Símptomes cognitius de la malaltia d’Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer es manifesta amb diferents símptomes. Alguns són cognitius i altres de tipus conductual, però tots tenen una afectació directa sobre les activitats de la vida quotidiana.

En aquest sentit, és important que els familiars i persones properes coneguin i identifiquin els símptomes, per estar alerta davant la seva aparició. Això ens servirà per adaptar-nos a les exigències de cada estadi de la malaltia i lògicament, serà de gran utilitat perquè el metge valori l’administració de la medicació.

Quins són els símptomes cognitius que es manifesten amb l’Alzheimer?

Els símptomes de tipus cognitius solen aparèixer de forma progressiva i poden manifestar-se, inicialment, a través d’alteracions a la memòria o en el llenguatge. Amb la progressió, també apareixerà el que es denomina agnosia, que és la dificultat per reconèixer i associar de forma adequada amb el seu significat el que es percep a través dels cinc sentits (vista, oïda, tacte, olfacte i gust).

Altres símptomes de caràcter cognitiu són les apraxias, o el que és el mateix, la dificultat per executar bé els actes motors i voluntaris com vestir-se o menjar, sense que puguin atribuir-se a dificultats de mobilitat físiques.

Poden existir, a més, dificultats per planificar, raonar de manera lògica o comprendre la ironia i, a més, alteracions en les funcions visuespacials, el que pot provocar errors en l’estimació de distàncies o per reconèixer correctament l’espai en el qual la persona es troba i per tant, caigudes, accidents o confusió.

Oblidar-se d’allò que acaba de succeir

És un dels símptomes més característics de la malaltia d’Alzheimer: la pèrdua progressiva de memòria. Ja en les primeres fases de la malaltia, les persones que pateixen Alzheimer solen tenir dificultats per recordar coses que han succeït recentment. En canvi, no tenen problemes per rescatar records de quan eren joves o coneixements adquirits al llarg de la vida fins fases molt més avançades.

Això ocorre perquè la primera zona que es veu afectada per la malaltia és l’hipocamp, la regió en la qual es formen i s’emmagatzemen nous records. És doncs, la memòria episòdica, per la qual recordem allò que vivim, la primera que presenta alteracions, que es van estenent a altres formes de memòria a mesura que la malaltia progressa.

Aquí també trobem la raó per la qual un altre dels primers símptomes que sol manifestar-se en persones que pateixen Alzheimer és la desorientació, tant en l’espai com en el temps. No s’ha de perdre de vista que per orientar-nos, el nostre cervell ha de retenir informació nova i adaptar-se a contexts canviants. A mesura que la malaltia avança, la desorientació pot arribar a alterar el record de dades relacionades amb la pròpia identitat.

No poder trobar la paraula exacta

És comú que les persones que pateixen Alzheimer manifestin problemes amb el llenguatge. Una de les dificultats més típiques és la denominada anomia, una alteració deguda a la destrucció neuronal en regions del cervell relacionades amb el llenguatge.

Això pot fer que el malalt tingui freqüents i acusats problemes per trobar la paraula adequada en el transcurs d’una conversa. Amb el progrés de la malaltia, les dificultats de comunicació i de comprensió s’incrementen. Donat que la memòria immediata no funciona correctament, la persona és incapaç de retenir i comprendre en detall el discurs dels seus interlocutors i interactuar, en definitiva, amb normalitat.

No saber cordar-se els cordons de les sabates

Un altre símptoma característic és el de l’alternació de l’execució motora o apraxia, que dificulta a la persona afectada la correcta execució de determinats moviments, respecte a la seva precisió i seqüència. Així, poden presentar-se dificultats en activitats tan quotidianes com fer gestos comunicatius amb les mans, cordar-se els cordons de les sabates, o els botons, o utilitzar els coberts per menjar o els productes d’higiene.

Perdre la capacitat per planificar

Les funcions executives són les que integren i coordinen diferents capacitats cognitives per poder desenvolupar-se adequada i independentment en la vida quotidiana. A mesura que la malaltia avança, la persona amb Alzheimer pot tenir més dificultats per decidir coses, organitzar el dia a dia i fer raonaments lògics, així com per captar sentits figurats o ironies.

Problemes per calcular les distàncies

Una altra tipologia de símptomes cognitius és la que fa referència a la dificultat per processar informació visual de l’espai que ens rodeja. Normalment, aquestes dificultats es manifesten amb problemes d’orientació espacial, incapacitat per calcular les distàncies, reconèixer entorns o localitzar objectes.

Aquesta pèrdua pot derivar en caigudes o en accidents, fet que fa que aquesta persona, per exemple, no hagi de conduir un vehicle.

No reconèixer allò que es veu, s’escolta o es toca

L’agnosia, o l’alteració del reconeixement, és la que dificulta una adequada comprensió de l’entorn. Poden produir-se diferents tipus d’agnosia, depenent de l’entrada d’informació: visual, auditiva, tàctil, olfactiva o gustativa.

Es manifesta amb serioses dificultats per relacionar allò que es percep amb el seu significat, sense que existeixi cap problema físic en la capacitat perceptiva. Així, en l’agnosia el pacient no presenta dificultats de visió. El que ocorre és que aquella persona no reconeix l’estímul, perquè hi ha una alteració en la connexió entre allò que percep amb la informació emmagatzemada en el cervell.

Davant l’aparició sobtada de símptomes

Durant el transcurs de la malaltia, pot produir-se l’aparició de símptomes de forma sobtada i que aquests representin un canvi important que afecti de manera considerable a l’estat del malalt.

En aquests casos, és vital anar al metge perquè valori els símptomes. És comú que, depenent de l’estadi de la malaltia, les persones que pateixen Alzheimer no sàpiguen bé com expressar el dolor o el malestar que senten i que podria estar produït, per exemple, per una infecció o un procés viral.

Tots aquests símptomes contribuiran a una progressiva pèrdua d'autonomia del pacient i, conseqüentment, a una major dependència del cuidador.