Encara que avui dia no existeix cura per a la malaltia d’Alzheimer, sí que existeix un tractament. Tot i que no n’hi ha cap que modifiqui el curs progressiu de la malaltia, sí que disposem d’alternatives per pal·liar els seus símptomes i millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia i les que les cuiden.
Hi ha tractaments que són de tipus farmacològic i d’altres que són de tipus no farmacològic, tots dos útils i complementaris. En aquest article ens centrarem en l’anàlisi de les teràpies no farmacològiques de la malaltia d’Alzheimer.
Teràpies no farmacològiques i Alzheimer
L’abordament no farmacològic de les demències fa referència a diferents tipus d’intervencions realitzades per professionals, que es practiquen des de fa anys. A diferència del cas dels tractaments farmacològics, l’eficàcia de les teràpies no farmacològiques és més difícil de demostrar. Aquest fet s’explica, d’una banda, per una inversió i un finançament inferiors en aquest tipus d’intervencions i, d’altra banda, per una dificultat superior per mostrar els seus efectes de forma objectiva i inequívoca. Tanmateix, que no existeixi evidència científica suficient no significa que no funcionin o no puguin ser recomanades.
Les teràpies no farmacològiques les condueixen professionals de diferents disciplines (psicòlegs, neuropsicòlegs, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, etc.), que moltes vegades treballen en equip i, generalment, en centres especialitzats.
Hi ha moltes activitats i teràpies orientades al tractament de la malaltia d’Alzheimer, al marge de la farmacologia i com a complement a aquesta. Es tracta de tècniques com l’estimulació cognitiva, la reminiscència, la musicoteràpia, l’artteràpia, l’orientació en la realitat, l’estimulació sensorial, la teràpia amb animals, l’exercici físic o la psicomotricitat.
Quins tractaments no farmacològics per a l’Alzheimer poden ser beneficiosos?
Cal tenir molt clar que cap d’aquestes intervencions, ni farmacològiques ni no farmacològiques, evitarà el progrés de la malaltia d’Alzheimer, ni recuperarà les capacitats cognitives que la persona afectada ja ha perdut. Tanmateix, sí poden contribuir a alentir el deteriorament cognitiu i funcional en la seva vida quotidiana. Són tractaments que milloren la qualitat de vida, poden ajudar a controlar les possibles alteracions conductuals que pugui presentar la persona amb Alzheimer i, de forma secundària, redueixen l’ansietat de la persona que la cuida.
Les teràpies no farmacològiques per a la malaltia d’Alzheimer tampoc no substitueixen la medicació prescrita. Es tracta d’un complement important per al tractament general. Algunes d’aquestes intervencions no farmacològiques són per a les persones afectades, i d’altres per a les persones que les cuiden.
Entre les teràpies no farmacològiques adreçades a persones amb Alzheimer, podem destacar:
- Les tècniques d’estimulació cognitiva, que ajuden a mantenir el llenguatge o a afavorir l’atenció, com també les de reminiscència o d’orientació en la realitat.
- Les tècniques de manteniment de la funcionalitat, com l’entrenament en activitats de la vida diària o la psicomotricitat.
- Les tècniques orientades a controlar o disminuir la incidència de problemes conductuals, com la musicoteràpia, les teràpies d’estimulació sensorial o les teràpies amb animals.
Intervencions adreçades a les persones cuidadores
Les intervencions adreçades a les persones cuidadores són les que estan orientades a adquirir informació sobre la malaltia, els seus símptomes cognitius o conductuals, i l’evolució i conseqüències esperables, per prendre consciència de l’abast de la malaltia i poder, d’aquesta manera, acceptar-la i afrontar-la millor.
També és fonamental que les persones cuidadores prenguin consciència de la necessitat de cuidar-se i de demanar ajuda. Aprendre estratègies de gestió de situacions complexes del dia a dia i tècniques de relaxació els serà molt útil per controlar l’ansietat i prevenir les seves conseqüències en el benestar.
Algunes de les intervencions específicament pensades per a persones cuidadores són els tallers psicoeducatius, els grups d’ajuda mútua o els grups terapèutics, com els que ofereix la Fundació Pasqual Maragall, que no deixa de ser una teràpia no farmacològica.
L’efectivitat de les teràpies no farmacològiques està demostrada?
Tot i que cada vegada es reconeix més la importància de les teràpies no farmacològiques, cal realitzar més estudis rigorosos que permetin extreure evidències científiques sòlides. La necessària complementarietat i el potencial impacte d’aquest tipus de teràpies en el benestar i la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer o amb altres formes de demència, com també de les persones que les cuiden, fan que es continuï investigant sobre l’objectivitat dels seus beneficis.
Ens trobem davant un tema que cal investigar de forma més exhaustiva. Tot i així, ja comptem amb estudis que proporcionen dades positives en aquest sentit, com per exemple l’estudi CuiDem de la Fundació Pasqual Maragall sobre l’eficàcia dels grups terapèutics per a persones cuidadores. A més, contribueixen a millorar la qualitat de vida i l’estat de salut general d’ambdues parts, un fet que afavoreix la vida de les persones afectades als seus domicilis i la disminució de la prescripció d’alguns fàrmacs, tant de les persones malaltes com de les que cuiden d’elles.
Per la seva naturalesa, la possibilitat que aquest tipus d’intervencions tinguin efectes perjudicials és molt baixa. Un dels riscos o, de fet, una mala pràctica, és aplicar intervencions sense una base de coneixement suficient o sense tenir en compte la persona amb Alzheimer com a PERSONA (en majúscules), i oblidar el respecte i dignitat que mereix en tot moment, considerant els seus gustos i preferències i la seva història de vida, sense obligar-la a res i evitant infantilitzar-la o deixar-la de banda.
