Els símptomes conductuals són els que més ansietat i sensació de sobrecàrrega poden provocar en el cuidador d’una persona amb Alzheimer. Si aprenem a identificar-los i els coneixem de prop ens resultarà més fàcil adaptar-nos a les necessitats i capacitats de la persona, segons la fase de la malaltia en què es trobi. En aquest article expliquem quins són els principals símptomes que afecten la conducta de les persones amb Alzheimer.
Símptomes de l'Alzheimer: com es manifesten els canvis conductuals?
En un altre article hem parlat dels símptomes cognitius de l'Alzheimer, però la malaltia també pot presentar una sèrie de símptomes de conducta.
Per començar, hem de tenir clar que els símptomes de l'Alzheimer, tant els cognitius com els de conducta, afecten la realització de les activitats de la vida diària.
Aquests canvis de comportament poden estar directament relacionats amb les lesions cerebrals provocades per la malaltia. No obstant això, en determinades fases també intervenen la frustració i la irritabilitat que produeix en les persones afectades la percepció de les seves dificultats per dur a terme les seves activitats quotidianes. A més, les reaccions de les persones del seu entorn davant alguns símptomes de la malaltia també poden afectar la seva manera de comportar-se.
Els símptomes conductuals són habituals en la malaltia d'Alzheimer, però és important que ens mantinguem atents, tant a la seva aparició com al seu desenvolupament. Estar alerta quan es manifestin ens pot permetre fer canvis en l'entorn de la persona malalta, de tipus físic i humà, que poden ajudar-nos a gestionar-los de una manera més eficaç. Per exemple, si la persona amb Alzheimer està confusa i creu que està en un lloc diferent al què es troba, adoptar una actitud empàtica cap a ella, sense intentar convèncer-la que està equivocada i tractar de distreure la seva atenció cap a alguna cosa que li agradi, pot evitar reaccions d'irritabilitat o inquietud.
Si, a més a més, els símptomes apareixen de manera sobtada, en hores o dies, i suposen un canvi important en el comportament habitual de la persona, es farà imprescindible una valoració mèdica. De vegades hi ha un malestar físic, generat per un quadre víric o una infecció, que la persona malalta no es capaç d'expressar.
Observar i registrar els detalls i circumstàncies que puguin estar a la base de les alteracions de conducta ens facilitarà realitzar les adaptacions necessàries. Alhora, serà també una informació molt útil per a que el metge pugui valorar el tractament farmacològic més adequat, si fos necessari.
Símptomes conductuals de l'Alzheimer
Hi ha símptomes conductuals de l'Alzheimer molt habituals. Tot i que potser no tots es manifestin de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat en totes les persones. A continuació els detallem:
- Tristesa, apatia i ansietat
- Agitació i actituds desconcertants
- Trastorns de la son
Tristesa, apatia i ansietat
Estar trist o amb l'ànim deprimit és un dels símptomes conductuals típics de la malaltia de l'Alzheimer. Sovint, en fases inicials de la malaltia, això pot ser una mica desconcertant per als familiars, ja que una depressió pot cursar amb deteriorament cognitiu però, al mateix temps, la consciència de deteriorament que pugui tenir qui ho pateix contribueix al seu estat d'ànim deprimit.
L'apatia és freqüent entre els primers símptomes de l'Alzheimer i, sovint, perdurarà, potser de manera fluctuant, al llarg de tot el procés. Els pacients perden la motivació i la iniciativa, poden mostrar-se introvertits i aïllar-se, sovint per apartar-se de determinades situacions que els generen confusió o per no enfrontar-se a la seva incapacitat per gestionar-les.
Davant les dificultats per preveure el que pot succeir, les persones amb Alzheimer presenten sovint ansietat. Poden així mostrar temors irracionals com, per exemple, a quedar-se sols quan encara tenen capacitat per estar-hi o, en fases avançades, requerir la presència constant del seu cuidador.
Agitació i actituds desconcertants
La desorientació pot portar a la persona amb Alzheimer a deambular erràticament i sense raó aparent, a la recerca de referents per situar-se.
L'agitació i les actituds inapropiades també són un símptoma de conducta típic, que genera neguit i intranquil·litat en el cuidador i requereixen d'un augment de la seva atenció. La persona amb la malaltia repeteix constantment una mateixa activitat o canvia de lloc les coses sense motiu aparent. També poden aparèixer episodis de comportaments inapropiats, desinhibició sexual i agressivitat.
És possible que les persones que pateixen Alzheimer tinguin reaccions desproporcionades (crits, plors, disgustos...) davant situacions que els resulten frustrants i que no són capaços de gestionar.
Les persones amb Alzheimer poden també creure, per exemple, que el seu menjar està enverinat o que algú els ha robat, si no troben les seves coses. Aquest tipus de deliris poden ser difícils de reconduir, ja que sovint fan que la persona amb Alzheimer desconfiï de les persones que l'envolten. Un cop més, la millor manera de gestionar aquestes situacions és l'empatia, evitar enfadar-nos i intentar veure les coses des de la seva perspectiva.
En alguns casos, poden aparèixer al·lucinacions, que es distingeixen per ser experiències sensorials inexistents viscudes com si fossin reals, per exemple ensumar fum, sentir veus o veure bestioles.
Trastorns de la son
A mesura que ens fem grans, els nostres patrons de son van canviant. I això s'acusa encara més en les persones amb Alzheimer.
Al vespre, les persones amb Alzheimer poden sentir-se més confuses i agitades. Es desconeix la causa, però pot estar relacionat amb el cansament, la falta de llum o l'augment de les ombres. Durant la nit es produeixen més despertars, de manera que durant el dia pot existir somnolència i necessitat, per part de la persona amb Alzheimer, de fer alguna migdiada. Potser, si s'aixequen durant la nit, al trobar-se desorientats, facin coses com vestir-se, intentar sortir al carrer o menjar.
Aprendre a identificar i comprendre els símptomes conductuals de l'Alzheimer permetrà al cuidador ser més empàtic i adaptar-se millor a les necessitats de cada etapa de la malaltia.
.webp){kind=logo}
