<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
FES UN DONATIU
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
simptomes conductuals alzheimer

Símptomes conductuals de l’Alzheimer


Hem parlat dels símptomes cognitius de l'Alzheimer però la malaltia també pot presentar una sèrie de símptomes de conducta.

De partida, hem de tenir clar que tant els símptomes cognitius com els conductuals afecten la realització de les activitats de la vida diària. Si aprenem a identificar-nos i els coneixem de prop ens resultarà més fàcil adaptar-nos a les necessitats i capacitats de la persona malalta segons la fase de la malaltia en la qual es trobi.

Com es manifesten els símptomes conductuals de l’Alzheimer?

Els símptomes de conducta de l’Alzheimer són els que més ansietat i sensació de sobrecàrrega poden provocar en el seu cuidador.

Aquests canvis de comportament poden estar directament relacionats amb les lesions cerebrals provocades per la malaltia. En canvi, en determinades fases també intervenen la frustració i la irritabilitat que produeix en les persones afectades la percepció de les seves dificultats per dur a terme les activitats quotidianes. A més, les reaccions de les persones del seu entorn davant d’alguns símptomes de la malaltia també poden afectar la seva forma de comportar-se.

Els símptomes conductuals són habituals en la malaltia d’Alzheimer, però és important que estiguem atents, tant a la seva aparició com al seu desenvolupament. Estar alerta quan es manifesten ens pot permetre realitzar canvis en l’entorn del malalt, tant de tipus físic com humà, que pot ajudar-nos a gestionar-los d’una forma més eficaç. Per exemple, si la persona malalta es troba confusa i creu que està a un lloc diferent del que es troba, adoptar una actitud empàtica cap a ella, sense intentar convèncer-la de què està equivocada i tractar de distreure la seva atenció cap a alguna cosa que li agradi, pot evitar reaccions d’irritabilitat o inquietud.

Si a més els símptomes apareixen de forma sobtada, en hores o dies, i suposen un canvi important en el comportament habitual de la persona, es farà imprescindible una valoració mèdica. De vegades hi ha un malestar físic, generat per un quadre víric o una infecció, que la persona malalta no és capaç d’expressar.

Observar i registrar els detalls i circumstàncies que poden estar a la base de les alteracions de conducta ens facilitarà realitzar les adaptacions necessàries. A la vegada, serà també una informació molt útil perquè el metge pugui valorar el tractament farmacològic més adequat si fos precís.

Hi ha símptomes de conducta molt comuns. Encara que pot ser que no tots es manifestin de la mateixa manera ni intensitat en totes les persones.

Descarrega't gratis la guía "Claus sobre la malaltia de l'Alzheimer"

Tristesa, apatia i ansietat

Estar trist o amb l’ànim deprimit és un dels símptomes conductuals típics de la malaltia d’Alzheimer. Sovint, en fases inicials de la malaltia, això pot ser una mica desconcertant pels familiars, ja que una depressió pot cursar amb deteriorament cognitiu però, al mateix temps, la consciència del deteriorament per part de qui ho pateix contribueix al seu estat d’ànim deprimit.

L’apatia és freqüent entre els primers símptomes de la malaltia i, sovint, perdurarà, potser de forma fluctuant, al llarg de tot el procés. Els pacients perden la motivació i la iniciativa, es poden mostrar introvertits i aïllar-se, sovint per apartar-se de determinades situacions que els generen confusió o per no enfrontar-se a la seva incapacitat per gestionar-les.

Davant les dificultats per preveure el que pot succeir, les persones amb Alzheimer presenten sovint ansietat. Poden així mostrar temors irracionals com, per exemple, a quedar-se sols quan encara tenen capacitat per estar-ho o, en fases avançades, requerir la presència constant del seu cuidador.

Agitació i actituds desconcertats

La desorientació pot portar al malalt a deambular de manera erràtica i sense raó aparent, a la cerca de referents per ubicar-se.

L’agitació i les actituds inapropiades també són un símptoma de conducta típic que genera neguit i intranquil·litat en el cuidador i requereixen un augment de la seva atenció. La persona malalta repeteix constantment una mateixa activitat o canvia de lloc les coses sense motiu aparent. També poden aparèixer episodis de comportament inapropiats, desinhibició sexual i agressivitat.

És possible que les persones que pateixen Alzheimer tinguin reaccions desproporcionades (crits, plors, enuitjos...) davant situacions que els resulten frustrants i que no són capaços de gestionar.

Les persones malaltes poden també creure, per exemple, que el seu menjar està enverinat o que algú els ha robat si no troben les seves coses. Aquest tipus de deliris poden ser difícils de reconduir, ja que sovint fan que el malalt desconfiï de les persones que el rodegen. Una vegada més, la millor forma de gestionar aquestes situacions és l'empatia, evitar enfadar-nos i intentar veure les coses des de la seva perspectiva.

En alguns casos, poden aparèixer al·lucinacions, que es distingeixen per ser experiències sensorials viscudes com si fossin reals, per exemple, olorar fum, escoltar veus o veure bitxos.

Trastorns del son

A mesura que ens fem grans, els nostres patrons de son van canviant. I això s’acusa encara més en les persones amb Alzheimer.

Al fer-se de nit, els malalts poden sentir-se més confusos i agitats. Es desconeix la causa però pot estar relacionat amb el cansament, la manca de llum o l’augment de les ombres. Durant la nit es produeixen més despertars, de forma que durant el dia pot haver somnolència i necessitat, per part del malalt, de fer alguna migdiada. Pot ser que, si s’aixeca durant la nit, el sentir-se desorientat, faci coses com vestir-se, intentar sortir al carrer o menjar.

Categories: L'Alzheimer

16.08.2017


Posts relacionados