alzheimer també tinguin patologia vascular al cervell. Tanmateix, actualment no sabem amb certesa si això és degut al fet que totes dues patologies són freqüents en persones d’edat avançada, o si existeix una associació directa entre elles.  

En persones amb malaltia d’Alzheimer i malaltia vascular cerebral, aquesta darrera és deguda, en la majoria de casos, a una malaltia de vas petit per arterioesclerosi i/o la presència d’angiopatia amiloide (estretament relacionada amb l’Alzheimer). 

L’angiopatia amiloide es caracteritza per la concentració de proteïna amiloide a les parets de les artèries petites que irriguen el còrtex. Aquesta concentració d’amiloide promou l’aparició d’accidents vasculars per oclusió o per hipoperfusió i finalment condueixen a la degeneració neuronal del teixit afectat. 

També es pot associar a la presència de microsagnats. D’altra banda, els estudis genètics indiquen que ser portador de l’al·lel APOE ε4 comporta un risc més alt de desenvolupar una angiopatia amiloide cerebral i desenvolupar deteriorament cognitiu per malaltia d’Alzheimer al llarg de la vida. 

Aquests resultats suggereixen que la combinació de patologia vascular i de malaltia d’Alzheimer dona lloc a efectes sinèrgics, és a dir, que es potencien entre si, produint un impacte més gran que el que esperaríem simplement sumant el risc associat a cada condició per separat. En definitiva, independentment de la naturalesa de la relació entre ambdues malalties, sabem que la presència de microinfarts cerebrals és un factor de risc de deteriorament cognitiu i demència

Com prevenir els microinfarts cerebrals?

Els estudis indiquen que diverses malalties i alteracions que acostumen a aparèixer durant l’adultesa i la vellesa són factors de risc rellevants per al desenvolupament de malalties cardiovasculars, d’Alzheimer i de demència. 

Entre aquests factors de risc destaquen la hipertensió arterial, la diabetis i el colesterol elevat, com també determinats hàbits tòxics com el consum de tabac i el consum excessiu d’alcohol. Tal com hem comentat, el fet que aquests factors de risc els comparteixin aquestes tres patologies suggereix que existeix una relació entre els mecanismes d’acció que originen la malaltia d’Alzheimer i la malaltia vascular. 

Aquests factors de risc es poden evitar, controlar o tractar de forma eficaç; per tant, el seu impacte negatiu sobre la salut cerebral és potencialment evitable o, com a mínim, es pot disminuir. La prevenció més eficaç està vinculada al control d’aquests factors de risc mitjançant l’adopció d’un estil de vida saludable, és a dir, portar una vida mental i socialment activa, practicar exercici físic de forma regular i seguir una dieta sana i equilibrada (dieta mediterrània, per exemple). 

També forma part d’aquest pla de prevenció la realització d’un control mèdic regular sobre els factors de risc cardiovascular, i el manteniment d’una bona adherència al tractament mèdic pautat. Actualment, l’adopció d’aquestes pautes és el millor pla de prevenció per evitar o retardar tant l’aparició de malalties cardiovasculars, com els microinfarts, com de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. 

Categories: Investigació

01.08.2022

New call-to-action

Sobre l'autor

Més informació →

Posts relacionados