L’afàsia (o alteració del llenguatge) en la malaltia d’Alzheimer

Els símptomes cognitius de la malaltia d’Alzheimer afecten diferents funcions que ens permeten actuar de manera autònoma en el nostre dia a dia. De fet, en el context professional, es fa referència a l’evolució típica d’una síndrome caracteritzada per amnèsia (problemes de memòria), afàsia (problemes de llenguatge), apràxia (problemes per realitzar alguns moviments) i agnòsia (problemes de reconeixement) i alteració de la funció executiva. 

En aquest article parlarem de l’afàsia o els problemes de llenguatge causats per la malaltia d’Alzheimer.

Què és l’afàsia?

L’afàsia és un trastorn del llenguatge que apareix quan es lesionen les àrees del cervell responsables de la comunicació. Afecta la nostra capacitat per parlar, entendre el llenguatge, llegir o escriure. L’afàsia fa que hi hagi dificultats per accedir a les paraules o per comprendre el que diuen altres persones. L’afàsia pot ser de lleu a greu, en funció de la ubicació i l’extensió de l’afectació cerebral.

Algunes àrees del cervell tenen un paper clau en el llenguatge. Les dues més importants són:

• Àrea de Broca - Està ubicada al lòbul frontal i té un paper fonamental en la producció del llenguatge. Per això es veu afectada la capacitat de parlar i d’escriure.
• Àrea de Wernicke - Està situada al lòbul temporal i la seva integritat és clau per a la comprensió del llenguatge.

Quan aquestes àrees es danyen, poden aparèixer problemes en el llenguatge (afàsia), la qual cosa dificulta la comunicació amb la persona afectada. Normalment, les alteracions del llenguatge verbal apareixen de manera més o menys simultània amb les del llenguatge escrit, ja sigui per produir-lo (escriptura) o per comprendre’l (lectura).

Tipus i possibles causes d’afàsia

A causa de l’afectació progressiva de diferents àrees cerebrals i patrons d’evolució molt variables, els problemes de llenguatge en la malaltia d’Alzheimer no acostumen a correspondre de manera precisa amb un tipus concret d’afàsia. Més aviat poden tenir components o característiques de diferents tipus d’afàsia. L’afàsia pot ser conseqüència de diverses alteracions o afeccions cerebrals (traumatismes, ictus, tumors, infeccions, etc.) i es classifica en diferents tipus en funció de les seves característiques. 

Afàsia de Broca

L’afàsia de Broca es caracteritza per les dificultats en la producció de la parla, el gran esforç per expressar-se, les frases incompletes o entretallades, i l’omissió d’elements gramaticals importants, com els articles. En canvi, la comprensió acostuma a estar preservada.

Afàsia de Wernicke

L’afàsia de Wernicke afecta principalment la comprensió del llenguatge i la intel·ligibilitat del que es produeix. Les persones amb aquest tipus d’afàsia poden parlar amb fluïdesa, però acostumen a produir paraules sense sentit o mal formades. També tenen dificultats per entendre la resta de persones, generant confusió. Una persona amb afàsia de Wernicke podria dir: "La lluna és a casa, però el gos no ho sap", sense significat clar. També pot introduir paraules “inventades”. 

Afàsia anòmica

L’afàsia anòmica es caracteritza principalment per les dificultats per trobar les paraules correctes per anomenar objectes, persones o accions. Les persones amb afàsia anòmica parlen amb fluïdesa, però acostumen a fer interrupcions o descripcions imprecises quan no recorden les paraules exactes. Per exemple, en comptes de dir "gos", potser diuen "aquell animal que borda". És el tipus d’afàsia més habitual en persones amb Alzheimer.

Hi ha altres tipus d’afàsia, com l’afàsia global, amb afectació molt més extensa i generalitzada de totes les funcions del llenguatge. 

L’afàsia pot ser la conseqüència de diverses alteracions cerebrals. Molt sovint, la causa és un accident cerebrovascular (ACV) en àrees específiques del cervell responsables del llenguatge, com les àrees de Broca o de Wernicke, esmentades anteriorment. 

Altres causes d’afàsia poden ser els traumatismes cranioencefàlics, causats per cops o accidents, o tumors o infeccions cerebrals que afecten àrees cerebrals directament relacionades amb el llenguatge. 

Les malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer també poden generar una pèrdua progressiva de les funcions cerebrals, com la capacitat per parlar, comprendre, llegir o escriure. En aquests casos, l’afàsia es desenvolupa de manera gradual i amb patrons variats, i empitjora a mesura que la malaltia avança. En aquest context, cal destacar l’afàsia primària progressiva, que és una variant de la demència frontotemporal. En aquest cas, l’afàsia es presenta amb un inici lent de les dificultats, que s’agreugen amb el temps i repercuteixen en la capacitat per parlar i per comprendre el llenguatge de manera cada cop més pronunciada i en diferent grau segons les àrees cerebrals més afectades.

Com repercuteix l’afàsia en l’expressió i la comprensió en l’Alzheimer?

En la malaltia d’Alzheimer, l’afàsia afecta tant l’expressió com la comprensió del llenguatge. 

En les fases inicials, l’afàsia acostuma a ser de tipus anòmic i es manifesta principalment amb dificultats per trobar les paraules; això fa que la persona aturi el seu discurs o utilitzi descripcions imprecises. A mesura que la malaltia progressa, pot haver-hi més dificultat per formar frases completes i utilitzar una gramàtica adequada, la qual cosa dificulta la seva comprensió. 

Pel que fa a la comprensió, la persona pot tenir problemes per entendre frases complexes o seguir converses llargues, especialment si és un tema abstracte o se li parla molt de presa. 

En fases avançades de la malaltia, les dificultats tant en l’expressió com en la comprensió són molt pronunciades, portant a una comunicació més limitada que pot derivar en un important aïllament social i emocional.

Com tractar l’afàsia en la malaltia d’Alzheimer?

El tractament de l’afàsia en la malaltia d’Alzheimer ha de formar part d’un enfocament integral del tractament de la malaltia. L’objectiu no ha de ser només abordar els símptomes cognitius, sinó també donar suport emocional i funcional a la persona afectada, al seu entorn familiar i social i, especialment, a les persones cuidadores.

Així doncs, el tractament no s’ha de centrar només en els aspectes cognitius, sinó també en el benestar emocional de la persona. L’empatia i la comprensió són fonamentals, ja que les persones amb Alzheimer acostumen a experimentar frustració o irritabilitat a causa de les dificultats per comunicar-se. És crucial que les persones cuidadores, la família i l’equip mèdic i sociosanitari siguin conscients de la importància de posar-se al lloc de la persona afectada per intentar comprendre les seves dificultats i emocions, i procurar oferir-li un entorn de suport.  

Com actuar davant de situacions concretes d’alteració del llenguatge per l’Alzheimer?

Hi ha algunes actuacions que poden ajudar a resoldre algunes situacions concretes relacionades amb l’afàsia. Vegem com podem abordar-ne algunes.

La persona afectada té molta dificultat per trobar les paraules adequades

Davant d’aquestes dificultats, cal donar temps a la persona perquè s’expressi, no mostrar impaciència ni completar les frases per ella. Cal acostumar-s’hi i acceptar amb normalitat els rodeigs que fa per referir-se a les coses i no corregir ni proporcionar constantment la paraula que està cercant, ja que això li pot provocar frustració. Cal ser pacient i mostrar la nostra voluntat de comprendre-la. Si es bloqueja, podem ajudar-la proposant-li paraules de forma interrogativa perquè sigui ella qui triï les correctes. Per exemple: “Et refereixes a la ràdio? A la televisió? A l’ordinador?

El que diu sembla incomprensible i tendeix a aïllar-se per evitar haver de comunicar-se

En aquests casos, és útil animar la persona a expressar-se de formes alternatives o ampliar els canals de comunicació. Podem animar-la a assenyalar, gesticular, tocar les coses o les persones a les quals es refereix, etc. Però també és clau que els seus possibles interlocutors siguin conscients de les seves dificultats i rebin indicacions per facilitar la comunicació amb la persona amb Alzheimer. 

La persona afectada no comprèn el que se li explica

Davant de problemes de comprensió, hem d’assegurar-nos, primer de tot, que la persona ens escolta i ens presta atenció. Dir-li les coses a poc a poc i amb un to suau facilitarà la seva comprensió. Cal intentar emprar frases curtes, amb un vocabulari senzill, i donant temps perquè processi una part de la informació (assegurant-nos que l’ha entesa) abans de passar a la següent. Potenciant la comunicació no verbal (senyes, gestos, expressivitat facial, to de veu, etc.) donarem més elements de suport per facilitar la comprensió.

Mostra inquietud o incomoditat quan se li parla

Aquesta actitud pot ser una conseqüència de l’excessiva sobreprotecció o la tendència al paternalisme per part dels qui l’envolten. Hem de procurar evitar parlar-li de forma similar a com parlem als nens. A vegades, amb la intenció de mostrar afecte o fer el llenguatge més comprensible, emprem formes d’expressió que poden atemptar contra la dignitat de la persona, i ella ho pot percebre així. 

Per això, cal procurar fugir de l’abús d’una entonació exagerada, l’ús freqüent de diminutius, i l’ús d’apel·latius (“cel”, “tresor”, “preciosa”, etc.) que no faríem servir si no patís la malaltia. És millor fer servir el seu nom. No cuidar aquests detalls pot contribuir al fet que la persona amb Alzheimer es retregui i es mostri esquiva. En aquest article oferim més consells sobre aquest tema.

Diu moltes paraulotes o expressions malsonants

Algunes persones amb demència recorren a l’ús de paraulotes, fins i tot quan abans mai no ho feien. Tothom les fa servir de tant en tant, però tenim la capacitat de controlar-ne l’ús o reprimir-les si convé. Quan s’altera l’habilitat comunicativa, els esforços per expressar-nos ens porta a dir paraulotes de forma espontània.

No es fa de forma intencionada; és el resultat de les alteracions cerebrals. En alguns casos, pot ajudar el fet d’intentar anticipar-se a les frustracions que pugui experimentar la persona malalta per reduir l’estrès que pugui sentir. Tanmateix, la millor manera d’abordar situacions de llenguatge malsonant és acceptar que és una conseqüència de la demència i que la persona afectada no ho pot controlar.

Enllaços d’interès

• ational Institute on Deafness and Other Communication Disorders (NIDCD). La afasia.  
• Mayo Clinic. Afasia.
• American Speech-Language-Hearing Association. La afasia.